Nou Portal d’imatges de biodiversitat

Ahir es va obrir al públic, l’accés a un nou portal d’imatges de biodiversitat de la Península Ibèrica, promogut pel node espanyol de GBIF, anomenat Portal de imágenes de colecciones de biodiversidad. El nou portal, en el qual participen els herbaris UA (Universitat d’Alacant) o BC (Institut Botànic de Barcelona), dóna per ara accés a més de 50.000 imatges publicades per 21 col·leccions o projectes.

Més informació

Nous estàndards FAO per a bancs de germoplasma

Una nova publicació de la FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations, amb seu a Roma) indica les recomanacions per a la conservació del material vegetal dipositat als bancs de germoplasma (s.l.): bancs de granes, plantes cultivades i cultius de teixits, una eina-clau per al manteniment de la seguretat alimentària de la humanitat.

Més informació

 

Avaluació dels LIFE a llarg termini

Fa pocs dies, i ja amb data de 2014, la Comissió Europea ha publicat un fascicle d’avaluació dels projectes LIFE-Natura a llarg termini. Sota el títol Long-term impact and sustainability of LIFE Nature, la publicació, de 60 pàgines, ofereix un retrat de fàcil lectura i comprensió de les avaluacions post-projecte dutes a terme sobre els projectes del programa LIFE.

 

 

 

Més informació

Segons la nota de premsa de la UE:

This evaluation process involves visits by experts from the LIFE Monitoring Team to a random sampling of completed LIFE Nature projects a number of years after they have finished. Some 9% of all LIFE Nature projects have been evaluated thus far. As well as outlining the history and methodology of the ex-post evaluation process, this new publication draws on the results of that qualitative research, backed up by new interviews with key stakeholders across several EU Member States, to highlight the lessons that can be learned in terms of LIFE Nature’s long-term impact and sustainability at both project and programme level.

These lessons include the impact of LIFE on species and habitats, the effect of large-scale investments, LIFE’s role in capacity-building (with a particular focus on newer Member States) and long-term success factors for projects, such as good project design and engagement with stakeholders.

 

Anàlisi de la raresa de Silene sennenii

Els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos acaben de publicar el darrer volum fa unes setmanes, on apareix una nova aproximació a l’estat de conservació de la Silene de Sennen, avaluant si la raresa actual és d’origen antròpic o natural. L’article, de Matteo Belpinati i Joan Font, proposa mesures de conservació que minimitzen la fragmentació i fan possible la connectivitat dels retalls d’hàbitat en l’espai agrícola.

M. Belpinati & J. Font Garcia (2013) – La conservació de l’endemisme Silene sennenii en un paisatge fragmentat. Raresa antròpica o natural?
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 44: 315-330 / DOI: 271389

RESUM

En aquest treball s’estudia la flora acompanyant de l’endemisme empordanès Silene sennenii a la subpoblació de Baseia (Siurana, Alt Empordà) com a mètode per a caracteritzar el seu hàbitat. La relació entre la presència del tàxon i les característiques geològiques i els usos històrics del sòl ha permès una prospecció més efectiva del territori i la localització de tres nous rodals. Els fenassars són l’hàbitat més favorable per a l’espècie i no s’han trobat diferències florístiques que expliquin la presència o absència del tàxon. Únicament les limitacions relacionades amb la dispersió són les que explicarien l’absència de l’espècie en alguns rodals. Es proposen mesures de conservació que tinguin en compte tant els rodals de presència efectiva com aquells on l’espècie no hi ha estat trobada, ja que minimitzen la fragmentació i fan possible la connectivitat dels retalls d’hàbitat en l’espai agrícola

Més informació

Actualitzacions sobre flora amenaçada catalana

Amb el canvi d’any ha vist la llum el volum 77 del Butlletí de la ICHN que, en aquesta ocasió, incorpora un extens contingut en articles referits a diagnòstic i coneixement sobre espècies amenaçades al país. Hi destaca el retrobament, a Collserola, d’una espècie que es donava per extingida (Spirodela polyrhiza) a Catalunya i diverses actualitzacions notables sobre els efectius d’espècies rares o amenaçades, com ara Saponaria bellidifolia, Salix hastata, la hibridació entre Sideritis bubani i S. hirsuta, Gagea arvensis, Ophioglossum lusitaniucum, Isoetes durieui, entre d’altres. Destaquen també unes reflexions generals de Josep Vigo sobre la pràctica de la sistemàtica botànica, a partir de l’estudi de Vicia melanops.

Més informació

 

 

 

 

 

Les zones verdes són bones per a la salut

Vilaweb publica avui una entrevista amb Mark Nieuwenhuijsens, coordinador de l’estudi europeu PHENOTYPE, centrat en comprovar els beneficis que tenen les zones verdes en la salut humana, tan d’infants com d’adults.

Mark Nieuwenhuijsen és professor i investigador al CREAL (Centre de recerca en epidemiologia ambiental)  de la UPF i és el coordinador de l’estudi europeu PHENOTYPE, centrat en comprovar els beneficis que tenen les zones verdes en la salut humana, tan d’infants com d’adults.

Els resultats definitius estaran disponibles d’aquí a un any, però ja hi ha algunes conclusions parcials que mostren que les persones que viuen a prop de parcs, platges i espais naturals emmalalteixen menys i moren més tard.

Més informació

L’illa de Jeju, un refugi glacial

L’illa de Jeju (al mapa, a sota, a l’esquerra de Corea), situada a l’Estret de Corea, entre aquesta península i el Japó, és identificada com un refugi glacial, a partir del qual les estirps vegetals van recolonitzar les terres de Corea i, per això, l’illa, d’uns 1.800 km2 mereix ser considerada com a prioritat màxima per a conservació de riquesa biogeogràfica relíctica.

Aquestes conclusions es basen en l’anàlisi de les dades genètiques al·loenzimàtiques de Selliguea hastata, una falguera homospòrica, i de la comparació amb les dades d’altres tàxons aportades per la bibliografia, en el recent treball de Jordi López-Pujol, com a part d’una col·laboració internacional amb investigadors de Japó, Corea i Taiwan, que ha publicat recentment la revista American Journal of Botany.

 

Chung, M. Y., Moon, M.-O, López-Pujol, J. Maki, M., Yamashiro, T., Yukawa, T., Sugiura, N., Lee, Y.-L. & Chung, M. G. (2013). Was Jeju Island a glacial refugium for East Asian warm-temperate plants? Insights from the homosporous fern Selliguea hastata (Polypodiaceae). American Journal of Botany 100 (11): 1-10 (online first, DOI: 10.3732/ajb.1300134)

Abstract

Premise of the study: We posed two hypotheses for broad scenarios of postglacial recolonization of Korea by the warm-temperate vegetation: (1) that extant Korean populations are derived from a single refugium, or (2) that they are derived from multiple refugia. We chose a homosporous fern typical of East Asian warm-temperate vegetation, Selliguea hastata, to test which of the two scenarios is more likely and to check whether Japan contained putative glacial refugia.

Methods: Using 16 allozyme loci, we obtained genotypes of 756 individuals from 20 populations, representative of the whole distribution area in Korea (including Jeju Island), Japan, and Taiwan. We assessed genetic variability within and among populations, Wright’s F-statistics, and conducted analysis of molecular variance, model-based Bayesian clustering, and bottleneck tests.

Key results: We found no allozyme variation within populations of S. hastata in mainland Korea, whereas genetic polymorphism was detected for populations from Jeju Island, Japan (in particular a population from southeastern Shikoku), and Taiwan. The levels of inbreeding within populations were high, consistent with the potential of S. hastata for intragametophytic selfing.

Conclusions: Data on allelic richness together with Bayesian clustering methods suggest a pattern of postglacial recolonization of mainland Korea from a single refugium, probably located either on Jeju Island or in Japan. Jeju Island should merit the highest priority for conservation biogeography, as it played a role as a Quaternary refugium for arctic–alpine, boreal, temperate as well as warm-temperate plants, as suggested here.

Més informació

Història poblacional de plantes carnívores

Drosera rotundifolia (Foto: Wikimedia, P. Douhly)

La prestigiosa revista American Journal of Botany acaba de publicar un article de Jordi López-Pujol amb els professors MY Chung i MG Chung, de la Universitat de Gyeonsang de Corea, on s’analitza, a partir de dades genètiques, l’origen de les poblacions coreanes de dues espècies d’atrapamosques, les carnívores Drosera peltata i D. rotundifolia. Així, D. peltata mostra un únic origen (S. Japó o S. Xina) amb dispersió postglacial, mentre que D. rotundifolia hauria sobreviscut el màxim glacial (LGM) in situ, conservant genotips de diversos orígens, la qual cosa imposaria estratègies de conservació diferenciades en ambdós casos.

