L’abundància no és garantia contra l’extinció

Platystrophia ponderosa, braquiòpode (Ordovicià superior) provinent d’Indiana (EEUU) (Font: Wikipedia)

Un equip d’investigadors de la Universitat de Georgia, als EEUU, ha analitzat més de 46.000 fòssils de 52 jaciments i ha trobat que el nombre elevat d’individus va ajudar els braquiòpodes a sobreviure a l’extinció ordoviciana, que va produir la mort d’aproximadament la meitat de formes de vida de la Terra, fa uns 444 milions d’anys. Sorprenentment, però, l’abundància no va ajudar aquestes espècies a persistir períodes llargs fora de l’esdeveniment d’extinció. La investigació, publicada recentment a la revista Paleobiology per A. Zaffos & S.M. Holland (2012) permet analitzar la dinàmica de les extincions, fenomen que no és fàcil d’abordar amb dades empíriques des de la Biologia de la conservació.

Andrew Zaffos, Steven M. Holland (2012)

Abundance and extinction in Ordovician–Silurian brachiopods, Cincinnati Arch, Ohio and Kentucky.

Paleobiology 38 (2): 278 DOI: 10.1666/10026.1

Els investigadors van estudiar una trentena de gèneres de braquiòpodes i els van classificar en dos grups, els que havien sobreviscut a l’extinció de l’Ordovicià i els que no, així com en funció de la durada de presència al registre fòssil. Van trobar una relació entre abundància i supervivència a l’episodi d’extinció, però no hi va haver correlació entre abundància i durada; de fet, els membres dels gèneres més rars van ser presents durant més temps en el registre fòssil.

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *