Després de dos anys de preparació, la nova normativa es començarà a aplicar a partir del 30 de novembre en un primer àmbit situat a la Noguera, i després s’anirà estenent a les zones de Catalunya on l’escalada i la protecció de les aus i les plantes sigui conflictiva. La regulació es gestionarà des d’una comissió de seguiment formada per Govern i excursionistes. Les noves limitacions s’informaran a través d’Internet i mitjançant cartells als llocs regulats.
Segons que informa el diari El Punt, les primeres limitacions s’aplicaran a la Serra del Mont-roig (Noguera) considerada la zona de més afluència d’escaladors i utilitzada per l’aprenentatge a les comarques de Lleida, i on hi ha una alta presència de falcó pelegrí, voltors o àguiles cuabarrada, i de plantes rupícoles com Petrocoptis montsicciana i Delphinium bolosii. També hi haurà limitacions a la Serra del Monteró i alguns enclavaments de l’àrea meridional de la demarcació.
Població de Delphinium bolosii, encimbellada a la vall del Segre (Foto: M. Bosch)
El Punt afegeix que a la Serra del Mont-roig, després d’estudiar totes les vies d’escala una per una, el 90% es deixaran per escalada lliure, perquè no afecten cap espai de nidificació d’aus ni creixement de plantes. El 10% restant patirà limitacions. En concret, hi estarà prohibida l’escalada de gener a juliol, durant l’època de cria de les aus. Al dispensari de Camarasa estarà prohibida l’escalada esportiva –més agressiva-, per l’alta presència de plantes rocalloses úniques, tot i que s’hi mantindrà la clàssica, ja que és un dels llocs típics d’aprenentatge. Malgrat tot, durant el proper any es prohibirà l’accés d’escaladors a aquest espai per poder recuperar la població de plantes rupícoles. Les restriccions totals només ha calgut aplicar-les en tres punts que, segons Medi Ambient, tenen poc interès per l’escalada.
El president del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura, ha destacat el paper protector dels escaladors que són alhora uns «defensors del medi ambient». Per iniciar la regulació, s’han buscat tots els nius de rapinyaires i zones amb plantes protegides on alhora s’hi faci escalada. Segura ha detallat que la normativa «serà flexible, gràcies a la comissió de seguiment en què hi participaran els escaladors».
El director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Lleida, Joan Farré, ha destacat el consens a què s’ha arribat amb les entitats excursionistes. «S’havia de fer així, és la manera òptima de regular, ja que així no és una prohibició, una obligació, sinó que es té en compte la sensibilitat que ja tenen els escaladors», ha dit Farré, que ha explicat que gran part de la informació que té el Departament de Medi Ambient de les aus rapinyaires i les plantes rupícoles prové dels escaladors.
Àmbit d’ampliació i zonificació
El DMAH precisa al seu web que l’escalada es regularà a la serra de Mont-roig (terme municipal de Camarasa i de les Avellanes i Santa Linya) i la serra de Monteró (terme municipal de Camarasa) per criteris de protecció de fauna, i al dispensari de Camarasa (terme municipal de Camarasa), Rubió de Baix (terme municipal de la Foradada), Santa Maria del Salgar (terme municipal de la Foradada) i Castell de Malagastre (terme municipal d’Artesa de Segre).
En els treballs d’identificació de les zones també s’han establert tres categories:
• Zona de màxim interès per a la flora protegida: no hi és permesa l’obertura de noves vies d’escalada i ni l’escalada en cap moment de l’any. Aquesta categoria inclou zones amb presència de les dues espècies de flora amenaçada Petrocoptis montsicciana i Delphinium bolosii, les quals viuen a les parets verticals de roca calcària i/o a la seva base.
• Zona d’interès per a la conservació d’aus: no hi és permesa l’obertura de noves vies sense autorització i se’n regula temporalment l’escalada per adequar-la a l’època de cria. Es tracta de zones amb presència d’aus protegides per la legislació vigent com l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada, l’aufrany, el voltor i el falcó pelegrí.
• Zona lliure: hi és permesa l’escalada tot l’any i l’obertura de noves vies no cal de cap mena d’autorització.
L’acord de regulació comporta la creació d’una comissió tècnica formada per un representant de la FEEC, 2 representants d’associacions d’escaladors i 2 del Departament de Medi Ambient i Habitatge. A més, es preveu que en els pròxims mesos s’establiran les col•laboracions necessàries amb els agents del territori per assolir la màxima difusió possible de l’acord i es durà a terme una campanya de sensibilització i d’informació.
