Any: 2010

Foto: Moisès Guardiola / DIBA

Segons que informa el Parc de la Serralada de Marina, arran del projecte de Cartografia d’hàbitats del Parc, encarregat a la Universitat de Barcelona en el marc del Pla de conservació, Moisès Guardiola, botànic col·laborador del Parc, ha descobert una població força extensa de fraret (Arisarum simorrhinum) als afloraments granítics tan característics del vessant solell de Marina, que posa de manifest l’existència de flora d’interès en els espais de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Més informació

• Notícia 12/11/2010 – Web del parc de la serralada de Marina

 

El Llibre Vermell té 811 pàgines i totes les fitxes de les espècies compten amb fotografies originals, il·lustacions científiques així com el mapa de distribució de cada tàxon, les dades poblacionals, l’avaluació amb criteris UICN (2001) i les propostes d’actuació per a cada cas, si escau. L’obra tracta en forma de fitxes 127 tàxons endèmics o subendèmics de Catalunya (a més dels endemismes conflictius) i 384 tàxons amb problemes de conservació (categories internacionals EX, EW, RE, CR, EN, VU, NT) o DD, dels quals 199 estan extingits o amenaçats (22  són endemismes) i 185 corresponen a categories de risc no evident (NT, DD). Com a resultat de l’avaluació, el total de 199 tàxons amenaçats signifiquen un 5,53% de la flora catalana sota categories de risc. D’aquestes, 17 han estat extingides de Catalunya (8,54%), 40 es troben en perill crític (CR, 20,10%), 49 corresponen a la categoria “en perill” (EN, 24,62%) i 93 a la categoria “vulnerable” (VU, 46,73%).

L’obra compta amb un pròleg de Josep Vigo i als apartats finals s’ofereixen els capítols de síntesi sobre origen i caracaterístiques de la flora endèmica, l’anàlisi de les amenaces sobre la flora catalana i dos documents que poden ser de gran utilitat: la síntesi actualitzada de tota la informació sobre tàxons amenaçats, que constitueix la “Llista Vermella de la flora vascuar amenaçada de Catalunya” i la relació de la totalitat de tàxons protegits per la diversa normativa internacional, estatal, nacional i local, vigent en aquests moments, a més d’una extensa bibliografia que recull tota la informació prèvia disponible, amb més de 1.500 referències bibliogràfiques.

El llibre té un preu de venda de 50€ i es pot obtenir a les llibreries o a la distribuïdora:

Llibreria Altaïr S.A.
Difusió i distribució editorial
distri@altair.es
T. 93.320.86.48
F. 93.300.75.51

 

ÀMBIT D’APLICACIÓ

L’àmbit d’aplicació del Pla és el determinat als seus plànols d’ordenació. Això inclou nou espais naturals protegits de la Plana de Lleida, tots ells inclosos a la xarxa Natura 2000 (com a ZEPA i/o com a LIC) i al Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Són els següents: Secans de Mas de Melons-Alfés (ZEPA codi ES0000021 i LIC codi ES5130040); Secans del Segrià i Utxesa (ZEPA codi ES0000480 i LIC codi ES5130038); Secans de la Noguera (LIC i ZEPA codi ES5130021); Anglesola-Vilagrassa (ZEPA codi ES0000321); Granyena (ZEPA codi ES0000322); Bellmunt-Almenara (ZEPA codi ES0000477 i LIC codi ES5130025); Plans de la Unilla (ZEPA i LIC codi 5130035); Plans de Sió (ZEPA codi ES0000478 i
LIC codi ES5130036) i Secans de Belianes-Preixana (ZEPA codi ES0000479 i LIC codi ES5140036). Als efectes de la delimitació i de la ordenació d’aquest Pla, l’espai de la xarxa Natura 2000 dels Secans del Segrià i Utxesa correspon als espais inclosos al PEIN de Utxesa, Erms d’Aitona i Seròs-Tossals de Montmeneu.

MESURES

Les mesures d’ordenació del Pla especial com ara la regulació general dels usos, activitats i infraestructures, estableixen un nivell de protecció bàsic i imprescindible per a la prevenció dels factors que poden afectar la flora, la vegetació i els hàbitats d’interès. Tanmateix, aquestes normes d’abast més general es completen amb mesures específiques de la vegetació i la flora. A les Normes es prohibeix la utilització de les espècies al·lòctones que puguin comportar risc de dispersió en detriment de la flora pròpia de l’espai. I les Normes inclouen un annex amb un conjunt d’espècies que tenen aquestes característiques (Annex 1). Complementàriament es regulen en el mateix sentit les actuacions de restauració i revegetació dels sistemes naturals i de jardineria pública (ex: talussos, vials, etc.), que s’han d’efectuar principalment i sempre que sigui possible amb varietats locals de les espècies autòctones pròpies de l’espai.

