Any: 2015

IX Seminari sobre Patrimoni Natural de la Garrotxa

El proper dissabte 21 de febrer de 2015 se celebrarà a Olot el IX Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa organitzat per la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural.

Aquest any se celebra el desè aniversari de la creació de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN i coincidint amb aquesta efemèride, al llarg de l’any s’han preparat diverses activitats per recordar la feina feta durant aquesta dècada. En el primer seminari organitzat l’any 2005, es van presentar quatre ponències, una de geologia, una de botànica, una de fauna invertebrada i una de fauna vertebrada, on es va fer una diagnosi de l’estat del coneixement en aquell moment. Aquest any 2015, els mateixos ponents de fa deu anys, ens posaran al dia de què s’ha fet i els buits que encara hi ha en el coneixement del patrimoni natural de la Garrotxa.

La jornada començarà a les 10 del matí i s’allargarà fins a quarts de 7 de la tarda. Aquest any canvia la ubicació del Seminari. Es desenvoluparà a la sala-teatre “Pere Serrat” de ELS CATÒLICS situada al carrer Clivillers, 7 d’Olot.

 

Més informació

Conservació en illes: polèmica recerca

Imatge de 120º de la meitat oriental de l’illa atlàntica Salvatge Petita (Selvagems, Portugal). (Fotografia: Jordi López-Pujol).

 

Els primers exemplars de 2015 de la revista Conservation Biology inclouen sengles articles que són testimoni de l’empenta que va agafant, a escala mundial, la recerca en Biologia de la Conservació en illes, entre d’altres, sota l’impuls del grup GICN. Destaquem aquí dues aproximacions del grup de conservació d’illes de Califòrnia: un assaig de priorització d’illes, a escala mundial, a partir de bancs de dades voluminosos, sobre programes d’eradicació de vertebrats, i un altre, més polèmic, sobre si l’anàlisi de la diversitat d’aus i mamífers pot ser indicativa de la diversitat d’altres grups (flora inclosa: així, no caldria estudiar-la!), a l’hora de prioritzar les illes per a conservació i que acaben considerant una mida mínima d’illes a conservar de c. 10 km2 (els illots de Ses Margalides, prop d’Eivissa que allotgen el microendemisme Euphorbia margalidiana o l’arxipèlag de les Salvatges, amb 6 endemismes amençats, restarien fora d’aquesta priorització?).

 

L’article de Dawson et al. presenta les anàlisis de priorització per a programes d’eradicació de vertebrats invasors (un dels problemes comuns a les illes), en més de 2.000 illes (pertanyents a 11 territoris d’ultramar del Regne Unit).  El de Aslan et al. presenta un test per a 1190 illes de 109 arxipèlags per si les dades sobre tàxons insulars ben coneguts (aus i mamífers) poden capturar també (per extrapolació) la diversitat de tàxons “més mal coneguts” (rèptils, amfibis, plantes vasculars, formigues, caragols, papallones i escarbats). A continuació us n’oferim els resums.

Dawson et al. 2015. Prioritizing islands for the eradication of invasive vertebrates in the United Kingdom overseas territories. Conservation Biology 29(1): 143-153. doi: 10.1111/cobi.12347
Abstract:
Invasive alien species are one of the primary threats to native biodiversity on islands worldwide. Consequently, eradicating invasive species from islands has become a mainstream conservation practice. Deciding which islands have the highest priority for eradication is of strategic importance to allocate limited resources to achieve maximum conservation benefit. Previous island prioritizations focused either on a narrow set of native species or on a small geographic area. We devised a prioritization approach that incorporates all threatened native terrestrial vertebrates and all invasive terrestrial vertebrates occurring on 11 U.K. overseas territories, which comprise over 2000 islands ranging from the sub-Antarctic to the tropics. Our approach includes eradication feasibility and distinguishes between the potential and realistic conservation value of an eradication, which reflects the benefit that would accrue following eradication of either all invasive species or only those species for which eradication techniques currently exist. We identified the top 25 priority islands for invasive species eradication that together would benefit extant populations of 155 native species including 45 globally threatened species. The 5 most valuable islands included the 2 World Heritage islands Gough (South Atlantic) and Henderson (South Pacific) that feature unique seabird colonies, and Anegada, Little Cayman, and Guana Island in the Caribbean that feature a unique reptile fauna. This prioritization can be rapidly repeated if new information or techniques become available, and the approach could be replicated elsewhere in the world.
Corresponding author: steffen.oppel@rspb.org.uk
Aslan et al. 2015. Benefits to poorly studied taxa of conservation of bird and mammal diversity on islands. Conservation Biology 29(1): 133-142. doi: 10.1111/cobi.12354
Abstract:
Protected area delineation and conservation action are urgently needed on marine islands, but the potential biodiversity benefits of these activities can be difficult to assess due to lack of species diversity information for lesser known taxa. We used linear mixed effects modeling and simple spatial analyses to investigate whether conservation activities based on the diversity of well-known insular taxa (birds and mammals) are likely to also capture the diversity of lesser known taxa (reptiles, amphibians, vascular land plants, ants, land snails, butterflies, and tenebrionid beetles). We assembled total, threatened, and endemic diversity data for both well-known and lesser known taxa and combined these with physical island biogeography characteristics for 1190 islands from 109 archipelagos. Among physical island biogeography factors, island area was the best indicator of diversity of both well-known and little-known taxa. Among taxonomic factors, total mammal species richness was the best indicator of total diversity of lesser known taxa, and the combination of threatened mammal and threatened bird diversity was the best indicator of lesser known endemic richness. The results of other intertaxon diversity comparisons were highly variable, however. Based on our results, we suggest that protecting islands above a certain minimum threshold area may be the most efficient use of conservation resources. For example, using our island database, if the threshold were set at 10 km2 and the smallest 10% of islands greater than this threshold were protected, 119 islands would be protected. The islands would range in size from 10 to 29 km2 and would include 268 lesser known species endemic to a single island, along with 11 bird and mammal species endemic to a single island. Our results suggest that for islands of equivalent size, prioritization based on total or threatened bird and mammal diversity may also capture opportunities to protect lesser known species endemic to islands.

