Julià Molero, a Vèrtex

El nostre company, Julià Molero, és un dels protagonistes de l’article de Josep JanéEscalades clàssiques, orígens oblidats“, publicat a la revista Vèrtex, publicada per la Federació  d’Entitats Excursionistes de Catalunya i dedicat a l’escalada clàssica de les muntanyes de Tarragona. Precisament ha estat la relació amb la muntanya a través de l’escalada el que va despertar la vocació botànica de J. Molero.

 

 

 

 

La portada de l’article evoca l’escalada dels anys 70-80 (Foto Vèrtex)

 

 

L’article recull les vies obertes per entusiastes escaladors, autèntics pioners en indrets poc o gens coneguts per a l’escalada a les parets de les muntanyes tarragonines, entre els quals, el nostre company. Julià Molero (avui Catedràtic de Botànica a la UB) formava un estret tàndem muntanyenc amb Javier Fernàndez Casas (avui investigador del CSIC al Jardí Botànic de Madrid), quan tots dos eren membres de l’equip tècnic de l’aleshores Herbari BCF, a la Facultat de Farmàcia de la UB, com a Conservador i Recol·lector, respectivament. Ocupava el càrrec de director de l’herbari i catedràtic en aquells moments el professor Salvador Rivas Martínez (avui a la Universidad Complutense de Madrid).

Amb Fernàndez Casas i, de vegades també, amb el mateix Rivas Martínez, Julià Molero va fer bones vies al Pirineu, i també al Montsant i Vall del Brugent. Molero recorda campanyes que no recull l’article, com ara “algunes vies obertes ben notables al vessant de Cornudella del Montsant i la paret del Molí de la Llum de Farena”.  Però guarda un record especial “d’una via tremenda (V+-VI), un gran diedre de 120 m just enganxat a l’esquerra de la roca Falconera de La Morera del Montsant, que vaig obrir amb l’himalaista Xavi Gil i amb en Ramon Galí, dos dels grans escaladors-alpinistes catalans que pertanyien, com jo, al Club Muntanyenc Barcelonès (CMB), bressol de l’escalada a Catalunya i avui centre desaparegut”.

L’escalada i l’alta muntanya són una font de vocacions entre els botànics catalans actuals com ara Antonio Gómez Bolea, Llorenç Sàez, Joan Simon o Mercè Galbany, entre d’altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els cingles de la Serra del Montsant són un dels indrets d’escalada preferits de J. Molero, i el territori al qual dedicà la tesi doctoral (1976), d’on va reportar 1232 tàxons de flora vascular i 98 comunitats vegetals (Foto Vèrtex)

 

Més informació

  • MOLERO, J. (1976)- Estudio Florístico y Fitogeográfico de la Sierra de Montsant y su área de influencia. Tesi Doctoral (inèd.). Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *