A partir de l’1/1/2012 canvia el Codi de Nomenclatura

Acaba de publicar-se al Botanical Journal of the Linnean Society el resum dels principals canvis que el XVIII Congrés Internacional de Botànica (Melbourne) va introduir al Codi Internacional de Nomenclatura Botànica, que inclouen l’acceptació de publicacions electròniques com a mitjà de publicació vàlida de nous tàxons o l’admissió de l’anglès, en substitució del llatí, en les descripcions dels protòlegs. Els canvis entraran en vigor l’1 de gener de 2012.

Els canvis en el Codi Internacional de Nomenclatura Botànica es decideixen cada sis anys en les seccions nomenclatura associades als Congressos Internacionals de Botànica (CIB). El XVIII IBC es va dur a terme a Melbourne, Austràlia, on la secció de la nomenclatura es va reunir del 18 al 22 de juliol , i les seves decisions van ser acceptades pel Congrés en la sessió plenària el 30 de juliol. Diversos canvis importants van ser introduïts en el Codi, com a resultat d’aquesta reunió, que afectarà la publicació de nous noms. Dos d’aquests canvis entraran en vigor l’1 de gener de 2012, uns mesos abans que el Codi de Melbourne es publiqui en la seva integritat

a) el material electrònic publicat en línia en format de document portàtil (PDF) amb un Número Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades (ISSN) o un Número Internacional Normalitzat per Llibres (ISBN) que constitueixen una publicació efectiva, és acceptat com a lloc vàlid de publicació
b) el requeriment d’una descripció o diagnosi en llatí per als noms de nous tàxons es va canviar per l’exigència d’una descripció o diagnòstic, ja sigui en llatí o en anglès, obrint el pas a una reclamació (l’ús de la llengua anglesa) que feia més de dues dècades que es presentava als diversos IBC.


Per fomentar la difusió dels canvis introduïts en el Codi Internacional de Nomenclatura per a les algues, fongs i plantes, aquest article serà publicat a diverses revistes a la vegada, com ara
BMC Evolutionary Biology, Botanical Journal of the Linnean Society, Brittonia, Cladistics, MycoKeys, Mycotaxon, New Phytologist, North American Fungi, Novon, Opuscula Philolichenum, PhytoKeys, Phytoneuron, Phytotaxa, Plant Diversity and Resources, Systematic Botany i Taxon.

Més informació
  • Enllaç a l’articleKNAPP, S., MCNEILL, J. & TURLAND, N. J. (2011), Changes to publication requirements made at the XVIII International Botanical Congress in Melbourne – what does e-publication mean for you?. Botanical Journal of the Linnean Society, 167: 133–136. doi: 10.1111/j.1095-8339.2011.01178.x

Lleida acollirà les III Jornades de Conservació de Flora

Avui s’ha constituït el Comitè Científic de les III Jornades de Conservació de Flora, que tindran lloc del 14 al 16 de juny de 2012 a Lleida. Aquesta edició de les Jornades és organitzada per la Universitat de Lleida, amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i és continuadora de les I Jornades, celebrades a Blanes l’any 2008 i de les II Jornades, que van tenir lloc a Barcelona l’any 2010.

Ben aviat es publicarà la primera circular, que donarem a conèixer des del Portal BioC.

 

Més informació

Ha mort Lynn Margulis

La mort de la biòloga Lynn Margulis, una de les principals figures de l’evolucionisme, ha causat un fort impacte en el món científic. El Laboratori que porta el seu nom ha emès un comunicat de condol i ha anunciat que qui ho vulgui pot fer donacions per a la fundació Lynn Margulis Memorial, destinada a donar suport i ajut als estudiants perquè continuïn fent recerca científica.

Lynn Margulis, que tenia 73 anys, es va morir dimarts passat a conseqüència d’un embassament cerebral. Nascuda el 1938, actualment era professora del Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts Amherst i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia de les Ciències Russa. Havia mantingut col·laboracions de recerca amb diversos investigadors de la comunitat científica catalana i valenciana.

Més informació

Nova llista vermella d’Europa

Segons un comunicat de premsa difós ahir per la UICN, “el patrimoni natural d’Europa està mostrant una alarmant disminució, d’acord amb la nova Llista Vermella Europea, que forma part de la Llista Vermella de la UICN d’Espècies Amenaçades i que ha avaluat una porció considerable de la fauna i flora natives d’Europa, constatant que una gran proporció de mol·luscs, peixos d’aigua dolça i plantes vasculars estan catalogats com a amenaçats.”

