Nou Llibre Vermell de Balears

 

 

NOVETAT EDITORIAL

 

Acaba de difondre’s la publicació de la segona edició del Llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears, del qual són autors Llorenç Sàez, Josep A. Rosselló i Pere Fraga. El volum ha estat publicat per la Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern Balear.

 

L’obra, de 217 pàgines ha estat publicada en accés obert, i serà disponible ben aviat, gratuïtament, per la xarxa en format pdf des d’aquest enllaç.

Es tracta de la revisió dels coneixements que van conduir a la primera edició del Llibre Vermell balear (2001), més de quinze anys després. És un bon lapse de temps per establir una etapa de re-avaluació de l’estat de conservació de la flora vascular balear (pteridòfits inclosos) i, com a tal, es presenta en un format senzill, desproveït de luxes innecessaris, concentrant els esforços en el contingut i en la solvència científica, garantida per la qualitat fora de dubte de l’equip d’autors. Una magnífica notícia per a la conservació de la flora dels Països Catalans.

A manca d’una anàlisi amb més profunditat, resumim a continuació les conclusions principals de valoració comparativa dels resultats obtinguts respecte a l’avaluació de l’any 2001:

 

 

 

El nombre total de tàxons total que formaria la llista vermella de flora vascular balear (és a dir, tàxons amenaçats, extingits, gairebé amenaçats i sense dades suficients, segons criteris UICN) és de 312, una mica inferior el 2017 respecte del de 2001 (369).  Principalment, segons els autors, això es deu “al descens del contingent de tàxons poc coneguts (DD), ja que en les tres categories de risc principals (CR, EN i VU) hi ha increments”. I, al seu torn, aquests increments es deuen als descobriments de nous tàxons amenaçats de la flora de les Illes Balears, “ja siguin novetats corològiques o nous endemismes”

Per illes, al grup oriental, a Mallorca hi creix més de la meitat (56,5 %) del total dels tàxons amenaçats de les Illes Balears, molts dels quals endèmics.  Menorca en té una proporció també alta (el 31,2 % del total), considerant l’extensió de l’illa, tot i que amb relativament pocs endemismes i més tàxons de zones humides.  De Cabrera es reporten quatre tàxons amenaçats, dos dels quals endèmics (un d’exclusiu de l’illa principal, Rubia caespitosa) i un de Dragonera, també restringit, a Balears, d’aquest illot (Erodium maritimum).

 

Pel que fa a les Illes Balears occidentals, a Eivissa es troba representat un 20,0 % dels tàxons amenaçats de les Illes Balears —dels quals prop de la meitat (el 47,8%) corresponen a endemismes— i a Formentera, un 7,1 %, amb una proporció de tàxons endèmics amenaçats més baixa (un 28,5 %).

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *