Alemanya veta mel mexicana “transgènica”

Mèxic és el quart productor més gran i el cinquè exportador més gran de mel del món i la presència de contaminació d’OMG (organismes modificats genèticament) n’amenaça les vendes. Un grup d’investigadors coordinats per D.W. Roubik, de l’Smithsonian Institution, miren d’ajudar els apicultors rurals mexicans a quantificar el pol·len de soja modificada, que ha causat que la mel fos rebutjada per a la venda a Alemanya.

Més informació:

  • R. Villanueva-Gutiérrez, C. Echazarreta-González, D. W. Roubik, Y. B. Moguel-Ordóñez. Transgenic soybean pollen (Glycine max L.) in honey from the Yucatán peninsula, Mexico. Scientific Reports, 2014; 4 DOI: 10.1038/srep04022
  • GMO soybean pollen threatens Mexican honey sales, report findsNotícia 7/2/2014 -Science Daily

Mapa de migracions i extincions a Austràlia pel CC

Mapa actiu d’Austràlia en moviment indicant les migracions d’espècies a causa del canvi climàtic, incloent-hi les extincions projectades, segons la versió australiana del diari The Guardian (enllaç: fer clic sobre la imatge o aquí).

The Guardian publica avui el mapa en moviment que mostra la simulació de les projeccions de migracions i d’extincions d’espècies australianes per a trobar l’hàbitat òptim sota les condicions de simulació de canvi climàtic. Aquesta presentació deriva de l’article de l’investigador escocès Burrows et al (2014) publicat a Nature abans d’ahir, que relaciona els moviments dels organismes amb les velocitats dels canvis climatològics.

Més informació

  • Michael T. Burrows et al. (2014). Geographical limits to species-range shifts are suggested by climate velocity. Nature (2014)- doi:10.1038/nature12976. Enllaç a l’article
  • Climate-change map shows how plants and animals will need new homes Notícia 10/2/2014 / The Guardian

Nou Manual de traducció de català científic

Editorial Claret acaba de publicar Manual de traducció de textos científics de l’anglès al català, obra de l’expert en llenguatge científic, Carles Riera. Segons l’editorial, el Manual de traducció de textos científics de l’anglès al català s’adreça, en particular, als traductors, però també, en general, a professionals, investigadors, docents i alumnes de qualsevol àmbit científic.

El llibre serà presentat el proper dimarts 4 de març, a les 19 h, a la Llibreria Claret de Barcelona, pels professors Josep M. Carbonell (URL) i David Jou (UAB).

  • Autor:
    Carles Riera Fonts
  • ISBN:
    978-84-9846-835-9
  • Pàgines:
    272

Carles Riera i Fonts (Moià, 1959), doctor en filologia catalana, llicenciat en farmàcia i amb la carrera de teologia, és un especialista en el camp del llenguatge científic, autor de diverses obres sobre el tema i docent d’aquesta matèria des de l’any 1987; actualment és professor de la Universitat Ramon Llull

Més informació

Cens hivernal de Seseli farrenyi


Sota l’impacte d’una tramuntana fortíssima, M.C. Martinell i A. Galian treballen en el cens demogràfic del Sèseli de Farreny, al Cap de Creus (Foto: S. Massó)

Diumenge passat, sota unes duríssimes condicions meteorològiques de vent i de fred, un equip del BioC format per M. Carmen Martinell, Sergi Massó i Almudena Galian van poder fer la darrera fase del seguiment anual de Seseli farrenyi, endemisme del Cap de Creus, en un projecte encarregat pel Parc Natural al nostre equip.
En paraules del nostre company Sergi Massó, “Feia molt de vent i un fred de bigotis, però hem pogut fer tota la feina”.

