Any: 2012

Campanya de conservació de Silene sennenii

En el darrer ple de l’Ajuntament de Figueres es va aprovar un conveni amb la Diputació de Girona per a la realització d’actuacions de conservació per a Silene sennenii, sota la coordinació de la Delegació de Medi Natural a Girona de la Generalitat de Catalunya, segons que informa avui Hora Nova.

 

 

Segons que informa la publicació figuerenca, una de les mesures aprovades és l’autorització a un pastor per dur a la població del Castell de Sant Ferran d’un ramat de 800 ovelles. També hi ha previst el desbrossament de diverses zones per aconseguir espais oberts que permetin l’extensió i el correcte desenvolupament de la població. Aquesta activitat es durà a terme a través d’una associació de persones amb risc d’exclusió social (Altem).

Més informació

Gestió de la Silene de Sennen, a Figueres

La publicació periòdica Hora Nova, de Figueres, ha publicat avui unes informacions sobre la necessitat de protecció de la silene de Sennen a la ciutat, amb referències a la recerca del BioC, que les sustenta científicament. Les mesures de conservació s’inicien amb la gestió de la pastura i el desbrossament i han estat impulsades per la delegació de Girona de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Les actuacions es realitzaran a l’entorn del Castell de Sant Ferran, promogudes per l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona. La notícia d’Hora Nova refereix com un dels antecedents botànics l’article dels membres del BioC publicat l’any passat que resumia els coneixements que el grup ha acumulat en la seva recerca ( Martinell, M. C., Massó, S., López-Pujol, J., M. Bosch & Blanché, C. (2011). Silene sennenii, un endemisme empordanès en perill d’extinció. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 42: 193-203).

 

Més informació

Estudi genètic d’un endemisme de Catalunya

El nostre company Jordi López-Pujol ha participat en la recerca sobre diversitat genètica de Glandora oleifolia, que publica aquesta setmana la revista Plant Ecology & Diversity a la seva modalitat iFirst, 2012, 1–11. Es tracta d’un endemisme de Catalunya (Alta Garrotxa), legalment protegit pel Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (D. 172/2008).

L’estudi s’ha dut a terme en el marc de la cooperació entre el BioC i el Jardí Botànic MariMurtra, d’on és el coautor Alberto del Hoyo (actualment a l’IRBio), juntament amb Mi Yoon Chung i Blanca Lasso de la Vega, respectivament del Department of Biology and Research Institute of Natural Science, de la Gyeongsang National University (Jinju, República de Korea) i del Jardín Botánico-Histórico La Concepción, de Málaga.

 

 

Glandora (=Lithodora) oleifolia, endèmica de l’Alta Garrotxa és el motiu de la portada de la revista Lithodora, que publica la delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Més informació

Genètica poblacional de Glandora oleifolia

Acaba d’aparèixer en línia l’article d’Alberto del Hoyo, Jordi López-Pujol i col·laboradors sobre diversitat genètica de les poblacions de l’endemisme pirinenc Glandora (=Lithodora) oleifolia, publicat a la revista Plant Ecology & Diversity.

A partir de les dades obtingudes amb tècniques isoenzimàtiques i de DNA (RAPD), els autors detecten nivells baixos de diversitat que atribueixen als colls d’ampolla que hauria sofert el tàxon en els períodes glacials del Quaternari. La distribució de la diversitat genètica entre poblacions aporta guies rellevants per a la gestió per a la conservació de l’espècie, que és objecte de seguiment per part de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN.

 

Glandora (=Lithodora) oleifolia, endèmica de l’Alta Garrotxa és el motiu de la portada de la revista Lithodora, que publica la delegació de la Garrotxa de la ICHN.

 

Alberto del Hoyo, Jordi López-Pujol, Mi Yoon Chung & Blanca Lasso de la Vega (2012, en línia)

Population genetics and conservation of the extremely narrow Pyrenean palaeoendemic Glandora oleifolia (Boraginaceae)

Plant Ecology & Diversity (iFirst, 2012, 1–11)

RESUM / ABSTRACT

Background: Glandora oleifolia is one of the most narrowly restricted endemics of the Iberian Peninsula. It occurs in two locations, separated by 5 km in the south eastern Pyrenees. The species is listed as ‘vulnerable’ in the Spanish Red List, and it is legally protected in Catalonia.
Aims: To study the genetic diversity and population structure, and to review the conservation status and the threats to the survival of this species.
Methods: The genetic variation of the two extant subpopulations was surveyed by means of allozymes and random amplification of polymorphic DNA (RAPD).
Results: Both markers indicated depleted levels of genetic variability for G. oleifolia, in agreement with the expectation for endemic species, and low genetic divergence among the two subpopulations (below 10% with the two nuclear markers).
Conclusions: The evolutionary history of this palaeoendemic species – repeated population bottlenecks and/or local extinction of populations during the glacial periods of the Quaternary – could have enhanced the loss of its genetic diversity.
Keywords: allozymes; extinction; genetic structure; narrow endemic; RAPD; rare species

R. Orellana col·labora en un estudi a Austràlia

La prestigiosa revista Molecular Ecology acaba de publicar un article sobre influència de la fragmentació en els processos de pol·linització, a càrrec de l’equip de David Coates, cap del Conservation Science Centre del Departament de Medi ambient i Conservació del govern australià. Part de la tasca experimental de laboratori i de camp de l’article va ser duta a terme per la nostra companya Renée Orellana, durant l’estada que va fer amb D. Coates l’any 2006, tal com consta al capítol d’agraïments.