 

 

 

Chung, M. Y., López-Pujol, J. & Chung, M. G. (2013). Population history of the two carnivorous plants Drosera peltata var. nipponica and Drosera rotundifolia (Droseraceae) in Korea. American Journal of Botany 100 (11): 1-9 (online first, DOI: 10.3732/ajb.1200486)

Abstract

 

PREMISE OF THE STUDY:

Drosera peltata var. nipponica, an element of the East Asia warm-temperate vegetation, and D. rotundifolia, a widely distributed boreal species, reach one of their northernmost and southernmost limits, respectively, on the Korean Peninsula. Because the Last Glacial Maximum (LGM)-Holocene dynamics of warm-temperate and boreal paleovegetation differed considerably on the Peninsula, the population history of these two sundews is expected to be different, leaving differential imprints in their genetic structure.

METHODS:

We investigated population genetic structure of D. peltata var. nipponica and D. rotundifolia in South Korea (10 populations of each for 20 allozyme loci) to infer their population history in this region. In addition, we compared the genetic variation harbored in the two sundews to those reported for other carnivorous and wetland plants.

KEY RESULTS:

Drosera peltata var. nipponica showed no genetic diversity, whereas D. rotundifolia exhibited extremely low within-population variation (He = 0.005) and considerable among-population divergence (FST = 0.817).

CONCLUSIONS:

Our results suggest that extant populations of D. peltata var. nipponica likely originated from a single ancestral population from southern Japan or southern China through postglacial dispersal. On the contrary, D. rotundifolia probably survived the LGM in situ, with extant populations derived from either one or several small source populations. We argue that separate conservation strategies should be employed, given that the two taxa have different ecological and demographic traits and harbor different levels of genetic diversity.

KEYWORDS:

Drosera, Droseraceae, Last Glacial Maximum, allozymes, conservation, genetic drift, glacial refugia, population history

Més informació

Accés al resum i publicació – PubMed

Diversitat genètica d’una orquídia de Corea

Cremastra appendiculata. Foto: Wildflowers of Shimane

El nostre company Jordi López-Pujol acaba de publicar, amb un equip d’investigadors coreans i japonesos la història de les poblacions de l’orquídia coreana Cremastra appendiculata var. variabilis. A través de l’anàlisi dels nivells i la distribució de les dades al·loenzimàtiques conclouen que la distribució actual derivaria de múltiples orígens (múltiples refugis glacials), amb gran capacitat de dispersió de granes.

Chung, M. Y., López-Pujol, J., Moon, M.-O., Maki, M., Yukawa, T., Sugiura & Chung, M. G. (2013). Population history of the terrestrial orchid Cremastra appendiculata var. variabilis from Korea, inferred from levels and distribution of genetic diversity. Botanical Journal of the Linnean Society (online, 2013 DOI: 10.1111/boj.12109)

 

Resum / Abstract

Cremastra appendiculata var. variabilis is a self-compatible, insect-pollinated, terrestrial orchid that is a typical member of the warm-temperate vegetation in the Korean Peninsula. Here we examine levels and partitioning of allozyme diversity (22 loci) in 12 populations of this orchid to gain insight into its genetic structure and post-glacial colonization history in Korea. It harboured considerably higher levels of genetic variation within populations (%P = 48.1, A = 1.70 and He = 0.217) and lower degree of differentiation among populations (FST = 0.068) than those typical of allozyme-based studies in other terrestrial orchid species. These patterns suggest that extant populations were derived from multiple source populations (i.e. from multiple glacial refugia), although further studies are needed to confirm this scenario. In addition to population history, traits such as high potential of seed dispersal, a mixed mating system and its occurrence in large and continuous populations would have contributed to the current levels and distribution of genetic diversity in Korean populations of C. appendiculata var. variabilis. © 2013 The Linnean Society of London, Botanical Journal of the Linnean Society, 2013, 173, 721–732.