Cicle de Conferències a l’Ateneu de Maó

L’Ateneu de Maó ha programat una sèrie de conferències per donar a conèixer les col·leccions científiques que es troben dipositades al seu Gabinet d’Història Natural, espai que fou remodelat i reinagurat el 2014.

 

El cicle s’inicia demà dia 26 amb la conferència: L’herbari d’Agustí Landino Flores (1875-1950): redescobrint una contribució a la flora de Menorca, a càrrec de Pere Fraga i Arguimbau, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. També de temàtica botànica serà la sessió del dia 23 d’abril, amb la conferència Les algues de Menorca a la col·lecció de l’Ateneu de Maó, que anirà a càrrec de Marta Sales Villalonga, de l’Instituto Español de Oceanografia.

 

Les sessions tenen lloc a l’ Ateneu de Maó (Sa Rovellada de Dalt, 25) a les 20 h.

 

Més informació

 

El Grup Terres de l’Ebre reviu l’excursió de 1917 de Font i Quer

Font i Quer, amb Enric Gros, preparant les plantes d’una excursió al Marroc als anys 20 (Foto Blog del Museu de Ciències)

 

El Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre vol commemorar el centenari de la històrica visita de Pius Font i Quer al Massís del Port (tan transcendent per a l’estudi de la flora dels Ports de Tortosa com difosa a través de diverses fonts, en especial el Dioscórides Renovado) i ho farà revivint la famosa sortida el proper mes de maig. Es seguirà el mateix itinerari durant dos dies (30 i 31 de maig) amb actes, conferències i pernoctació al refugi de la UEC, amb un programa complet d’actes commemoratius. S’ha obert la inscripció amb places limitades [+ info]

 

Més informació

Incompliments de Medi Natural, segons la UdG

Segons que informa Nació Digital, l‘Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG) denuncia que el Govern de la Generalitat incompleix acords sobre conservació del medi natural. La notícia es fa eco d’un informe dut a terme per sis experts de la UdG sobre el grau de compliment de la Moció 83/X sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural del Parlament de Catalunya, aprovada en sessió del 23/2/2014. Segons el seu informe, el Govern no ha complert amb el 59% dels requeriments i només ha portat a terme, completament, un 16% dels acords.

 

La denúncia sobre els incompliments i la política erràtica de conservació de la natura del departament que dirigeix el conseller Pelegrí ve de lluny i es troba a l’origen també del document de Declaració en defensa del Patrimoni Natural de Catalunya del 29/3/2014, que han signat institucionalment, entitats i organismes de recerca del país, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució Catalana d’Història Natural o l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, a les quals s’afegeix ara l’informe de la UdG.

 

Més informació

Biologia reproductiva d’espècies rares: cops amagats

“El coneixement de la biologia reproductiva de les plantes, en particular de les espècies rares, és fonamental per a clarificar-ne l’evolució, l’estimació del potencial per al canvi i per a la creació de plans de conservació efectius”. Aquest és el punt de partida del treball d’Anderson i col·laboradors, recentment publicat a American Journal of Botany sobre biologia reproductiva de Solanum, on es detecta una dioècia que havia passat inadvertida, amb conseqüències importants per a la supervivència de l’espècie.

 

Solanum conocarpum. Foto: etc.usf.edu

 

Gregory J. Anderson, Mona K. J. Anderson & Nikisha Patel (2015)
The ecology, evolution, and biogeography of dioecy in the genus Solanum: With paradigms from the strong dioecy in Solanum polygamum, to the unsuspected and cryptic dioecy in Solanum conocarpum
Published online before print 16 March 2015, doi: 10.3732/ajb.1400486. Am. J. Bot. 102 (3): 471-486

 

Més informació

El pi de Wollemi, plantat a l’Arborètum Font i Quer de Lleida

Una de les espècies vegetals més emblemàtiques en Biologia de la Conservació de Plantes és el pi de Wollemi (Wollemia nobilis). Des de principis d’enguany es pot veure a l’Arborètum Font i Quer de Lleida, que ja compta amb prop de 4.000 exemplars, que pertanyen a més de 400 espècies diferents.

 

Pi de Wollemi (Wollemia nobilis). Foto: Arboretum Font i Quer de Lleida.

 

L’Arborètum organitza diverses activitats que podreu consultar des d’avui al bànner permanent del mòdul d’enllaços (banda esquerra de la pàgina web) del Portal BioC

 

Més informació

Quant costa salvar una espècie?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quant pot costar evitar l’extinció d’una espècie? Mil euros?, un milió?, deu milions?, més?. Per salvar una espècie, tot el que cal són 1,3 milions de dòlars per any. Això és el que publica el diari Science Daily (16/3/2015), fent-se eco d’una anàlisi del grup AZE (Alliance for Zero Extinction) que agrupa experts de diversos grups faunístics (ocells, mamífers, etc.), però no de flora.

