Mes: febrer de 2012

El Consell de Ministres revisa el decret d’invasores

El Consell de Ministres, en la sessió de divendres passat, va acordar, a proposta del MAGRAMA, revisar el Reial Decret d’espècies exòtiques invasores (1628/2011, de 14 de novembre), atenent a les diverses queixes i reclamacions de múltiples orígens, per exemple viveristes, jardiners, caçadors, pescadors, etc. En algunes comunitats autònomes (sobretot a Canàries) s’ha aixecat un dur debat entre partidaris i detractors de la norma i en d’altres s’han iniciat procediments per interposar recursos contra l’aplicació del decret (per exemple, Catalunya).

Tot i que el llistat d’espècies incloses ja feia preveure desacords i conflictes, caldrà seguir detalladament el resultat de la revisió, tement una devaluació tan substancial que deixi pràcticament sense efecte el decret, que va ser aprovat per l’anterior govern del PSOE pocs dies abans d’acabar el seu mandat.

Més informació

Reviu un banc de granes de 30.000 anys

Silene stenophylla (Font: PNAS)

Segons que publica un article recent de la revista PNAS, científics russos de l’Acadèmia de Ciències (Yashina et al., 2012), han aconseguit fer reviure, a partir de teixits maternals de llavor i via cultiu in vitro, plantes de Silene stenophylla Ledeb. (Caryophyllaceae), conservades a gran fondària (> 30 m) en un niu d’esquirols de Sibèria, sota una capa de permafrost intacta de fa més de 30.000 anys.

El resultat de la recuperació d’aquest material tan antic reforça el paper dels bancs de granes del sòl en la preservació de material genètic a llarg termini, confirma la resistència a la radiació de granes que es mantinguin viables i fa possible la comparació de taxes d’evolució comparant genotips actuals i de fa 30.000 anys.


Svetlana Yashinaa, Stanislav Gubinb, Stanislav Maksimovichb, Alexandra Yashinaa, Edith Gakhovaa & David Gilichinskyb (2012)
Regeneration of whole fertile plants from 30,000-y-old fruit tissue buried in Siberian permafrost
Proceedings of the National Academy of Science – Published online before print February 21, 2012, doi: 10.1073/pnas.1118386109

 

Més informació

La reintroducció d’espècies, revisada

Després d’haver revisat 249 projectes de reintroducció de plantes, un ampli equip d’investigadors de diversos països, coordinats per Sandrine Godefroid, amb la participació, entre d’altres, de José M. Iriondo (Universidad Rey Juan Carlos) i de Margalida Vicens (Jardí Botànic de Sóller), conclouen que l’èxit de les reintroduccions –mesura considerada important en les estratègies de conservació d’espècies amenaçades–  és generalment baix i que, a més, va disminuint al llarg del temps. La revisió, publicada a Biological Conservation, identifica punts clau que poden explicar el percentatge de fracassos i proposa solucions que puguin millorar l’èxit de programes que no sempre es duen a terme amb la informació o la planificació necessàries.

Sandrine Godefroid, Carole Piazza, Graziano Rossi, Stéphane Buord, Albert-Dieter Stevens, Ruth Aguraiuja, Carly Cowell, Carl W. Weekley, Gerd Vogg, José M. Iriondo, Isabel Johnson, Bob Dixon, Doria Gordon, Sylvie Magnanon, Bertille Valentin, Kristina Bjureke, Rupert Koopman, Magdalena Vicens, Myriam Virevaire, Thierry Vanderborght (2011)

How successful are plant species reintroductions?

Biological Conservation, 144 (2): 672-682

ISSN 0006-3207, 10.1016/j.biocon.2010.10.003.

Les taxes de supervivència detectades a les reintroduccions revisades són baixes (52%), i encara més els indicadors que les poblacions esdevenen autosostenibles (taxes de floració i de fructificació només del 19% i 16%, respectivament).

L’article identifica com a factors positius per a l’èxit de les reintroduccions a) la localització de l’experiència en espais protegits; b) l’ús de plàntules en lloc de granes; c) el nombre elevat d’individus a reintroduir (>500 com a indicació genèrica); d) la mescla d’orígens poblacionals de partida;  e) l’estabilitat de les poblacions d’origen; f) l’esforç de preparació/gestió de l’espai de destí i g) el coneixement de la diversitat genètica de l’espècie-diana.

Els autors també aporten els dèficits de disseny detectats en els plans de reintroducció revisats: a) seguiment insuficient (usualment no arriba als 4 anys); b) documentació insuficient del procés (sobretot si hi ha fracàs); c) desconeixement de les causes de declivi de les poblacions existents, d) avaluació massa optimista dels resultats amb dades només a curt termini, e) pobra definició dels criteris/indicadors de l’èxit del programa.
Amb la correcció dels errors detectats en els casos analitzats, l’article permetrà introduir millores en els plans de futur, d’entre les quals els propis autors destaquen la necessitat d’augmentar el coneixement de la biologia de les espècies, l’increment del nombre d’individus transplantats o tenir més en compte les fases crítiques de producció de granes i, sobretot, de reclutament.