 

 

M. Renée Orellana, en un descans durant la campanya de recol·lecció de mostres de Delphinium pictum a l’illa de Còrsega, per a l’anàlisi de la diversitat isoenzimàtica de grups disploides endèmics mediterranis. Maig de 2005. (Fotografia: M. Bosch)

 

Llorens TM, Byrne M, Yates CJ, Nistelberger HM, Coates DJ (2012). Evaluating the influence of different aspects of habitat fragmentation on mating patterns and pollen dispersal in the bird-pollinated Banksia sphaerocarpa var. caesia. Molecular Ecology 21, pp. 314–328

Abstract

Habitat fragmentation can significantly affect mating and pollen dispersal patterns in plant populations, although the differential effects of the various aspects of fragmentation are poorly understood. In this study, we used eight microsatellite loci to investigate the effect of fragmentation on the mating system and pollen dispersal within one large and eight small population remnants of Banksia sphaerocarpa var. caesia, a bird-pollinated shrub in the southern agricultural region of Western Australia. The large population had a much larger neighbourhood size and lower selfing rate, maternal pollen pool differentiation and within-plot mean pollen dispersal distance than the small populations. Outcrossing was consistently high and ranged from 85.7% ± 2.6 to 98.5% ± 0.9, and mating patterns suggested nearest-neighbour pollination. Pollen immigration into small populations ranged from 2.8% ± 1.8 to 16.5% ± 3.2. Using the small populations, we tested for correlations between various fragmentation variables and mating system and pollen dispersal parameters. We found significant negative linear relationships between population isolation and outcrossing rate; population shape and neighbourhood size; and conspecific density and mean pollen dispersal distance. There were significant positive linear relationships between population shape and pollen pool differentiation and between population size and number of different fathers per seed crop. Our results suggest that birds may use a series of fragmented populations as a vegetation corridor while foraging across the landscape and that population connectivity is a critical determinant of pollinator visitation. Our results also suggest that the effect of a linear population shape on the mating system and pollen dispersal is routinely underestimated.

Més informació

Crítiques a la conservació de la BD a Catalunya

En els darrers dies han aparegut dos documents que qüestionen seriosament les polítiques de conservació de la natura a Catalunya i que emergeixen com a elements de debat en les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 25N.

D’una banda, Ecologistes en Acció ha presentat recentment a Barcelona l’informe Degradació de les polítiques de conservació de la biodiversitat a Catalunya 2012 a Barcelona, on fa una anàlisi exhaustiva de les polítiques de conservació de la biodiversitat. La conclusió no pot ser més contundent: “Catalunya ha passat dels primers als últims llocs a l’Estat espanyol i a Europa en polítiques de conservació de la natura”.

D’altra banda, ahir es va distribuir el Butlletí 104 de Notícies de la ICHN amb un editorial dur que porta per títol “Futur incert per al sistema d’espais naturals protegits de Catalunya“, on la Institució Catalana d’Història Natural alerta que “Per segon any consecutiu, el pressupost d’inversió en els espais naturals protegits ha estat zero enguany, molts dels seus equips gestors han perdut un terç dels seus escassos efectius, i alguns dels equips que depenien de consorcis municipals, on la Generalitat i les diputacions feien aportacions, han estat eliminats, simplement. La novetat d’enguany ha estat l’eliminació dels seus equips d’educadors ambientals. Es tracta, doncs, d’una reculada molt més greu que la que han experimentat altres serveis, superant amb escreix allò que els més pessimistes anunciaven. I això, en un dels països que està sotmès a més pressions i impactes ambientals de la Unió Europea, és difícil que no provoqui efectes adversos”.

A continuació us oferim els enllaços als documents

El document de Ecologistes en Acció sembla adreçat al debat polític de les properes eleccions. La “manca de voluntat política dels successius governs i les retallades pressupostàries del 60% en 3 anys” han portat a Ecologistes en Acció de Catalunya a qualificar de desastrosa la gestió de la biodiversitat a Catalunya i a reclamar als partits polítics que concorren a les eleccions del 25 de novembre a prestar una atenció especial a aquesta matèria donada la seva rellevància.

Per la seva part, el document de la ICHN en certa manera també fa balanç de la legislatura tot just conclosa, i afirma que “El DAAM és un dels pocs departaments de la Generalitat que no ha vist el seu pressupost retallat en aquesta legislatura, al contrari, ha augmentat un 10 %. Això no obstant, les assignacions que rebien els espais naturals protegits, que en molts casos eren insuficients per garantir la seva missió, han patit, en aquesta legislatura, en conjunt, unes retallades superiors al 60 %, segons les dades oficials. No ha de sorprendre, doncs, que es parli més de desmantellament que no pas de retallades.”

