Any: 2016

Actualització en intoxicacions per plantes

 

Ahir, en el marc de la XI Jornada d’Actualització en Toxicologia, els membres del BioC Joan Simon i Cèsar Blanché van presentar la ponència “Intoxicaciones por plantas en nuestro medio“, davant de més de 300 metges i infermeres, a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

 

A més de presentar la prevalença dels tipus d’intoxicacions per plantes i les espècies botàniques que les causen, al final de la comunicació es van poder subratllar els canvis ambientals del nostre medi i destacar-ne les espècies invasores. A més dels canvis genètics produïts a les poblacions invasores respecte a les poblacions de la regió nadiua emissora (com s’ha demostrat en poblacions mediterrànies de Carpobrotus per l’equip de F. Médail de Marsella), es van destacar les aportacions de l’equip d’E. Castells a la UAB, que demostren la toxicitat potencial més elevada de les poblacions introduïdes (a Catalunya i a Austràlia) de Senecio pterophorus respecte a les sudafricanes de l’àrea d’origen, a causa de la més elevada presència d’alcaloides pirrolizidínics insaturats. Es conclou que els professionals sanitaris han d’estar amatents als canvis ambientals que tenen incidència en la Salut.

 

Més informació

Gràfics per a la conservació

Amb el finançament de la Rufford Foundation, la revista Oryx, que publica treballs de Biologia de la Conservació, promou la difusió del paquet “Graphics for Conservation“, que inclou recomanacions de tipus de lletra, presentació i dibuix de mapes, taules, figures, etc., com a guia per als treballs que s’enviïn a la revista, però també com a suport a d’altres publicacions, informes, mapes, etc., que els professionals de la conservació hagin de dur a terme.

 

  • Més informació

Graphics for Conservation – Enllaç a la introducció i demostració

Regulació del desarrelament d’arbres i arbustos

Exemplar arborescent de boix (Buxus sempervirens). Foto: Prosopee, a Viquipèdia, llicència CC 3.0)

 

Fa unes setmanes, en un dels darrers actes de govern del conseller del DAAM, Jordi Ciuraneta, es va publicar al DOGC del 12 de novembre el DECRET 242/2015, de 10 de novembre, pel qual es regula el desarrelament d’arbres i d’arbustos. Tot i que es tracta de l’aplicació de normativa europea o catalana anterior i  d’una norma tècnica per regular l’extracció de material vegetal per a finalitats ornamentals (arbres i arbustos equiparats) i no d’una reglamentació de conservació de flora, no hi ha dubte que és una eina complementària per tal de vetllar per una explotació forestal compatible amb la conservació de la biodiversitat.

 

Si la finca a explotar disposa d’un pla d’ordenació forestal aprovat, només cal que ho comuniqui al DAAM; si no és el cas, el decret requereix autorització prèvia, encara que no es fa referència en cap cas a l’avaluació de danys potencials a espècies de flora amenaçada o protegida. Es tracta d’una situació equivalent a la de l’explotació per a obtenció de biomassa per a combustible que, en qualsevol cas, atorga la responsabilitat de la supervisió a l’administració.

 

La definició d’arbust establerta al decret és planta generalment ramificada des de la base, d’uns 5 metres d’alçada màxima, i mancada de tronc principal. Avui mateix, el diari The Guardian explica la transcendència del canvi de definició oficial de la tipologia de les plantes, amb l’exemple del cocoter: des d’avui, a l’estat de Goa (Índia) ha deixat de ser “arbre” per passar a ser “palmera”, cosa que pot afavorir els agents de desenvolupament però potser no tant els productors…

 

Més informació

Una filogènia de Petrocoptis

Els investigadors asturians Eduardo Cires i José Antonio Fernández Prieto han revisat durant 2015 la filogènia del gènere Petrocoptis (cariofil·làcies), els clavells de roca endèmics de la península Ibèrica, a la revista Journal of Plant Research.

 

Cires i Fernández Prieto analitzen les sequències del rps16 plastídic i de les regions ITS i conclouen (1) que el gènere és monofilètic i que ha de ser independent de Silene (com s’havia preconitzat per d’altres autors); (2) que es reconeixen dos grups naturals (“cantàbric” i “pirinenc”), coincidents amb les seccions que havia proposat W. Rothmaler a la dècada dels 40 i (3) que P. pardoi i P. montsicciana (endemismes de la flora dels països catalans) han de ser considerats dues espècies diferents, extrem que també s’ha discutit força.

 

Recordem que els estudis del BioC (López-Pujol et al., 2001) interpretaven aquest darrer parell d’espècies com dos conjunts de poblacions amb diversitat genètica feblement diferenciada però pertanyents a un tronc comú de poblacions de migració N-S i que comparteixen molts al·lels. L’article de Cires i Fernández estudia plantes de les localitats clàssiques, però els mateixos autors ja indiquen que convindria un mostratge suplementari per avaluar millor la diversitat genètica del grup.

 

Més informació

  • Cires, E. & J.A. Fernández Prieto (2015). Phylogenetic relationships of Petrocoptis A. Braun ex Endl. (Caryophyllaceae), a discussed genus from the Iberian Peninsula. J Plant Res 128:223-238 – Enllaç
  • López-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon & C.  Blanché (2001) Allozyme diversity of the two endemic Petrocoptis: P. montsicciana and its close related P. pardoi (Caryophyllaceae). Canadian Journal of Botany 79 (12): 1379-1389.

