El BioC, a la Jornada de l’IEC

De cada àmbit de treball es va presentar una diagnosi i unes propostes. Per a la flora amenaçada són les següents:

Diagnosi
L’avaluació més recent de l’estat de conservació de la flora vascular catalana, continguda al Llibre Vermell (Sàez, Aymerich & Blanché, 2010), identifica 199 tàxons amenaçats  (el  5,5% de les plantes vasculars incloses  en les categories UICN (17 de les quals  extingides a Catalunya).  L’anàlisi dels factors de risc indica causes intrínseques (mida poblacional reduïda, etc.)  per a un 12,06% del tàxons; la resta (un 88 %) s’enfronten a causes extrínseques (principalment antròpiques > 75%, degudes a transformacions dels hábitats, obres de desenvolupament i urbanització, freqüentació, etc.), que cal contrarrestar per revertir la situació. Per a la resta de grups (algues, fongs, líquens, briòfits, etc.) no comptem amb avaluacions globals ni llistes vermelles, únicament de llistats d’espècies més amenaçades promoguts per la ICHN.  Existeixen catàlegs legals de protecció (llistes europees, espanyoles o catalanes) i encara previsions d’ampliació del propi catàleg o de regulació d’explotació d’espècies silvestres, però s’aprecien insuficències clares d’execució de les mesures previstes a la llei i segueixen  produint-se pèrdues d’efectius i de poblacions fins i tot entre les espècies protegides i als ENP.

Propostes
Per a la flora, existeix una Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF 2014-2020, a punt de ser finalitzada, amb participació d’experts, professionals i tècnics de l’administració que ha coordinat la ICHN per encàrrec del DAAM i que aplica a Catalunya els principis de les estratègies d’abast internacional (GSPC, ESPC).  L’ECCF conté 48 accions per garantir la conservació de les plantes a Catalunya, prioritzades en els àmbits del coneixement, de programes de seguiment i de conservació d’urgència, d‘educació ambiental i de coordinació, mitjançant la creació d’un Observatori de Conservació de Flora de Catalunya.