Dades sobre la flora catalana a l’antiguitat

Als darrers dies de 2016 va aparèixer publicat a la Revista de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia el text de Cèsar Blanché que resumeix la comunicació presentada a les XII Jornades d’Història de la Farmàcia a finals de 2015, que duu per títol “Aportacions a Flora Catalana Antiga, 1. Hedera helix L.”

 

El treball significa la primera d’una sèrie d’aportacions que documenten la presència de plantes vasculars a les terres de parla catalana durant l’antiguitat, orientades a la preparació d’un Inventari de Flora Catalana Antiga, projecte ja presentat en ocasions anteriors. L’espècie tractada, com a prova pilot, és l’heura (Hedera helix), de la qual s’aporta una selecció de 53 registres documentats, tant d’origen arqueològic en sentit ampli (epigrafia, escultura, mosaic, pintura, ceràmica, joieria, numismàtica, etc.) com de mostres biològiques (pol·len, fruits i llavors, fitòlits i tota mena de restes vegetals preservades).


Les dades aportades han de permetre, entre d’altres objectius de caràcter històric i cultural, presentar el coneixement acumulat sobre la flora de fa 2.000 anys que ens permeti avaluar els canvis produïts en la flora i el paisatge vegetal i ajudar-nos a interpretar els canvis que estan tenint lloc actualment en el patrimoni natural del país.

 


Representacions de l’heura (Hedera helix L.) en testimonis arqueològics de Flora Catalana Antiga. Dalt Esquerra: Baix relleu en marbre: pilastra, possiblement pertanyent a un moble d’exterior, decorada amb plantes de jardí, entre les quals, heura. No és segura l’atribució a la Vil·la romana de Torre Llauder (Iluro, Mataró). Podria provenir del taller de l’Alcúdia d’Elx. s. II-III dC, Museu de Mataró. Dalt Dreta: imatge de Hedera helix en fruit al natural, que permet apreciar el detall de la pilastra en marbre de l’esquerra. Baix Esquerra: Fragment (vora) de vas monumental romà en marbre amb representació de Bacus i de Silè, amb garlandes amb heura i vinya, trobat a Tarraco (s. II dC), Museu Arqueològic de Tarragona – MNAT 45459, Baix Dreta: Mosaic B (emblema Z) amb composició d’ocells i motius vegetals (entre els quals, l’heura). Albesa, vil·la romana del Romeral (s. IV dC). Museu de Lleida. [Fotos SCHF]

 

 

Més informació


  • Blanché, C. (2016). Aportacions a Flora Catalana Antiga, 1. Hedera helix L. (Araliaceae). Revista de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia 11 (31): 21-28

Identificat un refugi glacial a la península de Corea

La serralada Baekdudaegan és la traça de la línia de punts

 

 


El nostre company Jordi López-Pujol acaba de publicar, juntament amb col·legues coreans a Biological Conservation un article sobre el paper de la serralada Baekdudaegan de Corea com a refugi de flora, amb el suport de dades filogeogràfiques i paleohistòriques.

 

Els factors biològics, juntament amb els valors culturals fan aquesta serralada mereixedora de conservació. Per aconseguir-ho amb eficàcia, els autors reclamen igualment la necessària cooperació entre les dues Corees.

 

 

 

 

Més informació


 

  • Mi Yoon Chung, Jordi López-Pujol & Myong Gi Chung (2017) The role of the Baekdudaegan (Korean Peninsula) as a major glacial refugium for plant species: A priority for conservation. Biological Conservation 206: 236–248 – Enllaç a l’article

Seminari sobre invasores crasses a Catalunya

Avui, 31/1/2017 ha tingut lloc una sessió dels Seminaris IBB, que ha anat a càrrec de  Neus Nualart i del nostre company del BioC, Jordi López-Pujol. El seminari ha recollit dades acumulades en els darrers anys sobre flora invasora i ha dut per títol: Catalunya com a hotspot d’invasions vegetals: els exemples d’Agave (Agavaceae) i Kalanchoe (Crassulaceae).


La sessió ha tingut lloc a la Sala Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona.

 

Més informació


A continuació us oferim una selecció de publicacions referides al tema del seminari publicades per Jordi López-Pujol en els darrers dos anys:

 

Guillot, D., Laguna, E. & López-Pujol, J. 2015. Primera cita de Opuntia ‘Papiki’ en la provincia de Teruel (España). Bouteloua, 20: 153-157.

Guillot, D., Laguna, E., López-Pujol, J. & Puche, C. 2015. Kalanchoe delagoensis ‘Morvedre’ . Bouteloua, 22: 64-75.

Guillot, D., López-Pujol, J., Laguna, E. & Puche, C. 2015. Kalanchoe daigremontiana Raym.-Hamet & H. Perrier ‘Iberian Coast’. Bouteloua, 21: 35-48

Guillot, D., López-Pujol, J., Laguna, E., Silva, V. & Puche, C. 2015. Un nuevo cultivar de Luther Burbank presente en la flora alóctona de la Península Ibérica, Opuntia ficus-indica ‘Vertex’. Bouteloua, 20:124-143.