 

 

 

 

Més informació i accés als documents en pdf

Nou clam a favor de la recerca

Aquesta vegada ha estat la CRUE (Conferència de Rectors de les universitats espanyoles) l’entitat que ha reclamat l’atenció sobre les retallades massives a la recerca, en aquest cas, al pressupostos generals de l’estat, a través d’un comunicat.

Al document, la Comissió Sectorial d’R+D de la CRUE vol denunciar que els recursos econòmics totals previstos per finançar l’R+D+i el 2013 són clarament insuficients (menors dels que figuraven als pressupostos de l’any 2005), la qual cosa tindrà gravíssimes conseqüències en el nostre jove sistema de ciència i tecnologia.

A continuació us oferim l’enllaç al document complet.

Més informació

Festival de Cinema de Medi Ambient, a la UB

Ahir es va inaugurar el 19è Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient que té lloc a la Universitat de Barcelona, amb la projecció d’un vídeo d’agraïment de l’actor nordamericà Robert Redford, que patrocina aquesta mostra, associada al Sundance Festival.

Les projeccions es fan a les Facultats de Biologia i de Geologia. A continuació us oferim l’enllaç amb la programació.

Més informació

Julià Molero, a Vèrtex

El nostre company, Julià Molero, és un dels protagonistes de l’article de Josep Jané “Escalades clàssiques, orígens oblidats“, publicat a la revista Vèrtex, publicada per la Federació  d’Entitats Excursionistes de Catalunya i dedicat a l’escalada clàssica de les muntanyes de Tarragona. Precisament ha estat la relació amb la muntanya a través de l’escalada el que va despertar la vocació botànica de J. Molero.

 

 

 

 

La portada de l’article evoca l’escalada dels anys 70-80 (Foto Vèrtex)

 

 

L’article recull les vies obertes per entusiastes escaladors, autèntics pioners en indrets poc o gens coneguts per a l’escalada a les parets de les muntanyes tarragonines, entre els quals, el nostre company. Julià Molero (avui Catedràtic de Botànica a la UB) formava un estret tàndem muntanyenc amb Javier Fernàndez Casas (avui investigador del CSIC al Jardí Botànic de Madrid), quan tots dos eren membres de l’equip tècnic de l’aleshores Herbari BCF, a la Facultat de Farmàcia de la UB, com a Conservador i Recol·lector, respectivament. Ocupava el càrrec de director de l’herbari i catedràtic en aquells moments el professor Salvador Rivas Martínez (avui a la Universidad Complutense de Madrid).

Amb Fernàndez Casas i, de vegades també, amb el mateix Rivas Martínez, Julià Molero va fer bones vies al Pirineu, i també al Montsant i Vall del Brugent. Molero recorda campanyes que no recull l’article, com ara “algunes vies obertes ben notables al vessant de Cornudella del Montsant i la paret del Molí de la Llum de Farena”.  Però guarda un record especial “d’una via tremenda (V+-VI), un gran diedre de 120 m just enganxat a l’esquerra de la roca Falconera de La Morera del Montsant, que vaig obrir amb l’himalaista Xavi Gil i amb en Ramon Galí, dos dels grans escaladors-alpinistes catalans que pertanyien, com jo, al Club Muntanyenc Barcelonès (CMB), bressol de l’escalada a Catalunya i avui centre desaparegut”.

L’escalada i l’alta muntanya són una font de vocacions entre els botànics catalans actuals com ara Antonio Gómez Bolea, Llorenç Sàez, Joan Simon o Mercè Galbany, entre d’altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els cingles de la Serra del Montsant són un dels indrets d’escalada preferits de J. Molero, i el territori al qual dedicà la tesi doctoral (1976), d’on va reportar 1232 tàxons de flora vascular i 98 comunitats vegetals (Foto Vèrtex)

 

Més informació

  • MOLERO, J. (1976)- Estudio Florístico y Fitogeográfico de la Sierra de Montsant y su área de influencia. Tesi Doctoral (inèd.). Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.

Dos nous volums de BOUTELOUA

Acaben de publicar-se (setembre i octubre de 2012, respectivament), els volums 9 i 10 de la revista Bouteloua, dedicada a la flora ornamental, sota la direcció de Daniel Guillot des de València, essencials per a l’avaluació de la flora invasora. En aquests dos volums trobarem referències a la distribució de la palmera Phoenix canariensis var. porphyrococca al País Valencià i de nombroses al·lòctones introduïdes o nous cultivars (vol. 9) o a nous cultivars de Lavandula o al comerç de Pelargonium o dades biogràfiques sobre Eugeni Sierra (vol. 10). Podeu accedir a la descàrrega en pdf si seguiu llegint.

 

 

 

Més informació