Portal BioC

Una espècie exòtica que altera els hàbitats aquàtics

La carpa té preferència per viure en aigües calmades amb una certa càrrega de nutrients d’origen natural o derivats de l’entrada d’aigües contaminades (per exemple, pels fertilitzants de l’agricultura). Ara bé, l’activitat d’alimentació de la carpa altera encara més la dinàmica natural d’aquestes llacunes, fins al punt que pot arribar a eliminar les catifes de plantes aquàtiques tan característiques d’aquests ambients lacustres. 

Per primer cop, el nou estudi descriu de manera detallada els impactes biològics sobre les espècies d’aus que fan ús més exclusiu del medi aquàtic, tant si són omnívores (ànecs capbussaires) com si són herbívores (fotges). Com que la carpa elimina les plantes aquàtiques, redueix l’abundància de molts invertebrats que les utilitzen com a refugi i que representen l’aliment de les aus. A més, la carpa és també una espècie depredadora d’aquests invertebrats aquàtics. Per a espècies com l’ànec collverd —que és més generalista i sovint interacciona amb l’hàbitat terrestre— l’impacte ecològic és molt menor. En l’altre extrem, les espècies piscívores són organismes que resulten beneficiats per la invasió de la carpa.

«La carpa desenterra i fragmenta les plantes aquàtiques mentre s’està alimentant al fons de la llacuna. A més, el sediment que s’ha remogut durant el procés acaba dipositant-se sobre les plantes i les asfixia. De manera directa o indirecta, com a resultat final, la catifa de plantes submergides desapareix», detalla Alberto Maceda.

 

Més informació

• Notícia 7/7/2017 – Web UB

Delphinium bolosii, al fons d’un torrent a Ulldemolins (Priorat) en plena floració (juny de 2017). Foto: Maria Bosch

 

 

 

Enguany està essent especialment favorable per a l’observació dels exemplars en flor de l’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii). Les campanyes de censos en curs que mena el BioC ofereixen percentatges de floració elevats i també és ocasió per detectar nous nuclis poblacionals aprofitant-ne la visibilitat.

 

Així, s’ampliaria la zona coneguda del marge esquerre del riu Segre, a la zona dels estrets entre Artesa de Segre i Camarasa, cap a noves clapes al bosc de ribera a la banda d’Alòs de Balaguer. La troballa, resultat de les campanyes de Ferran Turmo per la comarca de la Noguera, es pot observar al web Biodiversidad Virtual

 

 

Més informació

• Delphinium bolosii – Biodiversidad virtual
• Notícia 23/5/2017 – Portal BioC

Reserva de Biosfera Transfronteriza de Bosques de Paz  (Ecuador i Perú), una de les noves reserves aprovades. (Foto: UNESCO)

 

Segons que informa la UNESCO, acaba d’aprovar-se el reconeixement de 23 noves reserves de la Biosfera sota el patronatge del Programa MAB de les Nacions Unides.

 

A la Península ibèrica s’ha aprovat la Reserva de la Biosfera de Castro Verde (Baixo Alenteixo, Portugal), d’unes 57.000 ha, així com l’ampliació de la de les  Marismas del Odiel (situada al golf de Cadis, a Espanya, que passa de les  7.158 ha actuals a 18,875).

 

Paradoxalment, mentre que entren 23 noves reserves a la llista, a petició dels propis països, se’n retiren un total de 20, corresponents a  Bulgària (3) i Estats Units (17)

 

 

Més informació

• Notícia 14/6/2017 – Web UNESCO

Segons que informa la revista Mètode, el passat dijous 1 de juny, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va presentar el Pla de la diversitat agrària valenciana, que té com a objectiu principal garantir la conservació de les varietats locals valencianes i la seua divulgació.

 

Més informació

• Notícia – Mètode

Acaba d’aparèixer un article de Neus Nualart, Neus Ibáñez, Ignasi Soriano i Jordi López-Pujol on es revisa el paper de les col·leccions d’herbari en conservació de flora. Especialment s’hi esmenten la documentació de citacions antigues, els ritmes de canvis corològics (invasions, canvi climàtic) i el dipòsit de material genètic per a estudis filogeogràfics o d’altre tipus que s’hi conserven.

 

L’article ha estat publicat a la prestigiosa revista Botanical Review, editada pel New York Botanical Garden

 

 

 

Més informació

• Nualart, N., N. Ibáñez, I. Soriano & J. López-Pujol (2017). Assessing the Relevance of Herbarium Collections as Tools for Conservation Biology. Bot. Rev. DOI 10.1007/s12229-017-9188-z –  Enllaç a l’article
  

Avui, dia 22 de maig, el Conveni per la Biodiversitat (CBD) de les Nacions Unides celebra cada any el Dia Mundial de la Diversitat Biològica. Enguany, el lema és “Biodiversitat i Turisme Sostenible“, especialment idicat per al nostre país, on una de les activitats que més ha afectat la conservació de la diversitat vegetal ha estat la trnasformació dels hàbitats a causa de la sobrepressió turística.

 

La celebració de la diada mundial pot permetre també la creació d’oportunitats per a la conservació de la biodiversitat: l’exemple de la campanya a favor dels prats de posidònia del Consell Insular de Formentera que comentem a la columna d’E-Opinió n’és un exemple.

 

 

 

Més informació

Dia Mundial i Any Internacional del Turisme Sostenible – Web del CBD