L’avaluació de prop de 6,000 espècies revela que el 44% de tots els mol·luscs d’aigua dolça, el 37% dels peixos d’aigua dolça, el 23% dels amfibis, el 20% d’una selecció de mol·luscs terrestres, el 19% dels rèptils, el 15% dels mamífers i les libèl·lules, el 13% de les aus, l’11% d’una selecció d’escarabats saproxílics, el 9% de les papallones, i 467 espècies de plantes vasculars, estan amenaçades.

 

Característiques de la Llista Vermella Europea

La Llista Vermella Europea (novembre de 2011) és una revisió de l’estat de conservació de 5872 espècies europees de diversos grups, incloent-hi:

• Els vertebrats: mamífers, rèptils, amfibis i peixos d’aigua dolça
• Invertebrats: papallones, libèl·lules, mol·luscs d’aigua dolça i espècies seleccionades dels coleòpters saproxílics i mol·luscs terrestres
• Una selecció de les espècies de plantes: plantes aquàtiques, els parents silvestres de cultius prioritaris, i les plantes que figuren en els llistats legals.

De totes les espècies avaluades, el 63% (3697 espècies) són endèmiques d’Europa.

La revisió de l’estat de conservació  es va dur a terme utilitzant les Categories i Criteris Regionals UICN de la Llista Vermella. S’hi identifiquen les espècies que estan amenaçades d’extinció a nivell europeu i de la UE-27 – perquè les mesures de conservació puguin prendre’s a l’àmbit geogràfic adequat.

El projecte europeu de la Llista Vermella va començar el 2006 i és finançat per la Comissió Europea. Va ser compilat pel Programa Mundial d’Espècies de la UICN i l’Oficina Regional per a Europa amb l’ajuda de centenars d’experts de la Comissió de Supervivència d’Espècies de la UICN i els seus associats. Encara que l’avaluació s’ha completat per alguns grups, hi ha milers d’espècies d’invertebrats i de plantes que no han estat avaluades encara per al seu risc d’extinció.

Nombre d’espècies europees amenaçades

Segons les dades de la Llista Vermella europea, almenys 1465 de les espècies avaluades estan amenaçades d’extinció. Els animals d’aigua dolça són el grup que es veu més particularment afectat: un total de 30 espècies s’ha extingit a Europa, tres dels quals encara existeixen fora del nostre continent. Entre les espècies extintes l’informe destaca una espècie de flora, el pensament de Cry (Viola cryana). Tanmateix, la pròpia Llista Vermella fa constar que per a 920 de les espècies avaluades (c. 15%), la manca d’informació fa impossible determinar el risc d’extinció (categoria DD) i que cal més investigació. La causa principal d’amenaça reportada és la pèrdua i degradació dels hàbitats.

 

 

 

 

 

Beta patula, qualificada com a CR (Foto: UICN)

 

Flora amenaçada

Inclosos en la categoria de plantes vasculars (467 de les quals figuren com a amenaçades), el document destaca els avantpassats silvestres de plantes de cultiu que són vitals per a la seguretat alimentària, però que sovint passen a un segon pla en termes de conservació. Beta patula, que es troba En Perill Crític (CR), és un parent silvestre proper de la remolatxa conreada i una font important de gens per millorar la resistència als virus, restringida a dos illots propers a Madeira. Altres plantes que mostren nivells preocupants d’amenaça són els parents silvestres de la remolatxa sucrera, el blat, la civada i l’enciam, que són cultius d’importància econòmica a Europa.

Al web de la UICN, hi ha disponibles “fulls monogràfics” d’espècies destacades que poden ser emprades com a material docent o divulgatiu amb fets rellevants. D’entre les plantes, a més de la ja citada Beta patula, hi ha una fitxa divulgativa sobre Marsilea batardae (endèmica ibèrica, avaluada com a EN, endangered).

Totes les dades relatives a la flora d’aquesta avaluació deriven de la Llista vermella europea de plantes (Bilz et al., 2011) que serà objecte de més informació properament al Portal BioC.

Finalment, des del punt de vista tècnic, cal fer notar que, segons el resum (European Red List Overview) s’ha produït un canvi de la política de comunicació de la UICN en el càlcul dels percentatges d’amenaça (difereixen de les publicacions ordinàries de la Llista Vermella Europea). Les noves xifres mostren una estimació més realista, ja que exclouen les espècies de Dades Insuficients (DD) dels càlculs (assumint que aquestes espècies tenen la mateixa proporció d’amenaça que el conjunt d’espècies amb informació suficient per a una avaluació de risc). En comparació, les xifres publicades anteriorment significarien l’estimació mínima.


