Equip de Biologia de Conservació de Plantes vasculars (BioC)
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui, com a acord de govern, el Decret que declara la serra de Collserola Parc Natural, que inclou les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc. La declaració final del parc natural ha seguit un difícil procés que feia tèmer que no veiés la llum abans d’acabar la legislatura.
Els objectius del Decret, segons el Govern “són conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen”. El nou parc natural té una extensió de 8.295 hectàrees i inclou dues reserves naturals parcials, de protecció superior.
Més informació
S’ha aprovat el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa per acord de govern GOV/161/2010, de 14 de setembre. Segons nota de premsa del DMAH, “aquest pla té com a objecte la protecció de l’espai natural i la definició detallada dels usos permesos en cada zona. Ha estat elaborat per la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que ha estat reforçada per un programa de participació pública i institucional”.
El projecte del pla especial integra tant les aportacions resultants del procés de participació pública i institucional, d’exposició al públic, d’audiència als ens locals i dels informes del Consell de Protecció de la Natura, del Centre de la Propietat Forestal i l’informe de l’Institut Geològic de Catalunya. De l’extens articulat del pla, destaquem l’art. 28, destinat específicament a la conservació de flora i, en particular els punts 4 i 5, que reproduïm a continuació:
Art.28 […]
“4. Espècies estrictament protegides. D’acord amb el que estableixen el Decret 328/1992, de 14 de desembre, i el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, són espècies estrictament protegides a la Zona Volcànica: Isopyrum thalictroides, Galanthus nivalis, Aconithum pyrenaicum, Oplismenus undulatifolius, Asplenium marinum i Carex grioletii.
D’acord amb la legislació específica, resten prohibides la recol·lecció, la tallada i el desarrelament d’exemplars de boix grèvol (Ilex aquifolium), de les espècies esmentades i d’altres espècies vegetals estrictament protegides a Catalunya que es trobin dins l’àmbit de la Zona Volcànica, o d’alguna de les seves parts, incloses les llavors, i també llur comercialització.
5. Així mateix, cal evitar actuacions que puguin comportar efectes negatius significatius sobre les espècies següents: Anemone ranunculoides, Anogramma leptophylla, Caltha palustris, Carex acutiformis, Carex depauperata, Carex riparia, Cheilanthes marantae, Cheilanthes pteridioides (incloses les subsp. acrostica i maderensis), Corydalis solida, Luzula pilosa, Mannia fragrans (briòfit), Narcissus moleroi, Narcissus poeticus, Narcissus pseudonarcissus, Ophioglossum azoricum, Polygonatum multiflorum, Polygonum amphibium, Potamogeton densus, Pyracantha coccinea (només exemplars espontanis autòctons) i Scilla lilio-hyacintus.”
Més informació
–Enllaç al text del Pla Especial (ACORD GOV/161/2010, de 14 de setembre, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. DOGC Pàg. 75229) – Web del DOGC
–Notícia 15/10/2010 – Web del DMAH
Semàfor vermell
Cèsar Blanché
El projecte de pressupost general de l’Estat inclou una retallada del 28% en el capítol 6 (inversions directes) referent als centres i instituts de recerca de Catalunya. Aquesta és una més de les notícies que darrerament estan posant contra les cordes el futur de la recerca al nostre país.
Acaba d’aparèixer publicat en línia al Biological Journal of the Linnean Society un sorprenent article de M.A. Conesa, M. Mus i J.A. Rosselló que estudia la hibridació entre Lotus fulgurans i L. dorycnium a les Illes Balears: ens trobariem davant d’un cas en què l’espècie amenaçada seria la que introdueix genotips en el tàxon comú?
