És poc freqüent trobar a la portada de diaris tan prestigiosos com
Le Monde referències a la conservació de la biodiversitat. Tanmateix, aquesta setmana, després de l’atenció informativa als Jocs Olímpics de Beijing 2008 arran de l’apagada de la flama olímpica i les manifestacions pro-Tibet, el dimarts dia 8 d’abril, el rotatiu parisenc obria edició alertant de l’augment d’espècies invasores a la Xina a causa de l’increment accelerat d’intercanvis comercials, i, en pàgines interiors, del detall d’importacions de plantes introduïdes ornamentals des que la capital ha estat designada seu dels Jocs Olímpics de 2008: 60 tones de llavors diverses i més de 31 milions de plantes per a la decoració olímpica de Beijing i el seu entorn.
En realitat, l’article de Le Monde es fa ressò de l’edició d’abril de la revista
Bioscience , on els investigadors nordamericans i xinesos Ding
et al. (2008) criden l’atenció sobre els riscs lligats a les invasions biològiques que es deriven de l’organització dels Jocs. En pocs anys, unes 400 espècies –animals i vegetals- s’han introduït als ecosistemes xinesos i proliferen a expenses de la flora autòctona i de les activitats agrícoles i forestals. Segons Richard Mack, professor de la Washington State University i co-autor del treball,
“el cost total de les bio-invasions per a l’economia del país s’estima en 14.000 milions de dòlars cada any”Fi de l’aïllament
Més que no pas la seva dimensió, el que és inquietant segons l'article és la velocitat d’evolució del fenomen: els investigadors han estat capaços de correlacionar l’increment d’invasions amb el creixement d’intercanvis comercials, explosiu des de fa una desena d’anys. El 1999 unes 200 espècies animals o vegetals al•lòctones i potencialment invasores havien estat interceptades a les fronteres xineses; més de 2000 ho havien estat al 2005!
Però una bona part de les invasions han estat facilitades pel propi govern xinès. Per exemple, espècies herbàcies d’origen nordamericà han estat introduïdes a l’oest de la Xina per tal de prevenir l’erosió. Una d’aquestes, Spartina alterniflora, ha esdevingut invasiva a l’est del país, causant danys als ecosistemes costaners. El bell, però temible, jacint d’aigua (Eichhornia crassipes) ha causat els seus estralls, introduït pels plans governamentals de sembrar-lo a llacs, basses, pantans i rius per diversificar els forratges per al bestiar, amb el resultat de colmatació i invasió de canals, dificultant la navegació i posant en risc el funcionament de diverses centrals hidroelèctriques
Vigorós creixement del jacint d'aigua, espècie aquàtica d'oriden sudamericà (Eichhornia crassipes), que bloqueja i envaeix diversos canals al sud de la Xina (Putian, Província de Fujian), amb possibilitats de seguir expandint-se en un futur (Foto: Zhiqun Chen, a BioScience, DOI: 10.1641/B580407)
L'article de Ding et al. (2008) fa també referència a l'impacte de la construcció de la presa de les Tres Gorges, que ja ha estat tema de una E-Opinio de J.López-Pujol en aquest mateix Portal del BioC.
En resum, el fenomen de les bio-invasions ha estat autènticament sobtat a la Xina, atès que havia estat força aïllada durant molt de temps des del punt de vista econòmic i ara s’han multiplicat els contactes exteriors i les xarxes de comunicació (i de possibilitats de dispersió) interiors. Les conseqüències, en un país amb biodiversitat d’una gran riquesa i amb una població lligada encara majoritàriament a la vida al món rural, poden esdevenir catastròfiques.
Notícia 8.IV.2008 – Le Monde
Ding, J., R. N. Mack, P. Lu, M. Ren & H. Huang (2008). China’s Booming Economy Is Sparking and Accelerating Biological Invasions. BioScience 58 (4): 317-324 .
López Pujol, J. (Febrer de 2008) Les Tres Gorges de la Xina –– Portal BioC
El premi reconeix el millor treball sobre Botànica de les terres de parla catalana que, en el cas del nostre company, correspon a la tesi doctoral que duu per títol "Estudis de diversitat genètica d'espècies endèmiques i/o amenaçades de la Mediterrània Occidental". El jurat que ha atorgat el premi ha estat constituït per X. Llimona, J. Bertranpetit i J. Vigo, tots tres membres de l'IEC.
