A partir de l’1/1/2012 canvia el Codi de Nomenclatura
Acaba de publicar-se al Botanical Journal of the Linnean Society el resum dels principals canvis que el XVIII Congrés Internacional de Botànica (Melbourne) va introduir al Codi Internacional de Nomenclatura Botànica, que inclouen l’acceptació de publicacions electròniques com a mitjà de publicació vàlida de nous tàxons o l’admissió de l’anglès, en substitució del llatí, en les descripcions dels protòlegs. Els canvis entraran en vigor l’1 de gener de 2012.
Els canvis en el Codi Internacional de Nomenclatura Botànica es decideixen cada sis anys en les seccions nomenclatura associades als Congressos Internacionals de Botànica (CIB). El XVIII IBC es va dur a terme a Melbourne, Austràlia, on la secció de la nomenclatura es va reunir del 18 al 22 de juliol , i les seves decisions van ser acceptades pel Congrés en la sessió plenària el 30 de juliol. Diversos canvis importants van ser introduïts en el Codi, com a resultat d’aquesta reunió, que afectarà la publicació de nous noms. Dos d’aquests canvis entraran en vigor l’1 de gener de 2012, uns mesos abans que el Codi de Melbourne es publiqui en la seva integritat
a) el material electrònic publicat en línia en format de document portàtil (PDF) amb un Número Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades (ISSN) o un Número Internacional Normalitzat per Llibres (ISBN) que constitueixen una publicació efectiva, és acceptat com a lloc vàlid de publicació
b) el requeriment d’una descripció o diagnosi en llatí per als noms de nous tàxons es va canviar per l’exigència d’una descripció o diagnòstic, ja sigui en llatí o en anglès, obrint el pas a una reclamació (l’ús de la llengua anglesa) que feia més de dues dècades que es presentava als diversos IBC.
Per fomentar la difusió dels canvis introduïts en el Codi Internacional de Nomenclatura per a les algues, fongs i plantes, aquest article serà publicat a diverses revistes a la vegada, com ara BMC Evolutionary Biology, Botanical Journal of the Linnean Society, Brittonia, Cladistics, MycoKeys, Mycotaxon, New Phytologist, North American Fungi, Novon, Opuscula Philolichenum, PhytoKeys, Phytoneuron, Phytotaxa, Plant Diversity and Resources, Systematic Botany i Taxon.
Més informació
- Enllaç a l’article – KNAPP, S., MCNEILL, J. & TURLAND, N. J. (2011), Changes to publication requirements made at the XVIII International Botanical Congress in Melbourne – what does e-publication mean for you?. Botanical Journal of the Linnean Society, 167: 133–136. doi: 10.1111/j.1095-8339.2011.01178.x
Avui s’ha constituït el Comitè Científic de les III Jornades de Conservació de Flora, que tindran lloc del 14 al 16 de juny de 2012 a Lleida. Aquesta edició de les Jornades és organitzada per la Universitat de Lleida, amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i és continuadora de les
La mort de la biòloga Lynn Margulis, una de les principals figures de l’evolucionisme, ha causat un fort impacte en el món científic. El Laboratori que porta el seu nom ha emès un comunicat de condol i ha anunciat que qui ho vulgui pot fer donacions per a la fundació Lynn Margulis Memorial, destinada a donar suport i ajut als estudiants perquè continuïn fent recerca científica.
Avui divendres 18 de novembre té lloc a l’Edifici Històric de la UB una jornada organitzada pels Serveis Jurídics de la Universitat de Barcelona per analitzar la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, de l’1 de juny d’enguany, a la qual assisteixen representants dels serveis jurídics de totes universitats públiques catalanes. Amb aquesta iniciativa es reprèn la tradició d’organitzar trobades periòdiques entre els professionals dels serveis jurídics universitaris. .jpg)
Ahir es va presentar a la seu de l’IEC, l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya, un recull de dos-cents noranta-dos boscos repartits pel territori que presenten uns valors únics, que servirà per a replantejar les estratègies de manteniment i millora dels espais forestals i serà un referent per als gestors del bosc, amb incidència directa sobre la conservació de la biodiversitat. El projecte, realitzat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), s’ha presentat en el marc de la Jornada «Boscos singulars: una riquesa del nostre territori», organitzada conjuntament pel CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filials de l’IEC. 
Al darrer Consell de Ministres abans de les eleccions, celebrat el dia 11 de novembre, el govern va aprovar el Real Decreto que regula el catálogo de especies exóticas invasoras y el listado de especies con potencial invasor. Al Portal BioC ja ens havíem fet ressò de l’exposició pública del llistat (
El proper dia 24 de novembre tindrà lloc la tradicional sessió conjunta entre dues societats filials de l’IEC, la SCB i la ICHN, que enguany es dedica a la fragmentació dels hàbitats. Segons la crida a la reunió, “els canvis en les cobertes i els usos del sòl que caracteritzen molts territoris mediterranis comporten la progressió de determinats hàbitats, però també la pèrdua i fragmentació de molts altres que, sovint, tenen un interès de conservació elevat. Aquests factors augmenten el risc d’extinció local de moltes espècies, però els efectes poden retardar-se en el temps per una qüestió d’inèrcia biològica (espècies que poden trigar dècades o segles a extingir-se) i donar lloc a fenòmens de deute d’extinció. Els efectes d’aquestes extincions s’estenen a l’organització de les comunitats i els ecosistemes i al funcionament de les xarxes tròfiques, tot i que es poden veure compensats per processos d’adaptació local. A causa de la seva importància, les conseqüències de la pèrdua i fragmentació dels hàbitats han rebut una atenció creixent des de l’ecologia del paisatge, la biologia de la conservació o l’ecologia evolutiva.”