Conservació de boscos madurs, a debat

El butlletí Notícies de la ICHN, en el seu volum 117 que acaba de ser distribuït, inclou una carta de resposta de diversos socis (F. Giró, J. Hidalgo, J.M. Mallarach i Josep Vila) a un article anterior de membres del CREAF sobre les polítiques de conservació de boscos a Catalunya  i, específicament, dels boscos madurs i la seva gestió. Podeu seguir el debat a través d’aquest enllaç.

 

El volum de Notícies de la ICHN inclou igualment la previsió d’actes, el recull legislatiu i la crònica de sessions realitzades, entre les quals figuren les d’Europarc (“Espais Naturals protegits en el segle XXI. Per què?”) i la sessió d’homenatge de P. Font i Quer del passat mes de desembre.

 

Més informació

Nova regulació europea de OMG

Segons que informa la BBC, la UE ha conferit més poders als governs dels estats membres per decidir on s’instal·len conreus de plantes modificades genèticament (OMG). El Parlament Europeu ha aprovat una nova llei que dóna més flexibilitat als estats per una àmplia majoria, tot i que manté un cert paper de la comunitat científica en la presa de decisions d’autorització.

 

L’únic conreu d’OMG que es produeix ara comercialment a Europa és un tipus de moresc  (MON 810).

 

 

Més informació

Notícia 13/1/2015 – BBC

Diversitat genètica de Naufraga balearica

Naufraga balearica (Apiaceae), espècie qualificada com a CR i un dels símbols de la conservació de plantes a les illes Balears, ha estat objecte d’un nou estudi, en aquest cas, de M. Fernández-Mazuecos, P. Jiménez-Mejías, X. Rotllan-Puig i  P. Vargas, que acaba de ser publicat a Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics.

 

 

 

 


Naufraga balearica (Foto: Eva Moragues / CSIC)


 

L’estudi filogenètic (seqüències nuclears i cloroplàstiques de DNA) confirma el caràcter paleoendèmic del tàxon, amb una divergència del gènere Naufraga respecte al gènere-germà Apium, datada de finals del Miocè-principis del Pliocè. L’estudi de 5 poblacions (AFLPs, cpDNA) ha revelat nivells moderats de diversitat genètica, no pas a nivells molt reduïts, com hom podria esperar de poblacions que cobreixen unes àrees de no més de 10 km d’amplada, a més d’una forta diferenciació interpoblacional (atribuïda a la pol·linització a curta distància i a l’aïllament poblacional). Aquestes dades permeten encarar amb base científica les estratègies de conservació requerides.

 

Fernández-Mazuecos, M., P. Jiménez-Mejías, X. Rotllan-Puig & P. Vargas (2014). Narrow endemics to Mediterranean islands: Moderate genetic diversity but narrow climatic niche of the ancient, critically endangered Naufraga (Apiaceae). Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics 16 (2014) 190–202

 

Més informació

Aquesta espècie ha estat objecte de nombrosos estudis previs, recollits i posats al dia a la recent tesi doctoral de Joana Cursach

 

Conservació de varietats cultivades: nova urgència

Les poblacions precursores de les varietats cultivades es troben en perill, tot i que mantenen la diversitat genètica necessària per assegurar els nivells de seguretat alimentària que necessiten les nostres societats. Aquest missatge és el centre del contingut de l’article The sterile banana, que publica la versió electrònica de Conservation signat per Fred Pearce a la primera setmana de gener de 2015.

La història, un bon argument per a la docència o per a conferències de difusió de la biologia de la conservació de plantes, repassa el perill de desaparició de la varietat dominant avui als conreus de plàtan (Cavendish) per la incapacitat de lluitar contra certes plagues per manca de diversitat genètica.

 

 

Més informació

The sterile banana – Conservation – University of Washington