Any: 2011

E-Flaixos en BCP, 17

En format breu, el Portal BioC informa de diverses novetats en Biologia de la Conservació de Plantes (BCP) referides a congressos, publicacions, novetats a la xarxa, documents d’interès i cursos especialitzats.
Podeu consultar els E-Flaixos anteriors (1-16) fent clic aqui

CONGRESSOS

Planta Europa

S’ha obert el termini d’inscripcions a Planta Europa Conference 2011, organitzat per l’Acadèmia Polonesa de Ciències, que tindrà lloc a Cracòvia del 23 al 27 de maig de 2011. Es poden sol·licitar ajuts per assistir-hi.

PUBLICACIONS

Nou volum de Ciberespècies

Ha estat publicat recentment (desembre de 2010) el nou volum de Ciberespècies, el butlletí electrònic que edita del Servei de Protecció d’espècies del Govern Balear, que inclou diverses referències a projectes de conservació de flora (recuperació del teix, pla de recuperació de les saladines de Magalluf, etc.)


Botany/Botanique

El Canadian Journal of Botany, que es publica des de 1929, ha emprès una actualització estratègica de la publicació.  A partir d’ara, la revista s’anomenarà Botany.

NOVETATS A INTERNET

Actualització d’informació sobre conservació de flora al web de Medi Natural (Generalitat de Catalunya)

S’ha reestructurat l’apartat i s’hi ha incorporat recentment nova informació (incloent-hi el sistema d’informació geogràfica que inclou dades per a 120 espècies de flora).

Bloc de l’Observatori de la Recerca

L’observatori de la recerca de l’IEC (OR-IEC) ha obert un nou bloc amb l’objectiu de difondre i comentar la informació disponible al portal web MERIDIÀ (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació) i establir un canal de comunicació amb la comunitat científica dels territoris de llengua i cultura catalanes.

DOCUMENTS

ICHN, 2010 – Fongs,  líquens i briòfits que mereixen mesures de conservació a Catalunya

Reforçar la custòdia del territori per millorar la biodiversitat, 2010

El Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Xarxa de Custòdia del Territori han elaborat un document que recull les conclusions i recomanacions de la Comissió per al Desenvolupament de la Custòdia del Territori a Catalunya per millorar la biodiversitat a Catalunya.En el document, la comissió presenta els resultats dels seus treballs des que es va crear, l’octubre del 2008, en 24 pàgines que en resumeixen l’activitat i proposa 37 recomanacions concretes per impulsar la custòdia del territori

CURSOS

Filogenias y Genealogías de DNA: Reconstrucción y Aplicaciones (9a edición)
5 al 15 de juliol de 2011

Organització: IRBio i la Universidad de Barcelona.
Directors: Julio Rozas i Marta Riutort
Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona, Barcelona

 

Earthwatch project amb la col·laboració del BioC


Earthwatch Project ha publicat un fulletó informatiu (Seed bank of two species in danger of extinction) sobre l’activitat que Viviane Lopes, sota el patrocini de British American Tobacco, va dur a terme al Jardí Botànic Marimurtra per a la conservació ex situ de Dichoropetalum schottii i Silene sennenii, dues espècies que fan part del projecte de recerca actualment vigent del BioC, que va donar suport i assessorament a la tasca descrita.

Podeu fullejar el document fent clic aquí

Oberta la inscripció a les Jornades de Menorca

Segons que ens informa Pere Fraga, la pàgina web de les II Jornades de Botànica a Menorca: Plantes i IIles Mediterrànies ja és operativa. Hi podeu fer les inscripcions, consultar les actualitzacions del programa i veure altres informacions útils. Les Jornades tindran lloc a Mercadal, del 26 al 30 d’abril de 2011 i són organitzades en el marc del projecte LIFE-Reneix.

Treball dirigit d’Elisabet Aguilar

El proppassat divendres dia 21 de gener va tenir lloc a la Sala de Reunions del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia (UB), l’acte de lectura i presentació del Treball Dirigit d’Elisabet Aguilar “Conservació de la flora litoral amenaçada dels Països Catalans. Estudis preliminars: catalogació i assaigs de germinació“.

El treball, dirigit per J. Simon i C. Blanché, suposa l’inici de la tasca investigadora d’E. Aguilar al si del BioC, i ha consistit en la preparació d’una base de dades específica i de l’establiment dels protocols d’assaigs de germinació de plantes dispersades en ambients marítims per poder testar hipòtesis de sistemes de dispersió i d’estructura genètica poblacional.

Reestructuració de Medi Natural al Govern

Com a resultat de la reestructuració de conselleries al Govern de Catalunya després de les darreres eleccions, les competències de l’antic DMAH (Departament de Medi Ambient i Habitatge) han estat distribuïdes ara en dos departaments diferents. El procés va culminar en el Consell de Govern de dimarts passat, amb el nomenament de Josep Escorihuela com a nou Director General de Medi Natural i Biodiversitat.

Una part de les competències mediambientals de l’antic DMAH ha estat atribuïda al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (ara també de Sostenibilitat i denominat de nou com a “Territori i Sostenibilitat”), que dirigeix el nou conseller Lluís Recoder (CDC). En aquest àmbit, en Consell de Govern del 18 de gener ha nomenat el fins ara professor de la UAB i responsable dels informes sobre canvi climàtic a Catalunya, Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Les competències equivalents a l’antiga direcció general de Medi Natural han estat segregades a una altra conselleria, que, dirigida per Josep M. Pelegrí (UDC), passa a denominar-se d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. En aquest nou departament, el nomenament del Consell de Govern del 18 de gener per a l’àrea que engloba la conservació de flora ha estat per a Josep Escorihuela i Mestre, com a director general de Medi Natural i Biodiversitat, provinent de responsabilitats de pesca de la pròpia administració de la Generalitat.