CONESA, M.A., M. MUS & J.A. ROSSELLÓ (2010). Who threatens who? Natural hybridization between Lotus dorycnium and the island endemic Lotus fulgurans (Fabaceae). Biological Journal of the Linnean Society 101 (1) September 2010: 1-12(12)
Més informació:
RESUM
In contrast to its creative role in plant evolution, hybridization may be a cause for concern in efforts to preserve rare and endangered species. Threats can be more acute when population sizes are unequal and when barriers to introgression are weak. Lotus fulgurans is an endangered Balearic Islands endemic shrub related to the widespread Mediterranean species Lotus dorycnium. Both species are morphologically distinct when they grow together. However, morphologically intermediate individuals have been observed on the island of Minorca, in a single, narrowly localized, and apparently stable hybrid zone. Morphological and molecular markers suggest that gene flow between these two Lotus species is recurrent and polytopic. Contrary to expectations, the genetic integrity of the endangered L. fulgurans does not appear to be greatly compromised as interspecific gene flow is apparently unidirectional and biased towards L. dorycnium, and is restricted to three populations and a small number of individuals.
En el marc de les activitats de 2010 Any Internacional de la Biodiversitat, es celebra a Nagoya (Japó) aquests dies la 5ena reunió de les parts (5 COP) del Conveni per a la Diversitat Biològica (CBD) de les Nacions Unides.
El primer fruit de la reunió ha estat l’aprovació d’un nou protocol de bioseguretat, que amplia el Protocol de Cartagena, fins ara vigent i establert ara fa deu anys, que rep el nom de Nagoya-Kuala Lumpur Supplementary Protocol on Liability and Redress to the Cartagena Protocol on Biosafety.
Més informació
Acaba de ser publicat a Biological Journal of the Linnean Society, l’estudi (part de la seva tesi doctoral) d’Eduardo Cires (Universidad de Oviedo) i col·laboradors sobre la distribució de citotips associada a la diferenciació morfològica de l’herba del mal gra (complex poliploide de Ranunculus parnassifolius) als Alps i als Pirineus, amb implicacions en conservació basada en evidències.
Mitjançant la citometria de flux (valors C i Cx), s’ha pogut estimar indirectament el nivell de ploïdia i han estat detectats 3 nivells diferents: diploides ( 57,1 %), triploides (1,2%) i tetraploides (41,7 %), amb forta variació intraespecífica i intrapoblacional. Als Pirineus predominen els diploides i els tetraploides es troben en tota l’àrea analitzada. Els nivells de DNA, constants als tetraploides, varien als diploides pirinencs i són atribuïts pels autors a hibridació introgressiva. L’article permet valorar l’ús de la mida del genoma com a alternativa a l’estudi cromosòmic directe per tal d’avaluar la variació en els nivells de ploïdia i forneix arguments sobre diversitat intra- i interpoblacional que cal tenir presents en el disseny d’estratègies de conservació de flora.
Cires, E., C. Cuesta, M.A. Revilla & J.A: Fernández Prieto (2010)
Intraspecific genome size variation and morphological differentiation of Ranunculus parnassifolius (Ranunculaceae), an Alpine–Pyrenean–Cantabrian polyploid group. Biological Journal of the Linnean Society 101, 251–271. – Enllaç a l’article
RESUM
The aim of this study was to assess genome size variation and multivariate morphometric analyses to ascertain cytotype distribution patterns and the morphological differentiation within the Ranunculus parnassifolius group in the Pyrenees and the Alps. Although divergences in nuclear DNA content among different species within a genus are widely acknowledged, intraspecific variation is still a somewhat controversial issue. Holoploid and monoploid genome sizes (C- and Cx-values) were determined using propidium iodide flow cytometry in 125 plants of R. parnassifolius s.l. distributed across four European countries. Three different DNA ploidy levels were revealed in the study area: diploid (2n ~ 2x, 57.14%), triploid (2n ~ 3x, 1.19%), and tetraploid (2n ~ 4x, 41.67%). The mean population 2C-values ranged from 8.15 pg in diploids to 14.80 pg in tetraploids, representing a ratio of 1 : 1.8.
