Any: 2013

Nous formularis de participació a l’ECCF

L’Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF), coordinada des de la ICHN, ha reprès els seus treballs, amb el rellançament del procés de diagnòstic a través de la participació de tots els agents implicats en la conservació de les plantes al nostre país (en tots els àmbits: estudi, sistemàtica, diagnòstic, gestió i conservació, ús sostenible, educació i sensibilització, formació i capacitació, treball en xarxa), pertanyents als diversos sectors (recerca, ensenyament, gestió, administració, empreses, usuaris de la biodiversitat, sectors públic i privat, professionals, ONGs, grups naturalistes, etc.). A continuació podeu trobar els enllaços als formularis de participació, amb el prec de difusió a totes les persones interessades.

Es tracta de dos formularis. El primer recull informacions sobre persones i entitats que treballen en conservació de plantes (en sentit ampli, incloent-hi fongs, líquens, algues, briòfits i grups afins); el segon pretén identificar totes les accions de conservació dutes a terme fins avui als diversos territoris i per les diverses persones i entitats, tant públiques com privades. Els resultats dels formularis permetran analitzar l’estat de la qüestió, identificar les xarxes existents i detectar els buits que l’ECCF proposarà d’abordar.

Els formularis complimentats s’hauran de retornar a secretaria.eccf@gmail.com abans del dia 8 de març.

·         Enllaç al formulari sobre persones i entitats

·         Enllaç al formulari sobre accions de conservació

Igualment, existeix un formulari de participació genèric obert permanentment per trametre a l’ECCF propostes d’actuació i suggeriments.

 

Aquests acords, així com la precisió del calendari i activitats de l’ECCF, van ser tractats a la reunió del Grup Promotor de l’ECCF, celebrada recentment a la Facultat de Farmàcia de la UB (Foto esquerra, ECCF). A través d’un bànner, situat a la columna dreta del Portal BioC, es mantindrà un enllaç permanent amb l’ECCF per anar seguint els progressos del projecte. Igualment informarem de l’actualitat d’actes i convocatòries que es vagin produint.

 

Més informació

Novetat: publicat el Libro Rojo de briòfits

S’ha publicat recentment el Atlas y Libro Rojo de Briófitos Amenazados de España, amb informacions que eren accessibles parcialment via web i que ara edita en paper el ministeri, a través de l’organisme de Parcs Nacionals.

L’obra, coordinada per R. Garilleti i B. Albertos, inclou les fitxes de 7 briòfits extingits, 65 d’amenaçats i 2 de gairebé amenaçats (NT), juntament amb un catàleg de 40 àrees d’importància per als briòfits (IBrA, aproximació IPAs), que es proposen com a xarxa de base per a la conservació d’aquests vegetals, que fins ara no comptaven amb cap obra ibèrica d’aquestes característiques.

Garilleti, R. & B. Albertos, coords. (2012). Atlas y Libro Rojo de los Briófitos Amenazados de España. 287 págs. Organismo Autónomo Parques Nacionales, Madrid. ISBN 978-84-8014-836-8.

Més informació i ressenya

Nou manual de gestió d’Arundo donax

Arundo donax i A. mediterraneum, en un barranc del Montsià (Foto: C. Blanché)

El Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana acaba de publicar el núm. 4 de la sèrie de manuals tècnics de biodiversitat, dedicat al control, erradicació i gestió de la canya, Arundo donax, segons que informa el Bloc de la SEBICOP. El mateix bloc inclou comentaris de lectors que alerten sobre les cauteles que cal tenir en les accions d’erradicació per no afectar d’altres tàxons propers silvestres que coexisteixen de vegades.

Deltoro Torró, V., Jiménez Ruiz, J. & Vilán Fragueiro X.M. 2012. Bases para el manejo y control de Arundo donax L. (Caña común). Colección Manuales Técnicos de Biodiversidad, 4. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. València.

El llibre es pot obtenir en versió pdf a:

Descàrrega: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=83303&idioma=C

Més informació i comentaris associats:

Dos articles de J. López-Pujol, a JoH

La prestigiosa revista nordamericana Journal of Heredity (editada per l’American Genetic Association), acaba de publicar el seu volum 104 (2) corresponent a març-abril de 2013, que conté dos articles del nostre company Jordi López-Pujol amb l’equip d’investigadors coreans sobfre diversitat genètica i refugis, amb implicacions en la biologia reproductiva i la conservació d’orquídies i falgueres d’aquest país asiàtic.

