Categoria: Latest

Ahir es va fer pública una nota del Consell Interuniversitari de Catalunya amb l’oferta de nous estudis universitaris per al curs vinent, que inclou 28 nous graus i 46 nous màsters universitaris que impartirà el sistema universitari català si reben la verificació per part de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU).

A la proposta del Consell destaca un nou grau universitari, de 240 crèdits denominat “Conservació de la natura” que ha de ser impartit per la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (UdL).

Si realment es programa a l’oferta definitiva de nous estudis del curs 2017-18 serà la primera vegada que es podrà cursar a Catalunya una titulació de nivell universitari per formar professionals de conservació de la natura de manera específica (“conservaciòlegs”?)

Més informació

• Nota de Premsa 30/3/2017 – Gencat

Illots de Ses Margalides, davant la costa d’Eivissa (Foto: C. Blanché)

 

Acaba de publicar-se a la revista Regional Environmental Change, l’article de Frederic Médail, que duu per títol The specific vulnerability of plant biodiversity and vegetation on Mediterranean islands in the face of global change, on revisa la vulnerabilitat de la flora de les illes mediterrànies.

 

Médail, professor de la Universitat d’Aix-Marseille, lidera des de fa uns anys, diversos projectes de recerca sobre flora de les illes del Mare Nostrum, en particular el projecte d’illes petites de la Mediterrània (PIM). En aquest context, analitza el valor de la flora de les més de 10.000 illes i illots en termes d’originalitat (endemismes, relictes, forjadores d’ecosistemes específics), en evolució històrica.

 

A la vista de les amenaces detectades, relacionades amb la urbanització, la fragmentació dels hàbitats o el turisme insostenible, però també les més recents, com ara l’escalfament climàtic, l’aridificació, l’augment del nivell del mar o les invasions biològiques, l’autor reclama mesures de conservació a llarg termini d’aquest extraordinari patrimoni biològic, juntament amb un aprofundiment dels esforços de recerca que s’hi esmercen.

 

Euphorbia margalidiana, un endemisme de Ses Margalides, estudiat a la tesi doctoral de Josep Vicens

 

Més informació

• Médail, F. (2017) – The specific vulnerability of plant biodiversity and vegetation on Mediterranean islands in the face of global change.Regional Environmental Change, [en línia]: 1-16. DOI 10.1007/s10113-017-1123-7 Enllaç a l’article

La revista Molecular Ecology acaba de publicar un article on es revela que comunitats senceres d’artròpodes subterranis poden esdevenir invasores a conseqüència de la introducció de biodiversitat exòtica.

 

L’artice, entre els autors del qual figura el Dr. Juli Caujapé, analitza la presència d’artròpodes per mitjà de metagenòmica del mtDNA. Per comparació amb les seqüències emmagatzemades en bancs de dades, conclouen que a les illes oceàniques, entre el 40-80 % de les espècies detectades són introduïdes.

 

Les conclusions de l’article són una crida d’atenció a la mesofauna del sòl per a entendre d’extensió planetària i les conseqüencies ecològiques de les introduccions d’espècies.

 

Més informació

• Francesco Cicconardi, Paulo A. V. Borges, Dominique Strasberg, Pedro Oromí, Heriberto López,Antonio J. Pérez-Delgado, Juliane Casquet, Juli Caujapé-Castells, Josémaría Fernández-Palacios, Christophe Thiébaud & Brent C. Emerson (2017). MtDNA metagenomics reveals large-scale invasion of belowground arthropod communities by introduced species. Molecular Ecology (e-pub.) – doi: 10.1111/mec.14037. Enllaç a l’article

 

Aquests dies s’està distribuint el volum 80 del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, que porta data de 2016.

 

El volum inclou un grapat de novetats florístiques, entre les quals destaca una espècie nova per als Pirineus i la península Ibèrica (Achillea roseoalba), una de nova per als Països Catalans (Crataegus laevigata, a la Vall d’Aran), dues de noves per a Catalunya (Lemna valdiviana, al Segrià i a la Noguera; Cytisus infestus, a l’Alt Empordà) una altra de “taxonòmicament” nova (Ludwigia  peploides, a la qual corresponen les cites antigues, errònies, de L. grandiflora, del Girionès i el Baix Empordà) o l’aclariment de la presència, dubtosa fins ara a Catalunya, de Melilotus segetalis (Alt Empordà)

 

Igualment són objecte d’articles algunes espècies rares o que feia temps que no eren retrobades (Narcissus x medioluteus) o espècies protegides que amplien la seva àrea (Buxbaumia viridis) o de les quals fins i tot es discuteix si són o no autòctones (Spirodela polyrrhiza), així com una bona colla de dades sobre diverses espècies al·loctones.

 

 

 

Més informació

• Butlletí ICHN 80 (2016) – Enllaç al pdf

 

Conèixer els canvis de la biodiversitat al llarg del temps en els ecosistemes mediterranis i tenir regularment un diagnòstic de l’estat de la natura és l’objectiu principal del nou Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies, que està dirigit pel professor Joan Real, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) segons que informa la UB.

