La UB representa “Font i Quer, passió per la botànica”

Ja s’ha fet la preestrena del darrer espectacle del projecte Theatrum Sapientiae, que dedica l’edició d’enguany al botànic Pius Font i Quer. La representació, titulada Pius Font i Quer, passió per la botànica, repassa la vida d’aquest botànic…

Per seguir llegint : Notícia 21/12/2015 (Notícies UB)

El Gobierno destrueix dues platges al Baix Ebre

Abocament de sauló de color, granulometria i composició al·lòctona, a Cala Vidre (Foto: Diari de Tarragona)

 

Segons que informa el Diari de Tarragona, la demarcació de Costes de l’estat ha abocat tones d’arenisca de granit de pedreres continentals a dues platges de l’Ametlla de Mar, la platja de Sant Jordi i Cala Vidre, que pertanyen a un EIN (Espai d’Interès Natural) de la Xarxa Natura 2000. Amb la justificació de la regeneració de sorra de les platges, sense coneixement de l’Ajuntament afectat, ara l’empresa que ha dut a terme l’acció reconeix que es tracta d’un “error” i es compromet a retirar la sorra aportada. No cal dir que, si es tractés d’un particular i no del Ministeri, estaríem parlant d’un delicte, en lloc d’un error. L’Ajuntament valora la presentació d’una denúncia a la Fiscalia.

 

A part de l’afectació a la flora i vegetació de la zona emergida, l’agrupació local Plàncton alerta de les possibles conseqüències sobre els alguers de Posidonia oceanica si la sorra es dispersa abans de ser retirada.

 

Més informació


CromoPar, a la base mundial CCDB

La recopilació de nombres cromosòmics de la flora de Paraguai (Projecte CROMOPAR) que va ser publicada per membres del BioC (Simon et al., 2000) ha estat seleccionada com a font de referència per al projecte de base de dades mundial de nombres cromosòmics CCDB (Rice et al., 2015) que es troba disponible a http://ccdb.tau.ac.il/.

 

CromoPar hi figura com a online database a la Resource List i hi aporta 1275 referències sobre diversitat genètica de la flora d’aquest país sudamericà i posa a disposició d’un públic molt més ampli les dades recopilades.

 

 

 

Més informació


Ens han deixat dos botànics mediterranis

Hem de lamentar el traspàs de dues personalitats més de l’estudi de la botànica i la conservació de la flora mediterrània, en les darreres setmanes: Avinoam Danin (Jerusalem, Israel) i Franz Speta (Linz, Àustria), segons que ens comunica el secretariat d’OPTIMA.

El Prof. Avinoam Danin, de Jerusalem, va morir el matí del 12 de desembre, després d’una llarga malaltia. Ha estat un dels més apassionats amants de la flora d’Israel, del Sinaí i de les regions properes, a les quals va dedicar pràcticament 50 anys d’estudi, també en aspectes tan especials com les traces botàniques del Sant Sudari de Torí. Vam tenir ocasió de tenir el Prof. Danin a Barcelona, l’any 2008, participant als cursos dels Juliols UB i anant a la cerca de l'”altra canya”, Arundo mediterraneum, amb els amics del Grup de Terres de l’Ebre.

 

Avinoam Danin, mostrant les característiques diferencials d’Arundo mediterraneum a Ferran Royo, Manolo Arrufat i Cèsar Blanché, al Delta de l’Ebre, l’any 2008 (Foto: F. Royo).

 

Uns dies abans, el 5 de desembre ens deixava un altre col·lega, el Dr. Franz Speta, de Linz. Idefallible taxònom i observador de la natura, va centrar els seus estudis en Hyacinthaceae, Asparagaceae, Lentibulariaceae i Scrophulariaceae, en el grup de botànics de Viena.

Nou volum de “Lithodora”

Segons que comuniquen des de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN,  ja ha sortit publicat el número 8 de la revista LITHODORA, Novetats botàniques de la Garrotxa” corresponent a l’any 2013, que recull totes aquelles publicacions i activitats de recerca sobre Botànica que es varen dur a terme durant l’any 2013 a la comarca.