Els articles són:

M. Y. Chung, J. López-Pujol, M. Maki, M-O. Moon, J. O. Hyun & M. G. Chung (2013)
Genetic Variation and Structure within 3 Endangered Calanthe Species (Orchidaceae) from Korea: Inference of Population-Establishment History and Implications for Conservation. Journal of  Heredity 104(2): 248-262 doi:10.1093/jhered/ess088

M. Y. Chung, J. López-Pujol, J. M. Chung, M-O. Moon & M. G. Chung (2013)
Genetic Diversity in the Homosporous Fern Ophioglossum vulgatum (Ophioglossaceae) from South Korea: Inference of Mating System and Population History. Journal of Heredity 104(2): 263-272 doi:10.1093/jhered/ess087

Podeu trobar a continuació els enllaços als resums respectius:

M. Y. Chung, J. López-Pujol, M. Maki, M-O. Moon, J. O. Hyun & M. G. Chung (2013)
Genetic Variation and Structure within 3 Endangered Calanthe Species (Orchidaceae) from Korea: Inference of Population-Establishment History and Implications for Conservation. Journal of  Heredity 104(2): 248-262 doi:10.1093/jhered/ess088

It is thought that the warm-temperate vegetation of Korea, which at present is limited to southern coastal areas, was founded by individuals from glacial refugia putatively located in southern Japan and/or southern China. Two scenarios of postglacial recolonization can be hypothesized: 1) extant Korean populations are derived from multiple source populations or, 2) they originated from a single source. To test which of these scenarios is more likely, we surveyed patterns of genetic diversity in 3 congeneric terrestrial orchids that are typical of Korean warm-temperate vegetation, Calanthe discolor, C. sieboldii, and C. reflexa. In total, we studied 14 populations with 17 allozyme loci. To complement the study, we also tested the 2 scenarios with previous population-genetics data reported for other warm-temperate plant species native to Korea. Levels of genetic variation in the 3 Calanthe species were substantially higher than those typical of allozyme-based studies in other terrestrial orchid species, which clearly suggest a pattern of postglacial recolonization fitting the first scenario. However, previous studies with native Korean species showed equivocal patterns and suggest conflicting scenarios. The Calanthe species studied here and the previous genetic surveys conducted on other species indicate that the establishment of contemporary warm-temperate vegetation in Korea has been diverse since deglaciation. From a conservation perspective, C. reflexa should be regarded as endangered in Korea, needing special attention to preserve its current genetic diversity and to prevent further decreases in population sizes.

M. Y. Chung, J. López-Pujol, J. M. Chung, M-O. Moon & M. G. Chung (2013)
Genetic Diversity in the Homosporous Fern Ophioglossum vulgatum (Ophioglossaceae) from South Korea: Inference of Mating System and Population History. Journal of Heredity 104(2): 263-272 doi:10.1093/jhered/ess087

It is generally believed that the members of Ophioglossaceae have subterranean, potentially bisexual gametophytes, which favor intragametophytic selfing. In Ophioglossaceae, previous allozyme studies revealed substantial inbreeding within Botrychium species and Mankyua chejuense. However, little is known about the mating system in species of the genus Ophioglossum. Molecular marker analyses can provide insights into the relative occurrence of selfing versus cross-fertilization in the species of Ophioglossum. We investigated allozyme variation in 8 Korean populations of the homosporous fern Ophioglossum vulgatum to infer its mating system and to get some insight into the population-establishment history in South Korea. We detected homozygous genotypes for alternative alleles at several loci, which suggest the occurrence of intragametophytic self-fertilization. Populations harbor low within-population variation (% P = 7.2, A = 1.08, and H e = 0.026) and a high among-population differentiation (F ST = 0.733). This, together with the finding that alternative alleles were fixed at several loci, suggests that the number and size of populations of O. vulgatum might have been severely reduced during the last glaciation (i.e., due to its in situ persistence in small, isolated refugia). The combined effects of severe random genetic drift and high rates of intragametophytic selfing are likely responsible for the genetic structure displayed by this homosporous fern. Its low levels of genetic diversity in South Korea justify the implementation of some conservation measures to ensure its long-term preservation.

Pla de recuperació de l’hàbitat de Silene sennenii

Josep M. Dacosta, tècnic de la Delegació territorial de Girona de Medi Natural, presentant el pla

(Foto: Nació Digital)

Segons que informa del diari Nació Digital, s’han iniciat els treballs de desbrossament i millora de l’hàbitat de la principal població de Silene sennenii, al voltant del Castell de Sant Ferran, a Figueres. Aquest pla, és un projecte impulsat per l’Obra Social La Caixa i la Diputació de Girona dedicat també a fomentar la inserció laboral per persones en risc d’exclusió social.