També s’inclouen al Pla les relacions d’organismes i hàbitats objecte de protecció. Així, s’indica als articles corresponents:

Article 30

30.2 En particular, els hàbitats i les espècies incloses a l’Annex 2 d’aquestes normes són objecte específic de conservació als Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida i són d’atenció especial. A les àrees on es localitzen no s’hi admeten les activitats ni les actuacions que siguin incompatibles amb el manteniment d’aquests hàbitats i de les poblacions de les espècies indicades en un estat de conservació favorable.

30.4. Quant als matollars guixencs i els hàbitats halòfils, s’ha de regular l’activitat ramadera extensiva tal com preveu l’article 16 d’aquestes normes amb l’objectiu de no sobreexplotar aquest hàbitat i no afavorir l’erosió del sòl. En general, es prohibeix qualsevol actuació que suposi l’alteració significativa de les àrees amb presència d’aquest hàbitat.

Article 31. ( Protecció de la flora i la vegetació)
31.1. Es prohibeix la utilització de les espècies al·lòctones invasores, sense perjudici de l’ús normal de les espècies pròpies en la jardineria particular en els supòsits autoritzats en aquest Pla, i sempre que això no comporti risc de dispersió en el medi natural. A aquests efectes, en la plantació, la reforestació o l’aforestació, la jardineria i supòsits anàlegs, i sense pretensió d’exhaustivitat, es prohibeix la utilització de les espècies relacionades en l’Annex 1. Igualment es prohibeix el dipòsit i l’abocament al medi natural de restes vegetals d’aquestes espècies al·lòctones invasores i/o de terra que les hagi contingut.
31.2 Les actuacions de restauració i revegetació dels sistemes naturals i de jardineria pública (ex: talussos, vials, etc.) s’han d’efectuar principalment i sempre que sigui possible amb varietats locals de les espècies autòctones pròpies de l’espai.

Els annexos amb la relació d’espècies i d’hàbitats són els següents [sic: copiats tal com consten a la norma]:

ANNEX 1. Espècies i gèneres de plantes al·lòctones invasores prohibides
Acacia sp. (Acàcia)
Ailanthus altissima (Ailant)
Amporpha fruticosa
Arthoteca calandula
Aster squamatus
Azolla sp. (Falguera aquàtica)
Baccharis halimifolia
Boussingaultia cordifolia o Anredera cordifolia (Bàlsam emparrador)
Carprobrotus sp. (Bàlsam, dits de bruixa)
Cortaderia selloana (Herba de la Pampa)
Cuscuta campestris
Cyperus eragrostis
Eichhornia crassipes (Jacint d’aigua)
Elodea canadiensis
Lonicera japonica (Lligabosc japonès)
Ludviga grandiflora
Miryophilium aquaticum
Myoporum sp.
Nicotiana glauca (Tabac de jardí)
Paspalum saurae
Robinia pseudoacacia (Robínia)
Seneco inaequidens

ANNEX 2 . Hàbitats i espècies d’atenció especial

Hàbitats de la Directiva presents als Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida i considerats com d’especial interès

1410. Prats i jonqueres halòfils mediterranis
1420. Matollars halòfils mediterranis
1510. Comunitats halòfiles de sòls d’humitat fluctuant
1520. Vegetació gipsícola ibèrica
3170. Basses i tolls temporers mediterranis
7210. Aiguamolls calcaris amb mansega
1310. Comunitats de salicòrnia i altres plantes anuals
3150. Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant
3140. Aigües estagnants
92A0. Alberedes, salzedes i boscos de ribera

Hàbitats presents als Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida considerats amenaçats a Catalunya