 

 

Individu de Seseli farrenyi en estat de roseta (febrer de 2014), amb restes foliars de la roseta de l’any anterior,  al Cap de Creus (Foto: S. Massó)

Un cop processades les dades obtingudes, de cens total, germinació (cotilèdons emergits) i supervivència dels individus d’anys anteriors, es redactarà l’informe final en les properes setmanes, que inclourà la projecció demogràfica de futur (AVP, Anàlisi de Viabilitat Poblacional)

Més informació

 

D’esquerra a dreta, A. Galian, M.C. Martinell i S. Massó, en un recés dels treballs de seguiment de S. farrenyi (Foto: S. Massó)

Retrobada una espècie que es creia extingida

Spirodela polyrrhiza és el nom d’una petita planta flotant que es donava com a espècie extingida a Catalunya al Llibre Vermell de Plantes vasculars endèmiques i amenaçades (Sàez et al., 2010). Recentment ha estat descoberta al curs baix del riu Ebre —a la zona de Tortosa i Amposta— i al pantà de Vallvidrera, a Barcelona. Segons que informa el web de la UB,  la troballa científica al riu Ebre està descrita en un article publicat a Flora Montiberica, signat per Núria Bonada, del Departament d’Ecologia de la UB, i Óscar Gavira i Tony Herrera Grao, de l’empresa Mediodes Consultoría Ambiental y Paisajismo, i en un altre article, publicat a la revista Orsis per experts del Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre.

L’espècie ha estat retrobada també al pantà de Vallvidrera, a la serra de Collserola, tal com  es descriu al treball recentment publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) pel nostre company Pere Aymerich i que ja havíem anunciat al Portal BioC

Més informació

Acaba el procés de debat de l’ECCF

Ahir, dia 3 de febrer, va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB la sessió d’acabament de l’Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF). La darrera reunió de treball del Grup Promotor de l’ECCF va revisar les 99 esmenes presentades al darrer esborrany de text del document de l’Estratègia, que ja són la darrera etapa de participació, de manera que es considera el text com a aprovat en la versió de treball.

Des d’ara, una comissió redactora, formada pel Secretari de l’ECCF, Albert Palou, l’Assessora estratègica, Beatriu Tenas i el Coordinador de l’ECCF, Cèsar Blanché s’encarregarà d’incorporar totes les correccions i de preparar el text final que es donarà a conèixer oportunament, d’acord amb l’ICHN, que és l’entitat a la qual la Generalitat de Catalunya va encarregar l’estratègia.

L’ECCF agraeix la col·laboració de totes les persones que han contribuït amb les seves aportacions al debat i a la millora dels documents i textos. La versió definitiva de l’ECCF serà donada a conèixer en els properes setmanes a través del web de l’ECCF

Nou Portal d’imatges de biodiversitat

Ahir es va obrir al públic, l’accés a un nou portal d’imatges de biodiversitat de la Península Ibèrica, promogut pel node espanyol de GBIF, anomenat Portal de imágenes de colecciones de biodiversidad. El nou portal, en el qual participen els herbaris UA (Universitat d’Alacant) o BC (Institut Botànic de Barcelona), dóna per ara accés a més de 50.000 imatges publicades per 21 col·leccions o projectes.

Més informació

Nous estàndards FAO per a bancs de germoplasma

Una nova publicació de la FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations, amb seu a Roma) indica les recomanacions per a la conservació del material vegetal dipositat als bancs de germoplasma (s.l.): bancs de granes, plantes cultivades i cultius de teixits, una eina-clau per al manteniment de la seguretat alimentària de la humanitat.

Més informació

 

Avaluació dels LIFE a llarg termini

Fa pocs dies, i ja amb data de 2014, la Comissió Europea ha publicat un fascicle d’avaluació dels projectes LIFE-Natura a llarg termini. Sota el títol Long-term impact and sustainability of LIFE Nature, la publicació, de 60 pàgines, ofereix un retrat de fàcil lectura i comprensió de les avaluacions post-projecte dutes a terme sobre els projectes del programa LIFE.

 

 

 

Més informació

Segons la nota de premsa de la UE:

This evaluation process involves visits by experts from the LIFE Monitoring Team to a random sampling of completed LIFE Nature projects a number of years after they have finished. Some 9% of all LIFE Nature projects have been evaluated thus far. As well as outlining the history and methodology of the ex-post evaluation process, this new publication draws on the results of that qualitative research, backed up by new interviews with key stakeholders across several EU Member States, to highlight the lessons that can be learned in terms of LIFE Nature’s long-term impact and sustainability at both project and programme level.

These lessons include the impact of LIFE on species and habitats, the effect of large-scale investments, LIFE’s role in capacity-building (with a particular focus on newer Member States) and long-term success factors for projects, such as good project design and engagement with stakeholders.