Més informació

Mel contaminada per transgènics

El diari electrònic EcoDiari denuncia que la mel de l’estat espanyol no es pot exportar a la Unió Europea -mentre que se segueix comercialitzant a casa nostra- perquè conté traces d’organismes modificats genèticament. La notícia ha passat gairebé desapercebuda, però se n’han fet ressò també el diari Le Monde o el web del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Des que el setembre de 2011 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va pronunciar contra la comercialització de la mel amb traces d’organismes genèticament modificats (OGM), l’exportació de la mel produïda a l’Estat espanyol està “pràcticament paralitzada”, tal com afirma José Luis González, portaveu dels apicultors de la Coordinadora d’agricultors i ramaders (COAG). I els apicultors es troben ara amb “la meitat de l’estoc de la temporada 2011 sense col·locar”. La recent petició del passat 28 de desembre per part de l’empresa Bayer CropScience per conrear a Espanya cotó GHB614 genèticament modificat tolerant al glifosat, el principi actiu de l’herbicida total Roundup®, ha alertat encara més els apicultors, que recorden que, a l’estat espanyol, el benefici de la pol·linització que realitzen les abelles melíferes s’estima que supera els 3.000 milions d’euros anuals només al sector agrari, sense comptar els serveis a la reproducció de la biodiversitat vegetal natural.

Més informació

Silene sennenii, als Annals Empordanesos

S’està distribuint aquests dies el volum 42 de la revista Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, que conté l’article dels membres del BioC

Martinell, M. C., Massó, S., López-Pujol, J., M. Bosch & Blanché, C. (2011). Silene sennenii, un endemisme empordanès en perill d’extinció. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 42: 193-203

on es donen a conèixer les característiques d’aquesta espècie, la seva biologia de la conservació i les mesures de protecció empreses

Aquest volum va ser presentat a finals de 2011, al santuari de la Mare de Déu del Mont (podeu consultar el sumari fent clic aquí)

Més informació

Negocis i Biodiversitat

La versió electrònica de la revista Forbes publicava dimecres la notícia de la publicació del nou llibre “The Economics of Ecosystems and Biodiversity in Business and Enterprise”. Es tracta d’una obra que obre el focus sobre les possibilitats de negoci en maneres sostenibles d’explotació i conservació de la biodiversitat i que analitza els exemples de pràctiques de companyies de diversos sectors, com ara HSBC (banca), Starbucks (restauració) o Rio Tinto (mineria). El llibre és publicat per Routledge TEEB-UNEP

Editat per Joshua Bishop i amb un gran nombre de contribucions, el llibre defensa que “hi ha una necessitat per a totes les empreses de quantificar i valorar els seus impactes sobre la biodiversitat i els ecosistemes, a fi d’evitar o mitigar els riscos i maximitzar les oportunitats positives.” En els capítols sobre l’impacte en el negoci i la dependència de la biodiversitat i sobre el mesurament i presentació d’informes, el llibre presenta l’estat de la tècnica d’orientació sobre com les empreses poden abordar els temes de la biodiversitat. Això inclou seccions sobre el disseny de la informació sobre biodiversitat i els sistemes de comptabilitat o sobre les formes de mesurar i fer el seguiment de la biodiversitat afectada per les activitats de l’empresa. Hom pot considerar l’obra com una aproximació realista a la inclusió de la diversitat biològica en el món de l’economia del s. XXI, segurament tant o més rellevant que les accions que es poden promoure des dels àmbits de la recerca o de les administracions públiques.

Més informació


Jornada sobre el BDBC

El proppassat dia 14 de febrer, va tenir lloc al Departament de Territori i Sostenibilitat una jornada de debat que, sota el títol de “Estat actual i perspectives de futur del BDBC”, va debatre les noves orientacions que pot prendre el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya en els propers anys. La jornada va aplegar una trentena d’experts i col·laboradors del BDBC, usuaris de la informació que s’hi conté i membres dels diversos departaments de l’administració catalana.

Durant la sessió, el responsable del BDBD, Xavier Font, va presentar l’estat de desenvolupament assolit -amb volum d’informació heterogeni entre els diversos grups d’organismes- i la producció de nous dispositius Android associats, al qual va seguir l’opinió d’usuaris de diversos camps (empreses que empren les dades del BDBC, museus, experts en divulgació de la biodiversitat), en un debat moderat per Salvador Grau, cap de Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. Es va considerar la possibilitat d’ampliar les prestacions del BDBC a usuaris no especialitzats, així com obrir la possibilitat d’incorporar dades d’altres organitzacions que també tenen reculls de dades de biodiversitat, així com la necessitat de seguir incrementant les dades de grups poc o gens representats al banc actual i de mantenir el finançament per disposar sempre de la informació actualitzada. Aquesta ha estat la primera ocasió de reflexió sobre el BDBC, que tindrà continuïtat en d’altres consultes i debats que vagin orientant el futur d’aquest instrument estratègic per a la conservació de la biodiversitat de Catalunya.

Més informació

Descoberta la germinació de Seseli farrenyi

Els treballs de seguiment de Seseli farrenyi promoguts pel Parc Natural del Cap de Creus i la Delegació de Medi Natural de Girona han permès descobrir la germinació d’aquesta espècie endèmica amenaçada i legalment protegida a Catalunya.