15.1141 Salicornars herbacis de Microcnemum coralloides, de sòls salins, inundables, de les terres interiors àrides
15.1142 Salicornars herbacis de Salicornia patula, de sòls salins, inundables, de les terres interiors àrides
15.12 Comunitats herbàcies de Frankenia pulverulenta, Salsola soda, Hordeum marinum..., nitròfiles, de sòls salins
15.51 Jonqueres de Juncus maritimus, de sòls poc salins, llargament inundats, del litoral i de les contrades interiors
15.52 Prats baixos, amb Hordeum marinum, Carex divisa, Juncus gerardi..., de sòls salabrosos humits
15.53 Prats dominats per plantes carnoses (Plantago crassifolia...) o junciformes (Schoenus nigricans,
Juncus acutus…), de sòls salins, generalment arenosos i poc humits
15.54 Prats amb Aeluropus littoralis, de depressions humides, salines, de les terres interiors àrides
15.56 Comunitats de soses i salats anuals (Suaeda maritima, Salsola soda), nitròfiles, de sòls salins
humits i temporalment inundats
15.571* Comunitats i poblaments de donzell marí (Artemisia gallica), de sòls salabrosos poc humits
15.58 Jonqueres de Juncus subulatus, de sòls salins humits
22.343 Pradells amb Crypsis schoenoides, C. aculeata…, halonitròfils, de sòls llargament inundats
22.414 Poblaments d’ Utricularia vulgaris o U. australis, parcialment flotants, d’aigües dolces estagnants de terra baixa i de l’estatge montà
22.421 Comunitats submerses d’espigues d’aigua grosses (Potamogeton lucens, P. praelongus, P. perfoliatus), arrelades dins aigües dolces estagnants
22.422 Comunitats submerses d’herbes petites o mitjanes (Potamogeton densus i altres espigues d’aigua, Elodea, Najas, Zannichellia, Ceratophyllum...), d’aigües dolces estagnants
22.432 Comunitats d’herbes radicants amb fulles flotants o submerses (Callitriche, Ranunculus gr. aquatilis), d’aigües dolces estagnants, somes i de nivell fluctuant
23.211 Comunitats submerses de Ruppia…, d’aigües salabroses
32.4M Matollars de gessamí groc (Jasminum fruticans), de sòls calcaris, profunds, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) a les contrades interiors.
34.37* Prats o poblaments de Plantago albicans, de sòls argilosos secs de terra baixa
34.5133 Pradells d’anuals amb Campanula fastigiata, dels terrenys guixencs, llimosos, ibèrics
34.61 Espartars de Stipa tenacissima, de la terra baixa àrida, al territori catalanídic meridional
44.612 Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals
44.62 Omedes de terra baixa
44.637* Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa
44.8131 Tamarigars, de sòls salabrosos

Espècies de flora incloses a l’Annex II de la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) amb presència als Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida
Boleum asperum

Espècies de flora amb qualificació de vulnerables inclosos al Decret 172/2008, de 26 d’agost
Senecio auricula subsp. sicoricus
Linaria oblongifolia subsp. aragonensis
Limonium latebracteatum
Limonium tournefortii
Ferula loscosii

Espècies de flora protegides al PEIN o recomanades per passar a ser protegides en els treballs de base del PEIN
Agrimonia eupatoria
Aizoon hispanicum
Astragalus alopecuroides
Astragalus turolensis
Boleum asperum
Bombicylaena discolor
Capparis ovata ssp. canescens
Cephalantera damasonium
Crucianella patula
Dianthus malacitanus
Dianthus serrulatus subsp. barbatus
Genista biflora
Gypsophila hispanica
Hedysarum humile
Helianthemum hirtum
Helianthemum squamatum
Helianthemum ledifolium
Hippocrepis comosus subsp. scabra
Lepidium subulatum
Limonium catalaunicum
Limonium hibericum
Limonium ovalifolium
Lygeum spartum
Lygos sphaerocarpa
Malva stipulacea
Moricandia moricandioides
Narcissus dubius
Ononis tridentata var. tridentata
Picris hispanica
Reseda stricta
Retama sphaerocarpa
Serratula flavescens
Sideritis scordioides var. cavallinesii
Stipa lagascae
Stipa parviflora
Trigonella polyceratia

Més informació

• Notícia 22/10/2010 -Web del DMAH
• Text del Pla Especial (pdf) – Web del DMAH

 

Els principals objectius assolits per la cimera són tres, interconnectats entre sí: 1) Adopció d’un nou Pla Estratègic de 10 anys per tal de dirigir els esforços nacionals i internacionals per a salvar la biodiversitat a través d’accions per a aconseguir els objectius del CBD; 2) Una estratègia de mobilització de recursos que permetin un increment substancial dels nivells actuals d’ajuda oficial de suport a la biodiversitat i 3) Un nou protocol internacional d’accés a i de repartició dels beneficis de l’ús dels recursos genètics del planeta.

L’acord està tenint una forta repercussió mediàtica en aquests dies, sota denominacions com ara “Acord històric per protegir la biodiversitat del planeta” (Le Monde, 29/10/2010) i pot ser coniderat com una alternativa en positiu a la fracassada cimera sobre el canvi climàtic celebrada fa uns mesos a Copenhagen. El document aprovat, inclou objectius concrets avaluables (% de zones protegides, ” d’àrees degradades a recuperar, etc.) que hauran de formar part d’estratègies nacionals en un termini màxim de dos anys (2012)

Més informació:

Nota de premsa 29/10/2010 – Web del CBD

A la pestanya Ofertes de Treball del Portal BioC van apareixent regularment ofertes de treball en l’àmbit de la Biologia de la Conservació de Plantes. Durant el més d’octubre s’han presentat 9 ofertes (053 a 062) que van des de beques per a dur a terme la tesi doctoral fins a places de professor visitant per un any a la Universitat de Hawaii.