López-Pujol, J. & Guillot, D. 2015. Primera cita de Agave americana ‘Marginata aurea’ en Navarra. Bouteloua, 21: 134-136.

López-Pujol, J. & Guillot, D.. 2015. Primera cita de Arundo donax var. versicolor como alóctona en la Península Ibérica y en Europa. Bouteloua, 22: 191-194.

López-Pujol, J. & Guillot, D. 2015. Primera cita de Cotoneaster pannosus Franch. (Rosaceae) para la provincia de Tarragona y actualización corológica para España. Botanica Complutensis, 39: 63-69.

López-Pujol, J., Guillot, D., Meer. P. van der. 2015. New data from alien Agavaceae on the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula. Xerophilia, 4: 103-118.

López-Pujol, J., Guillot, D., Meer. P. van der. 2015. Tres nuevos ágaves para la flora alóctona catalana. Bouteloua, 22: 55-63.

Wang, Zhi-Qiang, Daniel Guillot, Ming-Xun Ren &  Jordi López-Pujol (2016) Kalanchoe (Crassulaceae) as invasive aliens in China – new records, and actual and potential distribution. Nordic Journal of Botany [on line] : 001–006. doi: 10.1111/njb.01052, ISSN 1756-1051. Enllaç a l’article

Wang, H.-F. & López-Pujol, J. 2015. Urban green spaces and plant biodiversity at different spatial-temporal scales: A case study from Beijing, China. Collectanea Botanica, 34: e008.

Wang, Z.-Q., Guillot, D. & López-Pujol, J. 2015. Crassula ovata, a new alien plant for mainland China. Collectanea Botanica, 34: e009.


El BioC estudia la citogenètica d’Aconitum

El BioC acaba de publicar l’estudi cromosòmic del gènere Aconitum (Ranunculaceae) a la Mediterrània Occidental. El treball, iniciat ja fa alguns anys i acabat fa poques setmanes, és obra de Julià Molero, Anna Rovira, Maria Bosch, Joan Simon i Cèsar Blanché i aporta l’anàlisi de 38 poblacions de 8 tàxons del gènere.

 

Aconitum lycoctonum subsp. lycoctonum, 2n= 16:

A, Moncayo (Hs: Osca) & B, Oukaimeden (Ma: Alt Atlas)


Les poblacions estudiades, a més d’una desena de localitats catalanes, provenen del Marroc, França i Espanya i s’il·lustren amb microfotografies de les plaques mitòtiques i amb l’anàlisi dels respectius cariòtips haploides.

 

Més informació

  • Molero, J., Rovira, A. M., Bosch, M., Simon, J. & Blanché, C. (2016). Karyological study  of  the  genus  Aconitum (Ranunculacae)  in  the  W Mediterranean  Area [In Kamari, G., Blanché, C. & Siljak-Yakovlev, S. (eds), Mediterranean plant karyological data – 26]. Flora Mediterranea 26: 229-239. [pdf]

Noves dades cromosòmiques mediterrànies

Just en els darrers dies de l’any, acaba de publicar-se el volum 26 de la revista Flora Mediterranea, que inclou la nova versió de la sèrie que fins ara s’anomenava Mediterranean Chromosome Number Reports (MCNR) i que ara, tot abastant més tipus de dades cariològiques que no pas el nombre cromosòmic, passa a dir-se Mediterranean Plant Karyological Data (MPKD).

 

La sèrie és editada per la Comissió de Cariosistemàtica de la societat botànica mediterrània OPTIMA, de la qual és secretari el membre del BioC Cèsar Blanché i acaba de complir les 25 edicions. En el volum 26 apareixen les contribucions 1868 a 1902, entre les quals hi ha publicada una contribució del BioC sobre cariologia del gènere Aconitum.

 

Més informació

  • Kamari, G., Blanché, C. & Siljak-Yakovlev, S. (eds) (2016). Mediterranean plant karyological data –26. Flora Mediterranea 26: 215-239. [pdf]

Novetats per a la flora del Boumort

(Foto: pallarsjussa.net)

 

El massís del Boumort ha estat, des de fa trenta anys, una zona extensament herboritzada per membres del Laboratori de Botànica i que ha donat diverses novetats florístiques interessants.

 

Una nova contribució, força extensa on ha participat el nostre company Julià Molero,  permet ara completar el coneixement florístic dels Prepirineus centrals catalans, especialment el massís de Boumort i serres veïnes amb les dades dels darrers anys. Destaca Aegilops cylindrica, novetat per a la flora de Catalunya i la troballa de noves poblacions de Daphne alpina i Scrophularia pyrenaica, espècies considerades en perill (EN); Carex praecox, Phelipanche camphorosmae i Ph. purpurea subsp. bohemica, considerades insuficientment conegudes (DD).

