David Draper, que va començar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, ha estudiat l’aplicació de les tècniques d’anàlisi geogràfica (GIS) a diverses escales, com a instrument de suport a la conservació de flora, en diversos projectes on ha participat, a Portugal, a Madrid i a Menorca. La tesi s’estructura en 6 capítols. En el primer, s’aborda el problema de l’escala d’aplicació en la definició d’àrees protegides, (briòfits) models d’invasió en illes i estratègies de recol·lecció de germoplasma. Al capítol II ,s’estudia, a una escala molt fina (d’individus en poblacions) la relació entre característiques ambientals locals i estratègia reproductiva (clonal vs. sexual) en Marsilea strigosa en basses menorquines. Al tercer capítol es valora l’efecte de l’escala de mostratge i la disponibilitat de microhàbitats en Erodium paularense. El capítol IV analitza la modelització de la distribució de Carpobrotus invasors a Menorca i l’efecte sobre espècies endèmiques i amenaçades, amb la proposta de nous paràmetres de mesura de vulnerabilitat i de priorització d’actuacions. Al capítol V s’aborda la millora de les eines de mesura de l’extensió de presència (EEO), paràmetre que la UICN exigeix per a l’avaluació del grau d’amenaça, a través de models predictius que milloren l’eficàcia del mètode del mínim polígon convex. Finalment, el capítol VI tracta de l’aplicació d’eines d’anàlisi geogràfica aplicats a la translocació de Narcissus cavanillesii en el rescat de la població afectada per la construcció d’una presa a Portugal.
En conjunt, la tesi aporta el desenvolupament i la millora d’eines basades en GIS d’aplicació en gestió real, essent una destacada contribució des de la biologia de la conservació als responsables de l’excució de mesures de protecció amb base científico-tècnica contrastada.