Més informació

Tesi de Noemí Montes sobre Phagnalon, a la UB

Aquest matí ha tingut lloc, a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia de la UB,  l’acte de defensa pública de la tesi doctoral de Noemí Montes, investigadora del Grup de Recerca en Biodiversitat i Biosistemàtica (GReB).  La tesi, que duu per títol Systematics and phylogeny of the genera Phagnalon Cass. and Aliella Qaiser & Lack (Asteraceae, Gnaphalieae) ha estat dirigida pels Drs. Carles Benedí (UB), Núria Garcia-Jacas (CSIC) i Llorenç Sàez (UAB) i ha obtingut la màxima qualificació, d’excel·lent cum laude.

 

 

 

 

L’autora de la tesi, N. Montes, durant una campanya a l’Atlas del Marroc, entre Netler Hut i Sidi Chamarouch  (Foto: N. Montes)

 

El tribunal, que estava format pels Drs. Julià Molero (President), Roser Vilatersana (Vocal) i Mercè Galbany-Casals (Secretària) ha reconegut la voluminosa tasca presentada per la doctoranda, que ha abordat aspectes de sistemàtica clàssica (nomenclatura, taxonomia, tipificació, micromorfologia) així com aproximacions filogenètiques, amb marcadors de DNA nuclear (de les regions ITS i ETS) i cloroplàstic (l’intró trn, trnL-trnF i ycf3-trnS).

Phagnalon melanoleucum (San Antao, Corda), un dels tàxons estudiats a la tesi presentada avui a la UB per Noemí Montes (Foto: J. Molero)

Es tracta de dos gèneres de Gnaphalieae, Phagnalon (36 espècies diploides africanes, mediterrànies i iranoturanianes) i Aliella (4 espècies casmofítiques, endèmiques del Marroc), de les quals no es coneixia cap dada filogenètica i de les quals s’han obtingut 221 noves seqüències que han permès l’adscripció d’ambdós a la clada Relhania, la identificació d’un origen africà per als dos gèneres i la detecció de tres clades amb coherència biogeogràfica: una d’iranoturaniana, una de mediterrània-macaronèsica i una d’eritreo-aràbiga.

Phagnalon ballii subsp nitidum fotografiada a Moulay Ali (Alt Atlas Oriental, Marroc) Foto: N. Montes

El reconeixement d’haplotips diferents al si d’una mateixa espècie i diverses evidències moleculars i morfològiques apunten cap a l’existència de fenòmens d’hibridació-introgressió en l’origen de diverses espècies (almenys 5 parells d’espècies), fenomen que també es detecta en les poblacions de les tres espècies catalanes reconegudes (Phagnalon sordidum, P. rupestre i P. saxatile).

Debat sobre la nova Llei de la Ciència, a la UB

Avui divendres 18 de novembre té lloc a l’Edifici Històric de la UB una jornada organitzada pels Serveis Jurídics de la Universitat de Barcelona per analitzar la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, de l’1 de juny d’enguany, a la qual assisteixen representants dels serveis jurídics de totes universitats públiques catalanes. Amb aquesta iniciativa es reprèn la tradició d’organitzar trobades periòdiques entre els professionals dels serveis jurídics universitaris.

Al llarg del matí, els assistents a la jornada debatran els aspectes més destacats de la Llei, per extreure’n les conclusions a la sessió de la tarda. La Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació entrarà en vigor el proper 2 de desembre, excepte l’article relatiu al contracte predoctoral, que ho farà el 2 de juny de 2012. Aquesta llei té com a finalitats principals establir un sistema d’R+D més eficient i eficaç; implicar més l’empresa privada en les activitats d’R+D+i; dotar de major estabilitat i millors condicions laborals la carrera professional dels científics i investigadors, i augmentar la qualitat i l’excel·lència de la ciència tenint en compte la seva projecció internacional i la transferència dels seus resultats a la societat.

Es presenta l’inventari de boscos singulars de Catalunya

Ahir es va presentar a la seu de l’IEC, l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya, un recull de dos-cents noranta-dos boscos repartits pel territori que presenten uns valors únics, que servirà per a replantejar les estratègies de manteniment i millora dels espais forestals i serà un referent per als gestors del bosc, amb incidència directa sobre la conservació de la biodiversitat. El projecte, realitzat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), s’ha presentat en el marc de la Jornada «Boscos singulars: una riquesa del nostre territori», organitzada conjuntament pel CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filials de l’IEC.

