Acaba de distribuir-se el volum 23 de la revista Orsis (2008) que conté l'article dels membres del BioC:
Orellana, M.R, A. Rovira, C. Blanché & M. Bosch. Effects of local abundance on pollination and reproduction in the narrow endemic endangered species Delphinium bolosii (Ranunculaceae). Orsis, 23: 27-46
L'article que forma part dels treballs de la tesi doctoral de M.R. Orellana i del projecte REN 03-1815 GLO dirigit per M. Bosch , i ha comptat també amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, analitza el procés de pol·linització de l'espècie amenaçada Delphinium bolosii i l'efecte de la mida dels nuclis poblacionals sobre l'eficàcia dels insectes pol·linitzadors, així com la deposició de pol·len d'espècies competidores que viuen en contacte amb l'esperó de Bolòs a les localitats de la Noguera i del Priorat. El treball indica les conseqüències de la proliferació d'esbarzers (Rubus ulmifolius), en expansió a causa de l'abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals
Per a més detalls, podeu consultar el resum de l'article si seguiu llegint la notícia:
RESUM.- Efectes de l’abundància local en la pol·linització i reproducció de l’espècie endèmica de distribució restringida i amenaçada Delphinium bolosii (Ranunculaceae)
Els efectes de l’abundància local, en termes de mida de parcel·la (nombre d’individus) i puresa (abundància relativa), en les interaccions de pol·linització s’han estudiat mitjançant l’avaluació de la quantitat i la qualitat dels serveis de pol·linització i la consegüent producció de llavors en l’espècie endèmica de distribució restringida, amenaçada i autocompatible Delphinium bolosii. Els visitants més freqüents van ser lepidòpters (especialment Macroglossum stellatarum i dues espècies de Gonopteryx) i himenòpters (abelles petites). Les diferències en la freqüència relativa de visites a les plantes que es van observar entre poblacions són possiblement degudes a l’abundància local intrínseca de fauna d’insectes. Les parcel·les amb un nombre elevat d’individus van atreure més pol·linitzadors, de manera que les seves plantes van ser visitades més sovint. A escala individual, no es va detectar efecte de la mida; però la proporció de visites va ser significativament diferent entre les dues poblacions estudiades. El mateix patró es va trobar per a les càrregues pol·líniques estigmàtiques i la producció de llavors. Els efectes de la puresa es van analitzar comparant les parcel·les pures que només contenien D. bolosii amb una parcel·la mixta, que contenia altres plantes com l’espècie veïna Rubus ulmifolius, un arbust invasor. Malgrat que es va observar competència interespecífica per les visites dels pol·linitzadors, el pol·len conespecífic dipositat no variava entre parcel·les pures i mixtes. No obstant això, es van detectar efectes negatius en alguns paràmetres reproductius com una major proporció d’avortament de les llavors (50%) i una davallada de l’índex S/O (llavors viables/primordis seminals) dels individus en les parcel·les mixtes. Aquests resultats poden ser útils en el desenvolupament de mesures de conservació, especialment en una de les poblacions,en què R. ulmifolius és abundant degut a l’abandonament dels terrenys de conreu propers.
Paraules clau: competència, conservació, serveis de pol·linització, puresa, producció de llavors, mida, càrregues pol·líniques estigmàtiques.
Acaba de distribuir-se el volum 18 de la revista Flora Mediterranea , editada per la societat botànica mediterrània 
