Equip de Biologia de Conservació de Plantes vasculars (BioC)
Consulteu les notícies per ordre cronològic invers
El proper dia 20 de setembre, la Dra. Rebeca Menchaca, de la Universidad Veracruzana, oferirà una conferència a la Facultat de Farmàcia de la UB, sota el títol “Biodiversidad de orquídeas mexicanas y sus usos medicinales”. L’acte tindrà lloc a les 11:30 h, a l’aula 106.
L’entrada és lliure.
Més informació
Dins de l’apretat calendari d’activitat del Parlament de Catalunya durant el dia d’ahir, s’han produït diverses modificacions de l’ordre del dia que han anat afectant el temps en que s’havia de discutir la llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
El web del Parlament, a les 23:30 h anuncia el següent:
Patrimoni natural i biodiversitat
El següent punt és el debat de totalitat de la Proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, presentada conjuntament per JxSí, el PSC i CSQP, que es tramita pel procediment d’urgència extraordinària. El text arriba al Ple amb una esmena a la totalitat del PPC. Si l’esmena es rebutja, la iniciativa continuarà la tramitació al Parlament; si s’aprova l’esmena, la iniciativa quedarà rebutjada.
L’Agència ha de vetllar per la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, amb la finalitat de conservar-ne el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, i ha de formular la planificació sobre les polítiques de biodiversitat i medi natural.
El nou organisme també s’encarregarà d’ordenar l’ús públic dels espais naturals de protecció especial i, en col·laboració amb la resta d’administracions competents, del conjunt d’espais d’interès natural.
Desconeixem a l’hora de tancar aquesta notícia si s’acabarà tractant de matinada, junt amb les altres iniciatives en marxa aquesta nit al Parlament i el resultat de la votació. El text de la Proposició de Llei es pot trobar en aquest enllaç
Més informació
Ludwigia peploides (Foto J. Steuperaert, amb llicència CC BY-SA)
La setmana passada, el diari El Punt Avui informava en aquest article de la proliferació d’algues i plantes invasores al curs baix del riu Ter, a causa de la disminució del cabal del riu. S’hi recullen les informacions dels Agents Rurals, que confirmen que el fenomen es produeix cada estiu, però que enguany s’ha manifestat més extensament.
Ludwigia peploides (Onagraceae) es destaca com l’agent invasor més perillós d’aquest episodi, per la disminució d’oxigen disponible i l’ofegament de la vegetació natural circumdant. Es tracta d’una espècie d’origen americà que es coneix a les comarques gironines des de 1962, però que amb la regeneració de la vegetació natural, s’ha pogut eradicar gairebé del tot en indrets com l’estany de Banyoles. El BDBC reporta aquest tàxon, a més, dels rius propers a Barcelona i del Delta de l’Ebre. La situació actualitzada de l’espècie a Catalunya ha estat revisada recentment per Bou i Font (2016).
Més informació
El diari digital Formentera Avui informa de la captura de més de 600 exemplars de serp blanca (Rhinechis scalaris) per miitjà de gàbies-trampa, a l’illa de Formentera.
El Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) va iniciar la captura l’any 2016 (més de 300 exemplars) i segueix en la campanya de 2017 (ja en duen 664, pricipalment, al sud de La Mola).
Es desconeix el seu lloc d’origen concret, si és Sevilla, Albacete o València, però segons Víctor Colomar, Veterinari del COFIB, “s’ha demostrat que la principal via d’entrada de serps són les oliveres ornamentals que vénen del centre d’Espanya on les serps s’amaguen en forats de les seves soques”.
Més informació
El Professor Manuel Costa (esquerra). Foto: Jardí Botànic de València
El passat 15 de juny el Jardí Botànic de València va acollir l’acte d’homenatge al professor emèrit de la Universitat de València Manuel Costa Talens amb motiu del 30 aniversari del nomenament com a director del Jardí Botànic de la Universitat de València. L’acte va comptar amb la presència d’Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, Isabel Mateu, directora del Jardí Botànic de la Universitat de València i Francisco José Mora Más, rector de la Universitat Politècnica de València.
En el seu honor, la Col·lecció de Plantes Medicinals del Jardí lluirà una placa en commemoració del que va ser director del Jardí.
Més informació
Imatge per satèl·lit Sentinel-2, captada l’agost de 2015, que mostra l’àrea d’estudi. El vermell representa les zones amb diversos tipus de vegetació (Foto ICGC)
Segons que informa l’ICGC, la combinació de factors com la sequera, l’afectació d’un insecte perforador (Thomicus spp.) i l’existència de diversos fongs està provocant un greu decaïment de gran part dels boscos del Maresme, un procés que en els darrers dos anys s’ha estès i accentuat. La pèrdua de vigor afecta especialment les masses boscoses orientades cap al sud i les pinedes.
Aquests són els resultats d’un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a l’ICGC, en suport de les associacions de propietaris forestals. L’estudi, que es va presentar el mes passat durant una jornada a Mataró, es basa en la comparació d’imatges procedents del satèl·lit Sentinel-2 preses durant un any, entre l’estiu de 2015 i el de 2016.