 

 

Segons la delegació de la ICHN, “al principi, es fa una diagnosi de l’evolució de la recerca botànica a la Garrotxa durant els darrers anys. Llavors, s’exposa l’evolució de l’estat de conservació de 8 de les 56 espècies de flora amenaçades de les quals es fa un seguiment. També es llisten totes aquelles persones i entitats que van participar en projectes de recerca botànica a la Garrotxa. La temàtica, l’àmbit geogràfic d’actuació i el període en què va estar actiu cada un dels projectes, es pot consultar en els diversos números de la revista Lithodora. En aquest número es repassa l’estat de tres d’aquests projectes de recerca. En un altre apartat de la revista, es detallen les 40 referències bibliogràfiques que es van generar durant el 2013, algunes d’elles corresponents a llibres, d’altres a publicacions en revistes científiques o en documents inèdits i també algunes comunicacions en congressos. A l’apartat de “Troballes interessants”, es donen a conèixer les citacions inèdites més remarcables d’espècies de líquens, de molses i de plantes vasculars. Destaquen les primeres cites per a Catalunya de 8 espècies de líquens de les quals una d’elles representa la primera troballa per a la península ibèrica. Al final, com a cada número de la revista, hi ha una síntesi meteorològica de l’any tractat, on es recullen les situacions meteorològiques rellevants, les temperatures i les precipitacions recollides i un petit apunt climatològic referent a les precipitacions torrencials”.

Més informació

“LITHODORA, Novetats botàniques de la Garrotxa” és una publicació de periodicitat anual i edició reduïda per als socis de l’entitat i per a entitats i centres de recerca i documentació. Es pot consultar on-line a la secció “Lithodora” de la seva pàgina web. També podeu accedir al canal de publicacions de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN: http://issuu.com/ichn_garrotxa

E-Bay facilita l’expansió d’espècies invasores?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El volum d’aquesta setmana de Conservation, el blog que publica la Universitat de Washington,es fa ressò de l’article dels investigadors F. Humair i col·laboradors, de l’ETH de Zuric, sobre l’impacte del comerç electrònic en la disseminació d’espècies invasores a tot el món, que escapen a les regulacions del comerç habitual que passa fronteres i carabiners de manera tradicional.

 

Més informació:

  • Humair, F., Humair, L., Kuhn, F., & Kueffer, C. (2015). E-commerce trade in invasive plants. Conservation Biology 29(6), 1658–1665. DOI: 10.1111/cobi.12579

Traspàs de J. Lambinon i de A. Polatschek

La societat científica OPTIMA informa del recent traspàs de dos investigadors destacats que han jugat un paper important en la botànica mediterrània de la segona meitat del s. XX i  dels darrers anys,  Jacques Lambinon (Lièja) i Adolf Polatschek (Viena).

El Prof. Jacques Lambinon, a l’edat de 79 anys, va morir el passat 14 de novembre (més avall reproduïm un text de Benoit Bock, Secretari de la Société Botanique du Centre-Ouest, França).

 

 

 

 

 

 

 

J. Lambinon preparant el material recol·lectat al camp (P. Rasmond)

 

 

El Dr. Adolf  Polatschek , a l’edat de 83 anys, va morir el passat 4 de novembre. Va treballar al Naturhistorisches Museum Wien entre 1966 i 1993. Els seus treballs més rellevants inclouen les contribucions a la sistemàtica d’Erysimum (en diverses parts) i la flora del Tirol (Flora von Tirol und Vorarlberg, 7 volums)

 

 

 

 

 

 

 

Volum 1 de la flora del Tirol i Voralberg, d’A. Polatschek

 

 

 

A continuació, reproduïm la semblança de J. Lambinon,amb motiu del seu traspàs, per B. Bock

 

 

C’est avec tristesse que nous avons appris le décès du Professeur Jacques Lambinon survenu le 14 novembre dernier à l’âge de 79 ans.


Professeur honoraire de botanique à l’Université de Liège il était un spécialiste reconnu de la taxonomie des plantes vasculaires d’Europe occidentale et du bassin méditerranéen.


Membre émérite de l’Académie Royale de Belgique, grand Officier de la Couronne et de l’Ordre de Léopold, il était l’éditeur en chef et le coordonnateur de la “Nouvelle Flore de la Belgique, du G-D de Luxembourg, du Nord de la France et des régions voisines” (éditée par le Jardin botanique national de Belgique).


Il était également chargé de la direction de l’herbarium (Plantes vasculaires) de l’Université de Liège, secrétaire de rédaction de “Lejeunia, Revue de Botanique” et secrétaire de la Société pour l’Echange des Plantes vasculaires de l’Europe et du Bassin méditerranéen.