Podeu accedir al resum que en fa M.C. Martinell (NatBioC) al nostre web, donant a conèixer els primers resultats de la seva recerca, que seran presentats en una jornada monogràfica que tindrà lloc demà al Parc Natural.

Observada la germinació de Seseli farrenyi

Fruit dels estudis que la nostra companya M.C. Martinell (NatBioC) va duent a terme per encàrrec del Parc Natural del Cap de Creus i la Delegació de Medi Natural a Girona, en el marc del pla de seguiment de l’espècie, s’han pogut detectar estadis fenològics poc coneguts dels quals ens presenta el resum següent:

Observada la germinació de Seseli farrenyi al camp: una important troballa per a la seva conservació

M.C. Martinell

Fa uns mesos, us informàvem en aquest mateix bloc de la campanya d’estiu del BioC al Cap de Creus, que tenia com a missió determinar l’àrea de distribució i la mida poblacional actual de Seseli farrenyi, una espècie endèmica del Cap de Creus i estrictament protegida.

La prospecció, fruit de la iniciativa del Parc Natural del Cap de Creus i de l’Àrea del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de Girona, va fer confirmar la alarmant  situació de l’espècie, ja apuntada en una publicació de l’any 2010 (López-Pujol et al., 2010). El nombre d’individus existents actualment a l’hàbitat natural és extremadament petit, i suposa aproximadament el 10% del que hi havia deu anys enrere. A més de la prospecció, es va iniciar durant l’estiu de 2011 un estudi demogràfic i un pla de seguiment, que tenien com a objectiu monitoritzar l’espècie i identificar les causes de la greu disminució poblacional. Tot i que no es poden extreure encara conclusions definitives, ja que els estudis demogràfics de qualsevol espècie vegetal requereixen sèries de dades plurianuals, si que van servir per identificar alguns punts claus i certes mancances en els coneixements sobre Seseli farrenyi, com per exemple, sobre la seva germinació al camp en condicions naturals.

 

Parcel·la de seguiment de Seseli farrenyi [Fotografia: Josep Mª Dacosta, 2011]

Tot i que Seseli farrenyi s’havia cultivat anys enrere en el Jardí Botànic de Barcelona amb èxit, no es tenia cap coneixement sobre com i quan es produïa la germinació al camp. Era necessari, per tant, visitar les parcel·les marcades pel seguiment demogràfic al llarg de tot l’any, per tal de poder identificar el moment de la germinació. En una visita a primers de desembre es van poder observar, per primera vegada, plàntules de S. farrenyi a les poblacions naturals. La quantitat de plàntules trobades va ser molt alta, tenint en compte el baix nombre d’individus reproductors existent, arribant a comptar fins a 250 plàntules en menys 3 m2.


Plàntules de Seseli farrenyi poc després de germinar. Es poden veure els cotilèdons i les primeres fulles [Fotografia: Mª Carmen Martinell, 2011]

Aquesta troballa ens ha proporcionat informació molt important sobre l’espècie. En primer lloc, saber que la germinació es dóna a la tardor, fet que desconeixíem fins ara, i que pot produir-se de manera natural. Segon, s’ha evidenciat que la gran majoria de nous individus creixen a pocs centímetres de plantes que havien florit durant l’estiu de 2011, fet que explica la distribució agregada dels individus adults en l’espai i la distribució de la diversitat genètica entre les poblacions (López-Pujol, 2002), i sembla indicar que no hi hauria un banc de llavors perdurable al sòl.

Aquestes dades ens ajuden a entendre la dinàmica poblacional i les limitacions reproductives d’aquest endemisme. Tanmateix, encara queden molts interrogants per resoldre, ja que no sabem quina és la taxa de supervivència d’aquestes plàntules ni si l’episodi de germinació massiva d’enguany és un fet habitual o la conseqüència de les peculiaritats meteorològiques d’enguany. És imprescindible en aquests moments, fer un monitoratge regular de les plàntules, emmarcat en un pla de seguiment de l’espècie.

Bibliografia citada i més informació

  • López-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon, & C. Blanché (2002). Allozyme variation and population structure of the very narrow endemic Seseli farrenyii (Apiaceae). Botanical Journal of the Linnean Society 138: 305-314.
  • López-Pujol, J. , M. C. Martinell , S. Massó, C. Blanché & J. Molero (2010). Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d’extinció? Collectanea Botanica (Barcelona) 29: 51-58.

  • Rovira, A. (2008) Seseli farrenyi. Planta del Mes [en línia]. Portal BioC – Enllaç

Beca per a Elisabet Aguilar

Elisabet Aguilar ha obtingut una beca de col·laboració del MEC que li permetrà continuar vinculada al BioC. Les tasques que ha de desenvolupar estan relacionades amb les activitats d’innovació docent en Botànica que duen a terme els membres de l’equip vinculats al GIBAF, grup d’innovació docent dirigit pel nostre company Joan Simon.

E. Aguilar es va incorporar ahir com a nova becària, situació que es perllongarà fins a final del curs acadèmic.