 

Més informació

 

  • M. Guardiola, A. Petit, J. Molero & L.Sáez (2016). Aportacions al coneixement de la flora vascular del massís de Boumort i serres veïnes (Prepirineus centrals catalans). Orsis 30: 67-100. Enllaç a l’article

El BioC, a la Jornada sobre biodiversitat

El canvi climàtic comporta efectes com ara l’augment del nivell del mar, la desaparició de moltes zones costaneres, la desaparició dels esculls coral·lins vius, els canvis en les rutes migratòries dels ocells, l’increment d’espècies invasores a moltes regions, o la irrupció de malalties tropicals en zones temperades. Les repercussions futures d’aquest canvi tan profund són imprevisibles a tot el planeta, i en aquest escenari, un nou moviment  —conegut amb el nom de neo-green— postula alternatives per gestionar la riquesa biològica.

 

La jornada de debat i participació «La biodiversitat enfront el canvi global», organitzada per l’IRBio ha abordat avui l’impacte de l’antropocè, un terme que es refereix al nou període geològic en què l’espècie humana ha esdevingut un agent biogeoquímic fonamental, amb capacitat d’afectar no només la seva pròpia vida sinó també la del conjunt del planeta.

 

Han participat a la Jornada els membres del BioC Julià Molero, Anna Rovira i Cèsar Blanché. Aquest darrer ha intervingut a la taula rodona “Què fem amb la natura en un món dirigit per l’home?”, juntament amb Xavier Ferrer, Joandomènec Ros, Xavier Sans i Marta Riutort.

 

Més informació

 

Es presenta CromoCat 2016

Portada de l’informe 2016 (Foto BioC)

 

Ahir es va lliurar l’informe 2016 corresponent a la introducció de dades genètiques sobre flora catalana per al Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC), tasca que es fa per conveni entre la Universitat de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació del Prof.  Xavier Font.

 

Les dades genètiques s’agrupen en dos mòduls, CromoCat i GenoCat, on s’aporten dades cromosòmiques, al primer, i dades de diversitat genètica molecular, al segon. Per a l’informe 2016 s’ha prioritzat la tasca de bolcatge de GenoCat, del qual s’ha desenvolupat una nova versió (v. 4.0), basada en la combinació de fonts bibliogràfiques gestionades amb Zotero com en enllaços dinàmics d’actulització automàtica en el futur, especialment centrats enguany en els codis de barres genètics.

 

Amb les dades lliurades ahir, el mòdul CromoCat disposa de 57.317 registres (8.142 des quals són fonts bibliogràfiques) i el mòdul GenoCat ha atès la xifra de 20.926 (3.600 dels quals, bibliogràfics). L’equip del BioC responsable ha estat dirigit pel Prof. Joan Simon, i format pel mateix Joan Simon, Cèsar Blanché i Sergi Casanova.

 

L’informació de CromoCat es pot consultar des del mòdul de flora del mateix BDBC, i ha estat també integrada a la base de dades mundial CCDB fa poques setmanes.

 

Més informació

 

El Jardí de la UB, a BTV

 

Ahir es va emetre per BTV el reportatge que es va gravar fa uns dies per a UB Divulga sobre el Jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona.

 

El nostre company Cèsar Blanché resumeix al programa “Verd Primera”  les característiques del jardí, que ha estat objecte d’un projecte d’innovació docent a càrrec del GIBAF i d’una catalogació, feta conjuntament amb el Dr. Ramon M. Masalles, que hi ha censat fins a 250 espècies, algunes de les quals amenaçades, protegides o catalogades. El jardí es pot visitar lliurement i un cop a l’any s’hi fan visites guiades.

 

 

Més informació

Descoberta una nova espècie de gramínia

 

El nostre company Julià Molero, conjuntament amb d’altres investigadors del GReB, acaben de publicar la descoberta d’una nova espècie de gramínia, Festuca dertosensis Pike et al., coneguda fins ara exclusivament de les muntanyes del sud de Catalunya i del nord del País Valencià.

 

Els estudis per identificar aquesta gramínia es van iniciar l’any 2002, tot explorant les raríssimes festuques de les muntanyes meridionals. Finalment, s’ha descrit aquest nou tàxon que, en l’estat de coneixements actuals ha de ser considerat com un endemisme de les serres dels Ports, Cardó i el Montsià, a cavall de les demarcacions de Castelló i Tarragona.

 

 

 

 

 

 

 

Àrea de distribució de la nova espècie (Foto: Willdenowia)

 

 

 

 

 

 

 

 

Pyke S., Sáez L., Molero J. & Garnatje T. 2016: Festuca dertosensis (Poaceae), an overlooked fescue from the NE Iberian Peninsula. — Willdenowia 46: 367–377. doi: http://dx.doi.org/10.3372/wi.46.46305

 


Més informació