 

Segons l’article, l’article multidisciplinari d’un equip internacional publicat a Current Biology mostra que un grup d’espècies (en aquest cas, exactament 841, totes CR o EN a la IUCN RedList) poden ser salvades de l’extinció per un valor global de 1.300 milions de dòlars anuals, amb el 85% destinat a mesures in situ i combinant mesures agrupades per a determinades espècies (programes multiespecífics).

 

Tot i que els autors opinen que és un preu molt barat i assequible, tractant-se de flora, les previsions que s’han proposat per a la conservació de les espècies amenaçades de la flora catalana, a través de l’ECCF, són “a preu de saldo”.

 

 

Més informació


 

Seminari de Sergi Massó a l’IBB

Avui, 24 de març, el nostre company del BioC Sergi Massó ha impartit una sessió dels Seminaris de l’IBB, a les 12 h, a l’Institut Botànic de Barcelona, sota el títol

 

Estudis preliminars de l’endemisme bètico-rifeny Cynara baetica


La sessió ha anat seguida d’un animat col·loqui. A continuació us oferim el resum de la seva comunicació:

 

Resum: Cynara baetica és una espècie de la família de les Asteràcies endèmica de zones calcàries obertes del centre i sud de la península Ibèrica i del terç nord de Marroc en el que es coneix com a distribució bètico‐rifenya. De totes les espècies d’aquest gènere aquesta és la que habita a més alçada (500‐1700 m a la península Ibèrica i 900‐1900 m al Marroc). En l’actualitat, l’espècie es divideix en dues subespècies: C. baetica subsp. maroccana al sud de l’estret i C. baetica subsp. baetica al nord de l’estret, aquesta darrera classificada com a Vulnerable (VU) a la Llista Vermella espanyola. Antigament, però, s’atorgava categoria d’espècie a aquests dos tàxons: C. alba a la península Ibèrica i C. hystrix al Marroc. Aquesta divisió està basada, principalment, en criteris morfològics tals com el color dels capítols (blavosos a l’àrea marroquina i blancs a la península Ibèrica) i les bràctees (roses al Marroc i blanques amb unes evidents marques negres a la península Ibèrica). Es presenten aquí els resultats preliminars dels diferents estudis realitzats fins ara amb aquest tàxon i que han de servir per a conèixer la filogeografia de l’espècie, clarificar‐ne la taxonomia en base a criteris genètics i ecològics, conèixer el seu origen i proposar mesures de conservació. Per aquest fi, s’han realitzat estudis genètics amb marcadors moleculars, usant anàlisis filogeogràfiques i de genètica de poblacions, i també s’han realitzat modelitzacions dels nínxols ecològics a banda i banda de l’estret de Gibraltar.

Lluita contra les rates en conservació

La prestigiosa revista Biological Conservation acaba de publicar un volum monogràfic dedicat a la eradicació de rates a les illes per a finalitats de conservació de la biodiversitat. A la revisió, ultra els aspectes metodològics generals, destaquen els possibles efectes col·laterals d’aquestes pràctiques per a d’altres organismes (espècies de flora, vegetació, coralls, altres animals, etc.).

 

 

 

 

Els editors destaquen la eradicació de rates com una eina fonamental en la restauració ecològica de les illes, especialment a les regions tropicals, on són més sensibles a les rates invasores, que prèviament no existien al catàleg faunístic de cada illa. Tenint en compte que la eradicació de les rates als tròpics fracassa 2-2,5 vegades més que en d’altres llocs, es busca la millora del rendiment de les accions (a través del coneixement de l’ecologia local i de les espècies) i produir uns resultats favorables a la conservació d’espècies i hàbitats afectats.

 

Més informació

Els “drones” en recerca de conservació de plantes

El volum que acaba de publicar-se de Collectanea Botanica, inclou una carta al director del nostre company Jordi López-Pujol, en col·laboració amb C. Sánchez -Bou, de Arcus Microelectrònica. La carta, titulada

 

The coming revolution: the use of drones in plant conservation

 

explora les possibilitats d’aplicació de l’ús d’aquestes petites naus com a suport a la recerca (mostratge, seguiment, etc.) en Biologia de la Conservació de Plantes i presenta els avenços en el desenvolupament d’un nou prototip especialment dissenyat per a aquesta aplicació.

 

Foto: Sanchez-Bou & López-Pujol (2014)

 

Més informació

Nou volum de Collectanea Botanica

Acaba d’aparèixer el volum 34 de la Revista Collectanea Botanica, que edita l’Institut Botànic de Barcelona. D’entre els articles, en l’apartat de de conservació de flora hi destaca una carta al director del membre del BioC Jordi López Pujol, sobre les aplicacions dels drones en la recerca en Biologia de la Conservació.

 

Més informació

Enllaç a Collectanea Botanica – Índex del volum 34 / articles en pdf