Nou estudi de flora amenaçada de les illes Salvatges

La fundació Mohamed bin Zayed (Abu Dhabi, Emirats Àrabs), organització filantròpica que atorga fons dedicats a la conservació de la biodiversitat (vegeu més informació al lloc web), ha concedit un ajut de 10.000 USD per a l’estudi de les tres espècies vegetals endèmiques més amenaçades de l’arxipèlag macaronèsic de les Salvatges. L’investigador principal del projecte és el membre del BioC Jordi López-Pujol, i inclou membres tant de l’Institut Botànic de Barcelona com del Jardí Botànic de Madeira.

Aquest conjunt d’illes, sota sobirania portuguesa, conté una flora pràcticament intacta gràcies a la gairebé nul·la presència humana. L’arxipèlag compta amb prop d’una desena d’endemismes exclusius, alguns dels quals amb molts pocs efectius i que són l’objecte del projecte concedit: Euphorbia anachoreta (<50 individus), Asparagus nesiotes subsp. nesiotes (també <50 individus) i Argyranthemum thalassophilum (entre 50 i 250 efectius).

Arxipèlag de les illes Selvagems (Font: Wikipedia, llicència Wikipedia Commons)

El projecte permetrà la realització d’un estudi complet de les tres espècies, que hauria de desembocar en l’implementació de mesures efectives per a la seva conservació, i que consistirà de les següents activitats:

(i) Estudi de la comunitat i de les característiques ecològiques dels ambients on viuen les tres espècies objecte d’estudi.

(ii) Identificació de les amenaces reals i potencials.

(iii) Cartografia al detall de les espècies, que inclourà la georeferenciació de tots els individus, la delimitació del perímetre poblacional i la caracterització demogràfica dels individus en fenofases.

(iv) Estudi genètic emprant marcadors hipervariables (AFLPs) i isoenzims.

L’estudi proporcionarà les dades necessàries per a que el personal del Jardí Botànic de Madeira i del Parc Natural de les Illes Salvatges dugui a terme una recol·lecció de llavors amb base genètica (atès que tots els individus estaran georeferenciats i genotipats) que garantirà la representativitat genètica i per tant que els hipotètics reforçaments/reintroduccions tinguin majors possibilitats d’èxit. Idealment, les dades demogràfiques haurien de constituir la base per a un seguiment demogràfic continuat en el temps, i també es preveu la constitució d’una col·lecció de planta viva amb finalitats científiques i educatives.

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *