Any: 2016

 

El butlletí Notícies 128 de la ICHN informa avui de la imminent aparició de l’obra Flora vascular del delta del Llobregat. Aquest volum (núm. 18 de la col·lecció Treballs de la ICHN) suposa el final d’un llarg camí d’estudi i investigació botànica d’una de les zones  humides més importants de Catalunya. Els autors d’aquesta obra ―Valentín González, Rafael del Hoyo, Josep Maria Seguí i Andrés Valverde― han realitzat un treball detallat on la constància, la dedicació, els coneixements biològics i l’entusiasme naturalístic han estat claus per portar a bon terme una obra de gran magnitud, que s’ha desenvolupat durant més de quinze anys.

 

 

Portada de l’obra (Foto CEC)

 

 

 

 

A més del catàleg (amb 1144 tàxons de flora vascular), en aquest treball es fa una avaluació de la flora d’interès per a la conservació i de les espècies legalment protegides o amenaçades que figuren en llistes vermelles d’àmbit global o regional. Entre d’altres, s’hi avaluen joies botàniques com la  trencadalla (Kosteletzkya pentacarpa), l’estaquis de mar (Stachys maritima), la perlina blanca (Otanthus maritimus), la marèsia (Maresia nana), el frarot (Orobanche foetida), l’espartina (Spartina versicolor) o la cirialera glauca (Arthrocnemum macrostachyum), autèntics mites de la flora amenaçada del Delta del Llobregat.

 

 

Enhorabona als autors!

 

 

Més informació

• Recensió de l’obra – Notícies 128/ICHN
• Anunci de publicació – Web CEC

 

Segons que informa la Generalitat de Catalunya, la col·laboració entre institucions valencianes i catalanes ha permès recuperar una població d’agret (Marsilea quadrifolia), una petita falguera aquàtica, a l’Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l’Ebre. A final de setembre s’ha fet la plantació d’alguns exemplars d’aquesta espècie, extingida en estat salvatge a Catalunya, produïts al País Valencià.

 

Moment de la plantació (Foto: GenCat)

 

L’espècie es troba inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) i té el rang de màxima amenaça –en perill d’extinció–.

 

Marsilea quadrifolia té un llarg historial de recuperació, a partir de materials vegetals del fons de llcunes, producció en vivers del País Valencià i intents de reintroducció poc exitosos, que resumeix la nota de premsa amb més detall. Aquest any, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Servei de Fauna i Flora (Generalitat de Catalunya) han programat recuperar aquesta població d’agret, en el marc de l’Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora vascular silvestre de Catalunya. Aquesta recuperació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Jardí Botànic de la Universitat de València i del Centre de Conservació d’Espècies d’Aigua Dolça, centres que conservaven material genètic d’origen deltaic. Durant aquesta primavera tots dos centres han produït plantes d’agret i han quedat a punt per al trasplantament a les noves parcel·les de l’Ecomuseu de Deltebre.

 

Més informació

Notícia 20/9/2016 – Generalitat de Catalunya

 

La revista Nature Communications acaba de publicar en línia l’elucidació de la ruta biosintètica completa de l’àcid carnòsic. Aquesta molècula, produïda de manera natural al romaní (Rosmarinus officinalis) ha estat ara produïda per un llevat, on s’ha aconseguit, a través de tàcniques d’enginyeria genetica, la reproducció dels sistemes genètics necessaris.

 

 

Foto: UB

 

 

D’entre els avantatges de la nova manera de produir aquestes substàncies antioxidants, els autors destaquen la capacitat d’obtenir productes naturals per a la indústria farmacèutica d’espècies vegetals en perill d’extinció a través d’aquestes vies alternatives.

El treball és el resultat de la col·laboració dels equips dels professors Alain Tissier (Institut Leibniz de Bioquímica Vegetal, Alemanya); Albert Ferrer i David Manzano (Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i el CRAG), i Angelos Kanellis (Universitat Aristotèlica de Tessalònica, Grècia).

Més informació

• Ulschan Scheler, Wolfgang Brandt, Andrea Porzel, Kathleen Rothe, David Manzano, Dragana Božić, Dimitra Papaefthimiou, Gerd Ulrich Balcke, Anja Henning, Swanhild Lohse, Sylvestre Marillonnet, Angelos K. Kanellis, Albert Ferrer & Alain Tissier (2016) – Elucidation of the biosynthesis of carnosic acid and its reconstitution in yeast. Nature Communications 7, Article number: 12942 doi:10.1038/ncomms12942 Enllaç a l’article

• Notícia 21/10/2016 – Web UB

Vista inferior del penya-segat que conté la microreserva de flora de la Torre de la Baldum, amb l’única població coneguda d’origen natural de Limonium perplexum (Foto Emili Laguna / Vilaweb)

 

 

 

La prestigiosa revista Plant Ecology acaba de publicar l’article Translocation of Limonium perplexum (Plumbaginaceae), a threatened coastal endemic, de l’equip d’Emili Laguna i els companys del CIEF i de la Generalitat, de València. L’article presenta els resultats de les translocacions fetes amb Limonium perplexum, espècie molt amenaçada que viu en un únic punt del litoral de la Serra d’Irta, prop de Peníscola (Baix Maestrat).

Limonium perplexum Sàez & Rosselló es un tàxon de biologia particular (herba anual a perenne, triploide, apomíctic, halòfit), exposat als embats marins i amb una població molt reduïda (fluctuació de censos entre 19 i 383 individus).

Els resultats de la creació de 9 neopoblacions mostren una demografia estable i anàloga a la de la població natural, paràmetre que l’article reconeix com a mesura de l’èxit de l’acció.

Més informació

Laguna, E.,  A. Navarro, P. Pérez-Rovira, I. Ferrando & P.P. Ferrer-Gallego (2016). Translocation of Limonium perplexum (Plumbaginaceae), a threatened coastal endemic. Plant Ecology 217:1183–1194. DOI 10.1007/s11258-016-0643-4

 

• Accés al resum i article – Plant Ecology

 

El jurat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia ha decidit concedir el seu dotzè guardó a l’ecòleg Josep Peñuelas, considerat un dels millors investigadors del món en el camp de l’ecologia i del medi ambient.

 

Josep Peñuelas és professor d’investigació del CSIC al CREAF, consorci amb la participació de la UAB, on dirigeix el grup d’Ecologia Global. També ha estat president de la ICHN. Enhorabona!

 

 

Més informació

• Notícies ICHN 127 (2016) – enllaç
  

D’esquerra a dreta, Dr. Llimona, secretari de la seccio, Dr. Blanché, conferenciant i Dr Gonzàlez-Sastre, president de la secció, durant l’acte celebrat avui a la seu de l’IEC (Foto A. Rovira)

 

 

Avui ha tingut lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC, una xerrada en el marc de la reunió de la Secció de Ciències sota el títol Conservació de la biodiversitat vegetal dels PPCC: 6 models per resoldre un mateix problema, a càrrec de Cèsar Blanché, Catedràtic de Botànica i membre del BioC.

El contingut de la xerrada ha destacat que des del punt de vista científic, l’estat de conservació de la flora dels Països Catalans és similar en el conjunt del país i semblant al de països mediterranis propers i avaluats recentment segons criteris de la UICN (en el cas de la Catalunya autònoma, amb el suport de l’IEC). No obstant, els instruments legals i administratius, els recursos humans, la voluntat política i la implicació de la societat civil són força diferents a cadascun dels territoris, com a resultat del marc regionalitzat de les polítiques ambientals. S’han valorat comparativament els progressos i els reptes, en el context de les estratègies europea i mundial del CBD, i el paper de la biologia de la conservació com a ciència inspiradora de decisions pràctiques en les polítiques sobre biodiversitat.

Segons que informa la FES d’Olot, les IV Jornades de Conservació de Flora i Funga, que havien estat supeses el mes de juny, se celebraran els propers dies 28, 29 i 30 de novembre de 2016.

 

 

 

Més informació i inscripcions

• FES-Olot – Enllaç

 

La Prof. Fátima Mereles, de la Universidad Nacional de Asunción (Paraguai), va participar a la sessió, convidada pel GReB (Foto J. Simon)

 

Ahir va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona la sessió científica Diversidad florística, diversidad cromosómica y conservación de la flora vascular del Paraguay: 30 años (1980-2010) de cooperación científica Universidad de Barcelona – Universidad Nacional de Asunción – Secretaria del Ambiente (Museo de Historia Natural del Paraguay) organitzada per la Facultat de Farmàcia de la UB, el CEDOCBIV el BioC i el GReB, que ha finançat l’acte.

Durant la sessió s’ha pogut revisar i posar en valor la cooperació internacional de l’equip del GReB,  dirigit pel Prof. J. Molero, amb el Paraguai, al mateix temps que ha estat ocasió de retre-li homenatge amb motiu de la seva jubilació als 70 anys i del pas a la categoria de professor emèrit.

Més informació

• Notícia 14/9/2016 – Portal BioC