Més informació
Des de la setmana passada, la web de l’Arxiu Nacional de Catalunya publica la llista dels judicis franquistes que van quedar anul·lats pel Parlament el proppassat 29 de juny. Hi ha les dades de 66.000 persones que van patir la repressió de la dictadura, entre les quals el Dr. Pius Font i Quer (1888-1964), que fou professor de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB i precursor de la conservació de flora al nostre país.
La referència del web indica
FONT QUER, Pío – Home – Consells de guerra -Causa 000270 1939 / 1939 – Vuit anys de presó – 11575
Convé recordar que Font i Quer va ser condemnat a presó pel simple fet d’haver exercit la seva responsabilitat com a professor, tot retornant a casa els estudiants que menava en un excursió de final de curs el mes de juliol de 1936, a la Serra d’Albarrassí. Atès que això va significar travessar des de la zona ocupada pels revoltats fins a Barcelona, en zona republicana, i atesa la condició de farmacèutic militar del Dr. Font, en acabar la Guerra Civill va ser jutjat, condemnat a presó –al castell de Montjuïc– i, desposseït de tots els càrrecs públics.
Amb la resolució del Parlament es retorna la dignitat legal a una persona que no va perdre mai la dignitat personal ni el compromís cívic, considerat el pare científic de la botànica catalana actual. Amb l’anul·lació del judici franquista es rehabilita públicament el Dr. Font, i se’ns rehabilita una mica a tots.
Més informació
La carpa elimina les plantes aquàtiques i redueix l’abundància de molts invertebrats que les utilitzen com a refugi. Foto: Jordi Badia/UB
Segons que informa el web de la Universitat de Barcelona, la presència de la carpa, una espècie invasora d’aigua dolça amb una àmplia distribució arreu del món, provoca la disminució de manera alarmant de les poblacions d’ànecs capbussaires i de fotges, segons un estudi publicat a la revista Biological Conservation pels investigadors Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i Raquel López i Andy J. Green, de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC). Però, indirectament, es produeix una afectació important per a la flora aquàtica, arribant a eliminar les catifes vegetals del fons de les llacunes mediterrànies.
Una espècie exòtica que altera els hàbitats aquàtics
La carpa té preferència per viure en aigües calmades amb una certa càrrega de nutrients d’origen natural o derivats de l’entrada d’aigües contaminades (per exemple, pels fertilitzants de l’agricultura). Ara bé, l’activitat d’alimentació de la carpa altera encara més la dinàmica natural d’aquestes llacunes, fins al punt que pot arribar a eliminar les catifes de plantes aquàtiques tan característiques d’aquests ambients lacustres.
Per primer cop, el nou estudi descriu de manera detallada els impactes biològics sobre les espècies d’aus que fan ús més exclusiu del medi aquàtic, tant si són omnívores (ànecs capbussaires) com si són herbívores (fotges). Com que la carpa elimina les plantes aquàtiques, redueix l’abundància de molts invertebrats que les utilitzen com a refugi i que representen l’aliment de les aus. A més, la carpa és també una espècie depredadora d’aquests invertebrats aquàtics. Per a espècies com l’ànec collverd —que és més generalista i sovint interacciona amb l’hàbitat terrestre— l’impacte ecològic és molt menor. En l’altre extrem, les espècies piscívores són organismes que resulten beneficiats per la invasió de la carpa.
«La carpa desenterra i fragmenta les plantes aquàtiques mentre s’està alimentant al fons de la llacuna. A més, el sediment que s’ha remogut durant el procés acaba dipositant-se sobre les plantes i les asfixia. De manera directa o indirecta, com a resultat final, la catifa de plantes submergides desapareix», detalla Alberto Maceda.
Més informació
Delphinium bolosii, al fons d’un torrent a Ulldemolins (Priorat) en plena floració (juny de 2017). Foto: Maria Bosch
Enguany està essent especialment favorable per a l’observació dels exemplars en flor de l’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii). Les campanyes de censos en curs que mena el BioC ofereixen percentatges de floració elevats i també és ocasió per detectar nous nuclis poblacionals aprofitant-ne la visibilitat.
Així, s’ampliaria la zona coneguda del marge esquerre del riu Segre, a la zona dels estrets entre Artesa de Segre i Camarasa, cap a noves clapes al bosc de ribera a la banda d’Alòs de Balaguer. La troballa, resultat de les campanyes de Ferran Turmo per la comarca de la Noguera, es pot observar al web Biodiversidad Virtual
Més informació
Reserva de Biosfera Transfronteriza de Bosques de Paz (Ecuador i Perú), una de les noves reserves aprovades. (Foto: UNESCO)
Segons que informa la UNESCO, acaba d’aprovar-se el reconeixement de 23 noves reserves de la Biosfera sota el patronatge del Programa MAB de les Nacions Unides.
A la Península ibèrica s’ha aprovat la Reserva de la Biosfera de Castro Verde (Baixo Alenteixo, Portugal), d’unes 57.000 ha, així com l’ampliació de la de les Marismas del Odiel (situada al golf de Cadis, a Espanya, que passa de les 7.158 ha actuals a 18,875).
Paradoxalment, mentre que entren 23 noves reserves a la llista, a petició dels propis països, se’n retiren un total de 20, corresponents a Bulgària (3) i Estats Units (17)
Més informació