Les Tres Gorges de la Xina: enorme embassament… enormes conseqüències
Jordi López-Pujol
Una de les obres públiques més grans mai escomeses per l’home, i a la Xina possiblement només comparable a la Gran Muralla, és a punt d’esdevenir una realitat: l’embassament de les Tres Gorges. Una enorme paret de formigó al més llarg i cabalós dels rius xinesos, el Iang-Tsé, acabarà amb una tràgica història de terribles inundacions i milers de morts, alhora que produirà una ingent quantitat d’electricitat (la central hidroelèctrica annexa a la presa serà la més gran de tot el món) i convertirà el riu en la principal via fluvial de comunicació del planeta. La construcció de embassament, però, suposarà també enormes i greus conseqüències.
L’administració xinesa ha iniciat, afortunadament i en part degut a la pressió exercida per part de la comunitat científica local (les ONGs i altres grups de pressió social encara són a la seva etapa embrionària a la Xina) tota una bateria de mesures per a la conservació de la flora amenaçada per les Tres Gorges, com ara l’establiment de reserves botàniques específiques per a algunes de les espècies més rellevants, la creació de nous parcs naturals i l’ampliació dels existents, el cultiu d’alguns tàxons en jardins botànics i la recol•lecció de granes per al seu posterior emmagatzemament en bancs de germoplasma. Lamentablement, però, no s’ha adoptat cap mesura per a la protecció de la biodiversitat aigües avall de l’embassament, que podria patir greus conseqüències (fins i tot molt pitjors que les previstes a la zona de la presa) fruit de la modificació dels patrons de descàrrega d’aigua i de sedimentació (que comporten, entre d’altres efectes, una pèrdua de les zones humides i de les planes d’inundació i la regressió de deltes i estuaris). Creiem que resulta del tot necessari implementar, com a mesura urgent, un sistema integral de monitorització ambiental al llarg de tota la conca fluvial per detectar canvis en els paràmetres bioquímics de l’aigua i de la resta de matrius ambientals, i també per avaluar els impactes tant de la pèrdua d’hàbitats terrestres com aquàtics a tots els nivells tròfics possibles. En darrer lloc, convé assenyalar que, atès que la construcció de l’embassament constitueix ja un fet irreversible, hauria d’aprofitar-se aquesta com a una magnífica oportunitat per a l’estudi dels efectes de la construcció de grans preses sobre els sistemes ecològics i la biodiversitat (i més tenint en compte que s’estan planejant més d’una desena de nous embassaments al Iang-Tsé), el que hauria d’estimular la cooperació internacional tant en termes de recerca com de proposta d’activitats conservacionistes.
- Bibliografia citada:
Tian Z, Chen W, Zhao C, Chen Y, Zheng B. 2007. Plant biodiversity and its conservation strategy in the inundation and resettlement districts of the Yangtze Three Gorges, China. Acta Ecologica Sinica, 27: 3110-3118.
Evolució dels treballs de construcció de la presa de les Tres Gorges (Foto: NASA image created by Jesse Allen, Earth Observatory, using ASTER data made available by NASA/GSFC/MITI/ERSDAC/JAROS, and U.S./Japan ASTER Science Team)
Adiantum reniforme var. sinense, tàxon endèmic de l’àrea de les Tres Gorges (Foto: M. Jiang).
Citació/PDF/Handle