Més informació

• Ofertes de treball – Portal BioC

Els propers dies 8-12 de novembre, la ICHN organitza un curs sobre “Plans de recuperació i de conservació de flora“, coordinat per L. Sàez. El curs, en el qual participen professors que són membres del BioC (MC. Martinell, J. López-Pujol i C. Blanché), tindrà lloc a la Facultat de Biologia de la UB, els vespres de 18 a 21 h.

Més informació

• Programa i inscripcions – Web de la ICHN (pdf)

L’informe, que ha estat presentat a la cimera de Nacions Unides per a la Biodiversitat que té lloc aquests dies a Nagoya (Japó) ha emprat el sistema de selecció d’una mostra de les espècies de flora (anomenat SRLI = Sampled Red List Index),  en nombre de c. 7.000,. D’aquestes, 1500 han estat avaluades segons els criteris de la UICN (2001) i el resultat, després de la verificació d’anàlisis i simulacions diverses, ha estat extrapolat al conjunt de la flora (vascular) mundial. Cal tenir present el volum de dificultat per avaluar gairebé 400.000 espècies de plantes enfront de “només” 10.000 ocells, 5.000 mamífers o 6.000 amfibis.

 

Distribució de l’amenaça per a la flora mundial segons l’informe SRLI (2010) (Font:UICN)

Les conclusions més rellevants de l’estudi són:

1. Aproximadament un terç de les espècies (33%) del mostratge SPLI són insuficientment conegudes per ser avaluades (categoria DD). Això demostra la magnitud de la tasca a la qual s’enfronten els botànics i biòlegs de la conservació: massa plantes són encara tan poc conegudes que no podem saber si són amenaçades o no.

2. De les plantes que han estat acuradament avaluades, més d’una cinquena part (22%) qualifiquen com a amenaçades (categoria VU i superiors)

3. Les plantes són més amenaçades que els ocells, igualment amenaçades que els mamífers i menys amenaçades que els amfibis o els coralls.

4. Les gimnospermes (incloent-hi coníferes i cicadòfits) és el grup de plantes més amenaçat.

5. L’hàbitat més amenaçat és el bosc plujós tropical

6. La major part de les plantes amenaçades es troba als tròpics

7. El procés d’amenaça més potent és la pèrdua d’hàbitats induïda per l’home, principalment la conversió d’hàbitats natural per a usos agrícoles i ramaders.

 

Més informació

• Nota de premsa 29/09/2010 – Web de la UICN

 

La campanya, organitzada a partir de vídeos curts penjats a YouTube, denunciava que l’oli de palma provinent d’Indonèsia era obtingut de plantacions que comportaven la destrucció dels boscos originaris i animava els internautes a escriure missatges a l’empresa. La força de la contra-publicitat, a escala global, al cap de seixanta dies de campanya, ha comportat el compromís de Nestlé de canviar de proveïdors (reconegut al propi Web de Greenpeace). La nota de premsa que el Web de KitKat/Nestlé- Espanya ha penjat al seu web va més enllà encara i presenta una planificació a diversos anys vista de canviar totalment la política d’aprovisionament de recursos naturals de l’empresa i del seu compromís pel medi ambient. Els reptes globals de conservació de la biodiversitat tenen, de vegades, solucions amb eines globals, com ara Internet.

 

Més informació

• Video Greenpeace 1– 17/03/2010 – Canal YouTube
• Vídeo Greenpeace 2 -1/04/2010- Canal YouTube
• Reconeixement de la resposta de Nestlé – Web de Greenpeace
• Declaració de resposta de Nestlé – Web de Nestlé-Espanya

Segons la valoració de la premsa (Notícia AVUI 22/10/2010), “el 52% dels rius de Catalunya no assoleixen el nivell de qualitat que exigeix la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea. Tampoc no arriben als nivells mínims exigits per la normativa europea el 61% dels aiguamolls litorals i badies analitzades, el 55% de les masses d’aigües subterrànies, el 46% dels estanys, el 42% de les aigües costaneres i el 13% dels embassaments, segons l’informe Valoració de l’estat de les masses d’aigua a Catalunya (2007-2009), presentat ahir per experts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge”

 

Més informació

• Notícia 22/10/2010 – Web de la Universitat de Barcelona
• Notícia 22/10/2010 – Diari AVUI