Més informació

La hibridació en Narcissus x perezlarae

Ens ha arribat la tesi doctoral de Isabel Marques, centrada en l’estudi del complex Narcissus x perezlarae que aporta una visió integrada molt sòlida sobre els processos d’hibridació natural en aquest grup de narcisos i, en especial, sobre les poblacions alacantines d’on hauria desapegut un dels parentals (N. cavanillesii) i amb un capítol dedicat específicament a conseqüències per a la conservació. La tesi, que duu per títol Evolutionary outcomes of natural hybridization in Narcissus (Amaryllidaceae): the case of N. x perezlarae s.l., ha estat duta a terme a la Universidade de Lisboa i ha estat dirigida pels Drs. Javier Fuertes Aguilar, Gonzalo Nieto Feliner i M. Amelia Martins-Louçao. Va ser llegida a mitjans de 2010.

El treball empra diverses aproximacions metodològiques i nivells d’estudi, tot i que és orientat principalment a escala molt fina, per a un híbrid amb progenitors morfològicament i filogenèticament força separats, amb l’objectiu d’establir-ne la història evolutiva i la possible projecció d’evolucio futura.

A través de l’estudi de seqüències de DNA de cinc regions, estudis citològics (cromosòmics i de mida del genoma), encreuaments experimentals i modelització de nínxols, l’autora conclou que, en realitat, es tracta de dos tàxons híbrids: N. x perezlarae s.s. (N. cavanillesii x N. miniatus) i N. x alentejanus (N. cavanillesii x N. serotinus) i que ambdós s’han format diverses vegades i independentment, és a dir, de manera politòpica, essent N. cavanillesii el progenitor maternal en la majoria de casos. L’origen de les poblacions híbrides “òrfenes” de N. x perezlarae alacantines, centenars de quilòmetres lluny de les poblacioins existents de N. cavanillesii són explicades a partir de la hipòtesi de l’existència antiga de N. cavanillesii al País Valencià, que hi hauria estat extirpat a través de processos demogràfics associats a la hibridació.

La citometria de flux mostra mida genòmica intermèdia entre els dos parentals i la variació d’aquest paràmetre permet ponderar la contribució relativa de cada parental a la combinació híbrida de cada població. La identificació de les barreres pre-zigòtiques que caldria vèncer per fer possible la hibridació rau en l’asincronia del moment de floració i, en especial, en la fidelitat dels pol·linitzadors, tot i la baixa especificitat. Els estudis de fitness duts a terme sobre els parentals i les F1 suggereixen l’existència de barreres post-zigòtiques que redueixen la fertilitat i condueixen a la disminució de les granes produïdes (seed set); tanmateix, la producció d’un nombre més elevat de fulles i de bulbils més grans i més nombrosos confereixen avantatges en la primera colonització per part dels híbrids que poden compensar la pèrdua de fertilitat.

Als capítols finals, la tesi explora la filogènia de Narcissus a escala de tot el gènere i dedica un apartat monogràfic a les conseqüències per a la conservació dels tàxons (són protegits per la legislació europea i portuguesa), en especial s’hi avalua el risc real d’hibridació, particularment a les poblacions  òrfenes de la Marina  (Dènia, Xàbia, Gata, Pedreguer)  on aquest risc hi és confirmat. En canvi, un dels parentals, N. cavanillesii, sembla veure’s afavorit per la coexistència de poblacions simpàtriques, probablement per l’efecte de l’increment de visibilitat/atractivitat per als pol·linitzadors, amb la conseqüència d’un increment de l’èxit de la pol·linització.

Com en moltes de les tesis doctorals actuals, els capítols s’organitzen com a publicacions, algunes de les quals en premsa o en preparació. De les ja publicades, podem destacar l’apareguda a la prestigiosa revista Evolution:

  • Marques, I.; Nieto Feliner, G.; Draper, D.; Martins-Loução, A.; Fuertes Aguilar, J. 2010. Unraveling cryptic reticulate relationships and the origin of orphan hybrid disjunct populations in Narcissus. Evolution 64: 2353–2368. Accés al pdf

Un nou Polycarpon descrit de Menorca

Polycarpon dunense (Foto: Flora Montiberica)

Acaba d’aparèixer el volum 47 (2011) de la revista Flora Montiberica que, entre d’altres novetats, publica la descripció d’una nova espècie de la flora dels Països Catalans. Es tracta de Polycarpon dunense P. Fraga & Rosselló (Caryophyllaceae), descrita d’indrets sorrencs litorals de l’illa de Menorca.

El nou tàxon es coneix en l’actualitat de només tres localitats de la costa nord de Menorca i, tot i que l’avaluació del nombre d’individus és de diversos milers, el caràcter anual i la pressió sobre les dunes on creix per les activitats d’extracció de sorra, fa que els autors advoquin per alguna mesura legal de protecció de la nova espècie.

Resum de l’article

FRAGA, P. & J.A. ROSSELLÓ (2011)  Polycarpon dunense (Caryophyllaceae), a new psammophilous species from Minorca (Balearic Islands). Flora Montiberica 47: 29-35

 

A new annual species, Polycarpon dunense P. Fraga & Rosselló (Caryophyllaceae), is described from the coastal sand dunes of northern Minorca (Balearic Islands). Polycarpon dunense is diploid (2n=16) and can be distinguished from the related taxa by a combination of characters including a small size and a prostrate habit, a glaucous leaf colour, leaf succulence, ovate leaf shape, narrower leaf size, smaller bract length, obtuse sepal apex, and smooth seed ornamentation.

Key words: Endemism, Minorca, Balearic Islands, Western Mediterranean.

Més informació

mm