Marked intraspecific/interpopulation differences in nuclear DNA content were found. Diploid populations prevail in the Pyrenees, although tetraploid cytotypes were reported throughout the distribution area. In general, mixed-cytotype populations were not found. The Spearman correlation coefficient did not reveal significant correlations between genome size and altitude, longitude, or latitude. Morphometric analyses and cluster analyses based on genome size variation revealed the presence of three major groups, which exhibited a particular biogeographical pattern. A new cytotype, DNA triploid, was found for the first time. Tetraploid populations showed constant nuclear DNA levels, whereas diploid populations from the Pyrenees, in which introgressive hybridization is suggested as a presumable trigger for genome size variation, did not. Scenarios for the evolution of geographical parthenogenesis in R. parnassifolius s.l. are discussed. Finally, the different levels of effectiveness between plant and animal reference standards are analysed.
El cicle de conferències “Mediterrània i Biodiversitat“, que organitza l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBiO), reprèn les seves activitats amb la cinquena conferència, que tindrà lloc el proper dia 14 d’octubre al migdia, a càrrec de Pablo Vargas, investigador del Jardín Botánico de Madrid, sobre “La cuenca del Mediterráneo como escenario ecológico y evolutivo de plantas”
Més informació
El proppassat dia 1 d’octubre, va tenir lloc a l’Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú (Garraf) la presentació dels principals resultats del Llibre Vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya, del qual són autors Llorenç Sàez, Pere Aymerich i Cèsar Blanché, amb la col·laboració de nombrosos experts i investigadors del país i que veurà la llum en les properes setmanes, editat per Argania Eds.
La conferència, a càrrec de Cèsar Blanché, es va centrar en la presentació de les gairebé 200 espècies de flora vascular amenaçada de Catalunya, de l’anàlisi de les principals causes d’amenaça i de les mesures disponibles per frenar la pèrdua de biodiversitat vegetal al nostre país. L’acte va ser presentat per M.Carme Barceló, presidenta de la Secció de Cultura de l’A.E. Talaia i professora de la secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB i va anar seguit d’un animat col·loqui.
A finals de setembre s’ha presentat l’estudi “Avaluació de les implicacions funcionals en la germinació del polimorfisme adaptatiu de les llavors en l’espècie endèmica Crepis triasii”, a càrrec de Gemma Mas de Xaxars, com a treball de fi de màster (Màster de Biodiversitat, UB). El treball ha estat dirigit pels Drs. Maria Mayol i Miquel Riba, de la UAB.
L’estudi parteix de l’anàlisi del polimorfisme de les llavors d’aquest endemisme baleàric i la seva relació funcional amb la germinació. Totes dues característiques es discuteixen i s’interpreten en el context de la variabilitat en la disponibilitat hídrica en condicions naturals: genotips i poblacions amb aquenis més allargassats, major superfície i volum, i una taxa de germinació elevada serien seleccionats en ambients més
predictibles, amb una major disponibilitat hídrica.
El treball ha estat abordat des d’una nova prespectiva, fins ara poc tinguda en compte, i que pot representar un nou repte per a la conservació, tant in situ (gestió de la diversitat biològica poblacional i conservació del potencial evolutiu) com ex-situ (criteris de selecció per a la captura de llavors per als bancs de germoplasma i dels assaigs de germinació)
Més informació
Segons que hem sabut, gràcies al web de José Luis Benito (Jolube), el Ministeri de Medi Ambient ha tret a tràmit de participació pública durant l’estiu (del 3 d’agost al 10 de setembre), el projecte de decret del llistat d’espècies amenaçades d’Espanya, que ha de contenir la llista total d’espècies protegides de l’estat i, al seu interior, el nou “nucli dur” d’espècies més protegides, el Catàleg d’espècies amenaçades-CEAE, que substitueix l’antic CNAE (vegeu article al Portal Bioc sobre aquestes figures previstes a la Ley de Biodiversidad 42/2007).
Més informació