Mor el Professor Gómez Campo

 Segons un comunicat que acaba d'emetre la Fundació Carl Faust, dissabte passat va morir, als 76 anys, el professor César Gómez Campo, creador del banc de germoplasma de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), un dels més actius i reconeguts en el món i pioner en el camp de la conservació de flora a la Península Ibèrica.
 
 
C. Gómez-Campo (1933-2009) (Imatge: Web de Flora Iberica )

El comunicat de la FCF segueix informant del perfil biogràfic de professor Gómez Campo:

Biòleg i enginyer agrònom, el professor Gómez Campo va desenvolupar les seves línies de recerca en el camp de la biologia de la conservació i de la família Brassicaceae (en concret, de la tribu de les Brassiceae). Fou professor del Departament de Biologia Vegetal de la citada ETS d’enginyers agrònoms on va desenvolupar la seva tasca de conservació ex situ, o sigui, en lloc diferent de l’hàbitat originari de l’espècie (jardins botànics, bancs de llavors). L’any 1966 va fundar l’embrió del banc de germoplasma de la UPM el qual es troba especialitzat en dues vessants: a) la conservació ex situ dels endemismes botànics singulars de la Península Ibèrica, Balears, la regió Macaronèsica, així com els compartits amb els territoris veïns (nord d’Àfrica), i b) els recursos fitogenètics silvestres d’una de les famílies vegetals de més interès econòmic per a la nostra espècie (la Brassicaceae o Crucíferes) constituint una col·lecció de referència d’àmbit mundial. Les originals tècniques de conservació als bancs de germoplasma que ell va dissenyar –utilitzant gel de sílice deshidratat i guardant les llavors dins tubs de vidre tancats a la flama– foren molt ben acollides per la comunitat científica estatal e internacional la qual la va adoptar ben aviat gràcies als cursos i seminaris que regularment impartia arreu del món.

Gómez Campo havia rebut diversos premis i era president d’honor de l’Asociación Ibero-Macaronésica de Jardines Botánicos. Al Jardí Botànic Marimurtra hi ha un camí que ja li va ser dedicat en vida.

Descansi en pau, amb el reconeixement profund del BioC.

 

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *