En la seva conferència, el Prof. Oxelman ha revisat les diverses aproximacions metodològiques a l’estudi filogenètic, prenent com a exemple la tribu de les Sileneae, sota el prisma de l’evolució reticulada i del paper de l’hibridació en la gènesi de noves espècies, diferenciant els resultats en forma d’arbres filogenètics d’espècies (species trees) dels de gens (gene trees).
Segons la seva opinió, els reptes actuals per al progrés dels estudis filogenètics han d’afrontar:
- Models d’especiació més realistes
- Tenir en compte les estimacions de mides poblacionals
- Aconseguir volums de dades suficients
- Millorar les capacitats computacionals
Durant el torn de debat i preguntes s’ha presentat la qüestió de la consideració de Petrocoptis com a entitat inclosa o no dins del gènere Silene. Segons les dades del Prof. Oxelman, les dades moleculars actuals separen nítidament Petrocoptis com a gènere independent (fins i tot, les filogènies basades en cpDNA permeten apuntar una data de separació de c. 16 milions d’anys). Tal com s’ha destacat durant el debat, aquesta qüestió presenta una derivada en la legislació sobre conservació, confirmant el manteniment de la nomenclatura dels tàxons combinats sota Petrocoptis i, per tant, la congruència de la informació científica amb la circumscripció dels noms que apareixen als llistats d’espècies protegides (directiva Hàbitats, LESPRE) d’aquest gènere, dues de les quals es troben al nostre país, P. montsicciana i P.pardoi.