Silene sennenii és una espècie fortament amenaçada i protegida a Catalunya, que és estudiada de fa anys pel BioC (vegeu Planta del Mes)

Més informació

Flora culminal amenaçada pel canvi climàtic

Argyroxiphium sandwicense subsp. macrocephalum, una asteràcia emblemàtica i de grans dimensions, de les illes Hawaii (Haleakala silversword), ha estat objecte d’un seguiment demogràfic detallat associat a dades climàtiques locals, publicat a Global Change Biology per Krushelyncky i col·laboradors. L’espècie, que es troba en una única zona en un pic volcànic, ha iniciat un declivi a la zona basal de la seva àrea, que es relaciona amb l’estrès hídric. Malgrat els esforços dedicats a la conservació del tàxon durant dècades i la conscienciació ciutadana (1-2 milions de visitants/any), l’article il·lustra com fins i tot espècies ben gestionades i relativament abundants poden sucumbir a l’estrès provocat pel canvi climàtic. També és un toc d’alerta per a la flora culminal de les nostres illes, com ara la dels cims del Puigmajor, a les Balears.

 

 

A. sandwicense, al cràter de Haleakala (Font: Wikipedia, Llicència CC)

Paul D. Krushelnycky, Lloyd L. Loope, Thomas W. Giambelluca, Forest Starr, Kim Starr, Donald R. Drake, Andrew D. Taylor & Robert H. Robichaux (2013). Climate-associated population declines reverse recovery and threaten future of an iconic high-elevation plant. Global Change Biology 19: 911–922.

Abstract
Although climate change is predicted to place mountain-top and other narrowly endemic species at severe risk of extinction, the ecological processes involved in such extinctions are still poorly resolved. In addition, much of this biodiversity loss will likely go unobserved, and therefore largely unappreciated. The Haleakala silversword is restricted to a single volcano summit in Hawai‘i, but is a highly charismatic giant rosette plant that is viewed by 1–2 million visitors annually. We link detailed local climate data to a lengthy demographic record, and combine both with a population-wide assessment of recent plant mortality and recruitment, to show that after decades of strong recovery following successful management, this iconic species has entered a period of substantial climate-associated decline. Mortality has been highest at the lower end of the distributional range, where most silverswords occur, and the strong association of annual population growth rates with patterns of precipitation suggests an increasing frequency of lethal water stress. Local climate data confirm trends toward warmer and drier conditions on the mountain, and signify a bleak outlook for silverswords if these trends continue. The silversword example foreshadows trouble for diversity in other biological hotspots, and illustrates how even well-protected and relatively abundant species may succumb to climate-induced stresses.
Més informació

Nature contempla la ciència en una Catalunya independent

La prestigiosa revista Nature, amb autoritat tan reconeguda pel valor dels seus articles en tota mena de fòrums, publica avui un article on examina el paper de la ciència al Quebec, Escòcia i Catalunya en un horitzó d’independència a partir de la propera celebració del referèndum previst per a Escòcia

Scottish science is ready to go it alone. Scientists in restless territories such as Scotland, Quebec and Catalonia should embrace change, Colin Macilwain suggests.

L’article reconeix, per exemple, que “A Catalunya -que contempla celebrar el seu propi referèndum sobre la independència- els investigadors miren cada vegada més a Brussel·les, enlloc de Madrid, per buscar suport”, o que els investigadors catalans reben tres vegades més ajudes i subvencions de l’European Research Council que no pas els seus col·legues espanyols.

En moments crítics per al país, la comunitat científica comença a manifestar-se de manera clara a favor del procés de sobirania, en sintonia amb el gruix del país, amb passes com ara la creació d’una agrupació sectorial de l’ANC de recerca i universitats (Recerca per la independència) i Nature no fa més que donar a conèixer el que està passant en realitat.

Més informació

Zakri A.H., cap del nou pannell mundial per a la Biodiversitat

Segons que informa l’agència AFP, els membres de la  Intergovernmental Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES), en la seva primera reunió plenària, van elegir ahir el Prof. Zakri Abdul Hamid com a director (chairman). L’IBPES ve a ser una plataforma de Nacions Unides, equiparable al Pannell Internacional sobre el Canvi Climàtic, però focalitzada en la pèrdua de biodiversitat.

Zakri, de 64 anys i originari de Malàisia, va ser elegit per tres anys, amb l’encàrrec d’actuar com a portaveu de la comunitat científica internacional en temes de pèrdua de biodiversitat.

 

Zakri A. Hamid, nou chairman de l’IBPES

Més informació