Més informació
–Notícia 11/11/2009 – Agència Catalana de Notícies
–Notícia 11/11/2009 – Diari El Punt
–Nota de premsa 11/11/2009– Web del DMAH
–Esborrany del projecte de regulació 1/11/2009– Web. Espacio, Amor y Locura
–Esperó de Bolós – Fitxa de Delphinium bolosii – Portal BioC
COMENTARI A LA NOTÍCIA
De fet, malgrat el to de la notícia tal com apareix als mitjans de comunicació, no és la primera vegada que hi ha regulacions de l’escalada a Catalunya en el marc d’accions de conservació de flora, i diversos parcs naturals tenen reglaments específics de regulació (Els Ports o Montserrat, per exemple, derivats de diversos informes o estudis científics sobre la necessitat de protecció de plantes en perill, com ara Aquilegia paui o Erodium rupestre, respectivament), però sí que és un primer intent seriós d’abordar la problemàtica a zones de la Noguera on l’escalada es practica de manera molt intensa.
La pràctica d’esports de muntanya, i en particular de l’escalada, són activitats que fomenten el contacte, el coneixement i l’estimació de la natura però tenen, com a efecte colateral, l’alteració de l’hàbitat de diverses espècies de flora molt sensibles (Müller et al., 2004). Així, i en relació a l’àrea inclosa en aquestes mesures aprovades, de l’afectació a les poblacions de Petrocoptis montsicciana ja havíem advertit anteriorment en diverses ocasions i la pròpia visita de tècnics del DMAH i escaladors al Prepirineu així ho havia comprovat el passat mes de juny. Els efectes de l’obertura de vies d’escalada sobre Delphinium bolosii havien estat comunicat també fa un cert temps (Blanché et al., 2007). Ambdues espècies són protegides al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) i, a més són incloses al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas i, el clavell de roca (Petrocoptis montsicciana = P. pardoi), a l’annex II de la Directiva Hàbitats de la UE.
Des del Portal BioC valorem molt positivament aquesta mesura, tot reconeixent-la com a primer pas d’un conjunt d’accions de conservació de més abast com ara:
a) L’extensió de mesures similars a d’altres espècies amenaçades per motius idèntics en d’altres territoris
b) El seguiment de l’efectivitat de les mesures empreses
c) L’avaluació, en l’àmbit de la recerca en Biologia de la Conservació de Plantes, de l’afectació de l’escalada sobre la flora en casos en els quals es disposi de dades deficients. De fet, no totes les espècies sofreixen necessàriament el mateix impacte (per exemple, Ballester et al. 2009 indiquen la necessitat de regular l’escalada a les poblacions de Silene hifacensis, segons el Pla de Recuperació del clavell d’Ifac al País Valencià, mentre que Ariño & Gómez Bolea 2008 conclouen que la caragola de Montserrat (Erodium rupestre) no pateix una pressió significativa per aquesta activitat esportiva, encara que els llocs més freqüentats presenten una certa nitrificació)
Més informació:
-Ariño, X. & A. Gómez Bolea (2008)
Impacte de la freqüentació humana sobre Erodium foetidum subsp. rupestre a la Muntanya de Montserrat. I Jornades Catalanes de Conservació de Flora, Llibre de Resums. Blanes (La Selva).
-Ballester G., V.I. Deltoro, P.P. Ferrer, S. Fos, A.J. Navarro & J. Pérez (2009)
Estado de ejecución del Plan de Recuperación de Silene hifacensis Rouy ex Willk. en la Comunidad Valenciana. IV Congreso de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas. Libro electrónico de resúmenes. Almeria.
-Blanché, C., M.C. Martinell, A. Rovira, M. R, Orellana & M. Bosch (2007)
Efectos de la escalada en una población de Delphinium bolosii (Ranunculaceae), especie incluída en el C.N.E.A. III Congreso de Biología de la Conservación de Plantas, Llbro de Resúmenes. Puerto la Cruz (Tenerife)
-Müller, S.W. H.-P. Rusterholz & B. Baur (2004)
Rock climbing alters the vegetation of limestone cliffs in the northern Swiss Jura Mountains
Canadian Journal of Botany 82: 862–870
–Regulació de l’escalada a Montserrat 18/3/2009 – Web del Parc Natural de Montserrat