Correspondant (depuis 1983) du comité éditorial Med-Checklist (Genève & Berlin) il était membre de nombreux comités scientifiques comme celui de la Flore de Corse ou du Conservatoire botanique national de Bailleul où il a activement accompagné le développement des référentiels et des inventaires floristiques et contribué à la définition de la stratégie conservatoire pour la flore du CBN.


Encore un grand botaniste qui s’éteint…

Benoit BOCK
Secrétaire de la SBCO
secretaire@sbco.fr

 


Descobert un nou endemisme pirinenc

Acaba de publicar-se la versió electrònica del número de desembre de la revista Wildenowia, on Pere Aymerich i Llorenç Sàez descriuen una nova espècie d’Alchemilla de la zona del Cadí, Alchemilla cadinensis, pròpia de zones calcàries exposades al N., de la qual es donen a conèixer 3 localitats (al Cadí i la Tosa d’Alp, c. 2200 m)

 

 

 

 

Exemplar tipus d’Alchemilla cadinensis Aymerich & Sàez (Herbari BCN)

 

 

 


És un tàxon proper a A. demissa Buser, de la qual es diferencia per caràcters de contorn foliar, indument i fruit. La nova espècie A. cadinensis és avaluada com a “En perill” (Endangered, EN), segons les categories de la RedList de la UICN i, essent pròpia de congesteres, es considera un bon indicador d’efectes del canvi climàtic sobre la flora.

 

 

Més informació i enllaç a l’article (OpenSource)


Aymerich P. & Sáez L. (2015). Alchemilla cadinensis (Rosaceae), a new species from the Pyrenees (SW Europe). — Willdenowia 45: 435–442. [ Version of record first published online on 16 November 2015 ahead of inclusion in December 2015 issue; ISSN 1868-6397] DOI: http://dx.doi.org/10.3372/wi.45.45310

Fragmentació de poblacions a les dunes

Nova Science Publishers acaba d’anunciar la propera aparició d’un nou llibre de la sèrie Advances in Genetics Research (volum 16) que conté un capítol redactat per membres del BioC. El capítol explica les conseqüències genètiques de la fragmentació de poblacions en una espècie de dunes litorals (Stachys maritima) que ha estat objecte d’estudis del grup des de fa temps.

 

El volum té una data d’aparició esperada del primer trimestre de 2016.

 

 

Stachys maritima, que té al Portal BioC  un dossier a Planta del Mes

 

 

Més informació

S. Massó, C. Blanché, C. Barriocanal, M. C. Martinell & J. López-Pujol (2016, en premsa). How Habitat Fragmentation Affects Genetic Diversity? The Case of a Sand Dune Plant (Stachys maritima) in The Iberian Peninsula. In: Kevin V. Urbano (ed.) Advances in Genetics Research. Volume 16 (Chapter 4)

ISBN: 978-1-63484-262-4. Enllaç a l’anunci editorial

Una orquídia amenaçada per manca de pol·linitzadors

Les formes petites de Macrothynnus insignis (esquerra) pol·linitzen l’orquídia amenaçada Caladenia huegelii (Foto BJLS)

 

Acaba de publicar-se a al Botanical Journal of the Linnean Society, un article de Ryan D. Phillips i col·laboradors, investigadors i tècnics de l’administració australiana que demostra que la rarificació dels pol·linitzadors comporta la pèrdua de la reproducció sexual de Caladenia huegelii (Orchidaceae), antigament abundant i ara rara i amenaçada enmig d’àrees urbanes.

 

Aquesta orquídia és pol·linitzada per una forma particularment petita de l’insecte Macrothynnus insignis (que s’identifica a les recol·leccions per tècniques de DNA barcoding) que s’ha localitzat només en el 4% de les poblacions de l’orquidia, la majoria de les quals, doncs, no disposen de serveis de pol·linització.

L’assumpció és que la persistència de les poblacions actuals resta en mans de la longevitat dels individus actuals, mentre es cerquen mètodes per afavorir la reproducció sexual per superar la inevitable desaparició de l’espècie alternativa.

 

Més informació i resum

Ryan D. Phillips, Rod Peakall, Bryony A. Retter, Kirke Montgomery, Myles H. M. Menz, Belinda J. Davis, Christine Hayes, Graham R. Brown, Nigel D. Swarts & Kingsley W. Dixon (2015). Pollinator rarity as a threat to a plant with a specialized pollination system. Botanical Journal of the Linnean Society 179 (3): 511-525 – Enllaç a l’article