Jordi López-Pujol, editor del volum extra de Collectanea Botanica

Collectanea Botanica és una revista publicada per l’Institut Botànic de Barcelona, en la qual han participat com a editors des de fa molts anys els investigadors del BioC. Ara mateix, acaba d’aparèixer el volum 34 (2015) que recull articles sobre evolució i conservació de la flora xinesa, en el qual ha tingut una participació molt especial el nostre company Jordi López-Pujol, director de la revista.

 

Jordi López ha fet diverses estades de llarga durada a la Xina, durant les quals ha establert relacions de cooperació científica amb investigadors d’aquell país, que han donat a la llum una quantitat important d’articles científics sobre evolució, filogeografia i conservació de la flora xinesa. Ara, com a editor principal de Collectanea Botanica, ha aconseguit aplegar un respectable recull d’articles de qualitat que presenten als lectors europeus l’estat de la recerca en la flora xinesa, establint ponts de cooperació internacional que ben aviat esperem que donin fruits (encara més) rellevants. D’altres membres del BioC pertanyen al Consell de Redacció o al Consell Assessor de la revista, o han actuat com a revisors d’articles d’aquest o d’altres volums, per la qual cosa es tracta d’una publicació molt vinculada al grup.

 

Recordem que volums anteriors monogràfics de Collectanea Botanica han estat coordinats i editats per membres del BioC, com ara els volums 19 ( Current Research on the tribe Delphiniae, 1990) i 21 (Current Research in the taxonomy of genus Euphorbia, 1992) van ser editats, respectivament per C. Blanché i A.M.Romo i per R. Oudejans i J. Molero.

 

Més informació

Nou volum de “Collectanea Botanica”

Acaba de veure la llum el volum 34, que porta data de 2015, de la revista Collectanea Botanica, que publica l’Institut Botànic de Barcelona i que és un número monogràfic dedicat a la flora xinesa (Ecology, evolution, and conservation of plants in China), incloent-hi articles especialment dedicats a la conservació de la flora d’aquell país.

 

Segons que s’afirma al resum introductori, “China tiene una de las floras más ricas del mundo con alrededor 33.000 plantas vasculares, de las cuales hasta 17.000 son endémicas. Además de estas cifras asombrosas, la flora china es muy interesante desde el punto de vista de la evolución, ya que muestra un fuerte carácter relictual con algunos auténticos «fósiles vivientes» como Ginkgo biloba o Metasequoia glyptostroboides. Al mismo tiempo, China probablemente alberga el «frente evolutivo» más importante de las floras templadas del mundo, las montañas Hengduan. Por desgracia, la flora de China también destaca por el elevado número de especies amenazadas (casi 4000), sobre todo debido a la destrucción de los hábitats y la sobreexplotación de los recursos naturales. Este número especial, que corresponde al volumen 34 de Collectanea Botanica, tiene como objetivo contribuir al conocimiento de la flora de China a través de una serie de contribuciones (siete artículos y una nota breve) que abarcan varios temas como la biogeografía, la conservación, la demografía, la ecología, la evolución y las interacciones planta-animal”

 

Més informació

Un criteri per a 2016

Un criteri per a 2016

Les estratègies de conservació orientades científicament augmenten l’eficàcia de la recuperació d’espècies

Cèsar Blanché

L’efectivitat de l’ESA (Endangered Species Act), el catàleg d’espècies amenaçades nordamericanes, ha estat revisada per 18 investigadors en conservació sota els auspicis de l’Ecological Society of America, per verificar la recuperació real de les espècies que cobreix, a través de la revisió de bibliografia científica. Es conclou que la ESA pot protegir més espècies i més efectivament, a través de l’ampliació de la cooperació i de la implementació orientada científicament. Són indicacions d’interès ara que la Generalitat hauria de començar a preparar els primers plans de recuperació en desplegament del Catàleg de flora amenaçada ampliat.

Continua llegint «Un criteri per a 2016»

Estudi cromosòmic de Delphinium staphisagria

 

Acaba de publicar-se, en els darrers dies de l’any 2015, la contribució de membres del BioC (M.R. Orellana, A. M. Rovira, C. Blanché, J. Simon i  M. Bosch) a l’estudi cromosòmic del matapoll (Delphinium staphisagria L.).  S’aporta per primera vegada el recompte de 2n=18 procedent de 14 noves poblacions, que signifiquen la primera dada per a Itàlia, Creta, França, Sud d’Espanya, Mallorca, Tenerife i Còrsega.

 

 

 

 

2n18

Placa metafàsica que mostra 2n=18 cromosomes en meristemes radiculars de Delphinium staphisagria (Foto: R. Orellana)

 

Més informació i descàrrega pdf:


  • Orellana, M.R., A. M. Rovira, C. Blanché, J. Simon & M. Bosch. 2015. Report 1863: Delphinium staphisagria L. in Kamari, G., Blanché, C. & Siljak-Yakovlev, S. (eds): Mediterranean chromosome number reports – 25. Flora Mediterranea 25: 160-164 (enllaç)