El treball presentat, que forma part de les recerques del projecte CGL2007-60475/BOS ha dut per títol “Anàlisi de la diversitat genètica de la població garrotxina de Dichoropetalum schottii. Significació biogeogràfica” i ofereix els resultats dels estudis de diversitat al·loenzimàtica a tres escales: i) distribució i nivells de diversitat a la població del Mont; ii) relació d’aquesta població amb les altres dels Pirineus i iii) significació i singularitat de la població garrotxina en el context biogeogràfic de tota l’àrea de distribució, fins a les serres del Pindus, a Grècia. En són autors M.C. Martinell, J. López-Pujol, M. Soto, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, M. i C. Blanché.
RESUM DE LA COMUNICACIÓ:
En el marc del projecte CGL2007-60475/BOS, s’han estudiat els nivells de diversitat al·loenzimàtica de l’única població ibèrica de Dichoropetalum (=Holandrea = Peucedanum) schottii, situada a la Mare de Déu del Mont (La Garrotxa), de mida poblacional reduïda (c. 250 individus) i qualificada com a CR segons les categories UICN (2001) i es comparen amb els obtinguts de 3 altres poblacions pirinenques.
D’entre tots els individus estudiats, s’ha identificat un total de 8 genotips diferents, que han estat cartografiats a escala individual i s’ha analitzat la seva distribució local. Els paràmetres de variació genètica (P99, A, He) per a 8 loci, indiquen valors més baixos a la població garrotxina (25,0; 1,37; 0,100, respectivament) que no pas a la resta de poblacions dels Pirineus (37,5-50; 1,50; 0,112-0,134), congruents amb la més petita mida poblacional i amb la situació marginal excèntrica respecte a una àrea de distribució d’afinitats montanes mediterraneo-orientals.
A partir de l’estudi de l’estructuració de la diversitat a poblacions de tota l’àrea de distribució (incloent-hi poblacions dels Alps marítims, de la regió del Carst a Itàlia/Eslovènia i de la serra del Pindus, al N de Grècia) es conclou que el nucli pirinenc en conjunt pot ser distingit com una fracció significativa de la variació genètica, amb presència d’al·lels privats i d’origen relativament recent, a partir d’una estirp procedent de les muntanyes mediterrànies orientals.
Es conclou la pertinença de la població garrotxina a una unitat funcional de conservació constituïda pel conjunt de poblacions occidentals pirinenques del qual significa un nucli extrem empobrit, al límit dels llindars mínims de mida poblacional i es proposen mesures de conservació, tant in situ com ex-situ.
Més informació
La resta de comunicacions presentades, pot consultar-se l’enllaç amb el pdf de la Jornada.