A l’Inventari s’han recollit 292 boscos, un 0,3% del total de la superfície arbrada del país. Les comarques gironines, l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran són les que presenten més boscos singulars. En total representen un 60% de tots els boscos singulars, que poden ser tant de propietat pública com privada.  Cal destacar que només el 40% de tots els boscos singulars es troben en espais protegits.

Els investigadors del CREAF responsables del projecte, Marc Gràcia, Jordi Vayreda i Lluís Comas, han recalcat que s’ha fet un esforç per incloure al catàleg boscos de totes les comarques catalanes. Cada bosc inventariat té una rellevància relativa a nivell local, de vegueria o de país.

Durant tot el dia, investigadors i tècnics dedicats a la planificació i la gestió del territori han reflexionat sobre les funcions econòmiques, socials i mediambientals dels boscos, amb l’objectiu de formular propostes innovadores que facin compatibles els usos i els serveis amb la conservació. La presentació de la Jornada ha estat a càrrec de Xavier Clopès, de la Generalitat de Catalunya; Javier Retana, director del CREAF; Lluís Tort, president de la SCB, i Josep M. Ninot, president de la ICHN.

Més informació

Experimentació amb micorrizes, al Marimurtra

Plantació de figueres inoculades amb micorrizes al Marimurtra (Foto: N. Membrives)

A principis d’aquest mes de novembre, el Jardí Botànic MariMurtra de Blanes, en el marc d’un projecte de col·laboració amb l’IRTA, va fer la plantació de 30 figueres, 30 magraners i 30 garrofers corresponents a plantes control i plantes inoculades amb 2 tipus de micorrizes.

 

Un dels camps on és necessari un impuls a la recerca en biologia de la conservació és la manipulació de micorrizes en el procés de germinació i establiment de noves plantes que ho requereixin. El projecte del Marimurtra i l’IRTA contempla fer les mesures de creixement durant 1 any per tal d’avaluar si les micorrizes tenen efectes positius per millorar la producció d’aquestes espècies.

Segons que ens informa Núria Membrives, aquesta és la segona fase del projecte que va començar a principis d’any, fent la mateixa experimentació però amb plantes aromàtiques (romaní, sàlvia i espígol).

 

Un altre aspecte de la plantació amb micorrizes al Marimurtra (Foto: N. Membrives)

Aprovat el decret d’espècies invasores

Al darrer Consell de Ministres abans de les eleccions, celebrat el dia 11 de novembre, el govern va aprovar el Real Decreto que regula el catálogo de especies exóticas invasoras y el listado de especies con potencial invasor. Al Portal BioC ja ens havíem fet ressò de l’exposició pública del llistat (Notícia 30/6/2011), del qual desconeixem encara la composició definitiva, a l’espera que aparegui al BOE.

Sens dubte serà una eina més per dur a terme mesures efectives de conservació de la flora.

Més informació

Fragmentació, a la sessió conjunta SCB-ICHN

El proper dia 24 de novembre tindrà lloc la tradicional sessió conjunta entre dues societats filials de l’IEC, la SCB i la ICHN, que enguany es dedica a la fragmentació dels hàbitats. Segons la crida a la reunió,  “els canvis en les cobertes i els usos del sòl que caracteritzen molts territoris mediterranis comporten la progressió de determinats hàbitats, però també la pèrdua i fragmentació de molts altres que, sovint, tenen un interès de conservació elevat. Aquests factors augmenten el risc d’extinció local de moltes espècies, però els efectes poden retardar-se en el temps per una qüestió d’inèrcia biològica (espècies que poden trigar dècades o segles a extingir-se) i donar lloc a fenòmens de deute d’extinció. Els efectes d’aquestes extincions s’estenen a l’organització de les comunitats i els ecosistemes i al funcionament de les xarxes tròfiques, tot i que es poden veure compensats per processos d’adaptació local. A causa de la seva importància, les conseqüències de la pèrdua i fragmentació dels hàbitats han rebut una atenció creixent des de l’ecologia del paisatge, la biologia de la conservació o l’ecologia evolutiva.”

Aquesta jornada pretén presentar i debatre els principals avenços teòrics i les principals eines metodològiques emprades per a estudiar els efectes dels processos de fragmentació, des de la modelització i anàlisi de l’estructura i canvis en el paisatge fins a les tècniques més recents de l’ecologia molecular. També pretén reflexionar sobre la necessitat d’incorporar aquests elements a la gestió i la conservació de les espècies i els hàbitats afectats per aquests processos de regressió.

Més informació