El tribunal, que estava format pels Drs. Julià Molero (President), Roser Vilatersana (Vocal) i Mercè Galbany-Casals (Secretària) ha reconegut la voluminosa tasca presentada per la doctoranda, que ha abordat aspectes de sistemàtica clàssica (nomenclatura, taxonomia, tipificació, micromorfologia) així com aproximacions filogenètiques, amb marcadors de DNA nuclear (de les regions ITS i ETS) i cloroplàstic (l’intró trn, trnL-trnF i ycf3-trnS).
Phagnalon melanoleucum (San Antao, Corda), un dels tàxons estudiats a la tesi presentada avui a la UB per Noemí Montes (Foto: J. Molero)
Es tracta de dos gèneres de Gnaphalieae, Phagnalon (36 espècies diploides africanes, mediterrànies i iranoturanianes) i Aliella (4 espècies casmofítiques, endèmiques del Marroc), de les quals no es coneixia cap dada filogenètica i de les quals s’han obtingut 221 noves seqüències que han permès l’adscripció d’ambdós a la clada Relhania, la identificació d’un origen africà per als dos gèneres i la detecció de tres clades amb coherència biogeogràfica: una d’iranoturaniana, una de mediterrània-macaronèsica i una d’eritreo-aràbiga.
Phagnalon ballii subsp nitidum fotografiada a Moulay Ali (Alt Atlas Oriental, Marroc) Foto: N. Montes
El reconeixement d’haplotips diferents al si d’una mateixa espècie i diverses evidències moleculars i morfològiques apunten cap a l’existència de fenòmens d’hibridació-introgressió en l’origen de diverses espècies (almenys 5 parells d’espècies), fenomen que també es detecta en les poblacions de les tres espècies catalanes reconegudes (Phagnalon sordidum, P. rupestre i P. saxatile).