Ubicació del nou Centre al Parc de St. Llorenç (Foto UB)

 

 

El nou centre, ubicat a la masia de la Mata, a Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és una iniciativa pionera al territori català i a l’Estat en l’àmbit d’estudi de la gestió i conservació de la biodiversitat. Està cofinançat per la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

 

Més informació

• Notícia 22/2/2017 – Web UB

El riu Tordera al cor del Parc Natural del Montseny (Foto: Viquipèdia)

 

 

 

Segons que informa Nació Digital, el Tribunal Suprem ha anul·lat el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc natural del Montseny aprovat l’11 de desembre de 2008 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La sentència ha resolt en contra dels interessos de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que havien presentat recurs contra una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2015 favorable a la societat Polígon Industrial Can Sedó, SL, vinculada a l’explotació hidroelèctrica del pantà de Santa Fe, a Fogars de Montclús i que l’any 2012 havia presentat un recurs contenciós contra l’aprovació del nou Pla.

 

Més informació

• Notícia 17/2/2017 – Nació Digital

Tal com hem anunciat a la nostra agenda, la Delegació de la Garrotxa de la ICHN organitza el XI Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa que se celebrarà a Olot aquest proper dissabte dia 18. La jornada començarà a les 10 del matí i s’allargarà fins a quarts de 7 de la tarda i les sessions tindran lloc a la sala-teatre “Pere Serrat” de ELS CATÒLICS situada al carrer Clivillers, 7 d‘Olot.

 

 

Les comunicacions corresponents a la flora són:

 

 

10:15 Avaluació sobre l’estat actual dels boscos madurs de la Garrotxa
Joan Montserrat (Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa)

10:40 Balanç del projecte Life Taxus de conservació del teix a Catalunya
Antònia Caritat (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya)

11:05 Aportacions al catàleg florístic de la Garrotxa
Xavier Oliver (Delegació de la Garrotxa de la ICHN) i Neus Villegas

11:30 Crisi en la gestió dels espais naturals protegits de la Garrotxa
Josep Maria Mallarach

Més informació

• Notícia 1/2/2017 – Delegació ICHN/Garrotxa

 

 

S’ha convocat la XII edició dels premis BBVA a la Conservació de la Biodiversitat que inclouen tres modalitats (Actuacions en Conservació de la Biodiversitat a Espanya, a Llatinoamèrica i a la Difusió del coneixement en Conservació de la Biodiversitat), oberta fins al dia 31 de març.

 

Més informació

• Enllaç a la convocatòria – Fundació BBVA

El proppassat dia 7, el Professor F. Xavier Sans va prendre possessió  del càrrec de director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), en un acte celebrat al rectorat de la Universitat. F.X. Sans va ser elegit en substitució de l’anterior director, Dr. Àlex Aguilar, que havia estat nomenat vicerector de la UB.

 

El Dr. F. Xavier Sans dirigeix el Grup de Recerca Consolidat Ecologia dels Sistemes Agrícoles i és expert en biologia i dinàmica de poblacions vegetals d’espècies arvenses i invasores.

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto: IRBio

 

Més informació

• Notícia 10/2/2017 – Web IRBio

Segons que informa la UB, més de 140 anys després que Darwin publiqués el llibre Insectivorous plants (Plantes insectívores), un equip internacional ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes, tal com revela un treball en què participen els doctors Julio Rozas, Pablo Librado i Alejandro Sánchez-Gracia, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

 

El catedràtic Julio Rozas, de la Facultat de Biologia i de l’IRBio, amb el seu equip investigador (Foto: UB)

 

 

 

Adaptar-se a sòls pobres en nutrients amb una dieta carnívora i sobreviure és un procés evolutiu que s’ha repetit de manera independent en diverses espècies, a partir d’un mateix conjunt de gens i proteïnes. Així ho constata el treball publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, coordinat per Mitsuyasu Hasebe i Kenji Fukushima (Institut Nacional de Biologia Fonamental, Japó),  Shuaicheng Li (Universitat de la Ciutat de Hong Kong, Xina) i Victor A. Albert (Universitat de Buffalo, Estats Units).

 

Els experts han seqüenciat el genoma de la planta Cephalotus follicularis, una espècie originària d’Austràlia que té ben diferenciades les fulles insectívores —unes trampes en forma de gerra per atrapar insectes— de les fulles no insectívores (com les de la resta de plantes). El genoma d’aquesta espècie —la segona planta carnívora amb l’ADN seqüenciat, després de la Utricularia gibba— és relativament gran, i està format per 1,6 Gbp, que és gairebé la meitat del genoma humà. En total, els investigadors hi han identificat més de 36.000 gens.

 

«Segons els resultats, les fulles que atrapen insectes han adquirit noves funcions enzimàtiques: la quitinasa bàsica, que trenca la quitina (el principal component de l’exosquelet dels insectes), i la fosfatasa àcida púrpura, que allibera els grups fosfat de les molècules i ajuda a mobilitzar el fòsfor de les preses», detalla Rozas, que és director del Grup de Recerca de Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica a la Universitat de Barcelona, integrat en la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).

 

 

Més informació

• Notícia 6/2/2017 – Web UB
• Article original : K. Fukushima, X. Fang, D. Alvarez-Ponce, H. Cai, L. Carretero-Paulet, C. Chen, T. Chang, K. M. Farr, T. Fujita, Y. Hiwatashi, Y. Hoshi,  T. Imai, M. Kasahara, P. Librado, L. Mao, H. Mori, T. Nishiyama, M. Nozawa, G. Pálfalvi, S. T. Pollard, J. Rozas, A. Sánchez-Gracia, D. Sankoff, T. F. Shibata, S. Shigenobu, N. Sumikawa, T. Uzawa, M. Xie, C. Zheng, D. D. Pollock, V. A. Albert, S. Li, M. Hasebe. «The pitcher plant Cephalotus genome reveals genetic changes associated with carnivory». Nature Ecology & Evolution, febrer de 2017.