Altres – Pàgina 6 – Portal BioC

Les Tres Gorges de la Xina

Les Tres Gorges de la Xina: enorme embassament… enormes conseqüències

Jordi López-Pujol

Una de les obres públiques més grans mai escomeses per l’home, i a la Xina possiblement només comparable a la Gran Muralla, és a punt d’esdevenir una realitat: l’embassament de les Tres Gorges. Una enorme paret de formigó al més llarg i cabalós dels rius xinesos, el Iang-Tsé, acabarà amb una tràgica història de terribles inundacions i milers de morts, alhora que produirà una ingent quantitat d’electricitat (la central hidroelèctrica annexa a la presa serà la més gran de tot el món) i convertirà el riu en la principal via fluvial de comunicació del planeta. La construcció de embassament, però, suposarà també enormes i greus conseqüències.

Continua llegint «Les Tres Gorges de la Xina»

Conservació concertada de flora i de monuments històrics

Conservació concertada de flora i de monuments històrics

Cèsar Blanché

Segons l’associació ARBA, les obres de recuperació del fossat del castell d’Arévalo (Àvila) han provocat la destrucció de la població més nombrosa de Hohenackeria polyodon Coss. & Durieu (Umbelliferae) de l’estat espanyol. Hi hauria alguna manera d’incloure, de manera concertada, objectius de conservació de flora a les diverses iniciatives de conservació i de restauració de monuments històrics?

Castell d’Arévalo (Àvila)

Continua llegint «Conservació concertada de flora i de monuments històrics»

Corniol dels Ports

per M.C. Martinell Andreu

Aquilegia paui Font Quer in Treb. Mus. Ci Nat. Barcelona Ser. Bot. Nº3, 198 (1920)

Individu adult reproductor (juny de 2007). Foto: M.C. Martinell

Tàxon sobre el qual el BioC ha començat a treballar recentment i que forma part dels objectius del projecte de recerca CGL2007-60475. Part de les informacions incorporades són encara inèdites o en curs de tractament.

Descripció i identitat taxonòmica

Planta vivaç, amb rizoma. Forma rosetes de fulles 1 (2)-ternades, peciolades. Tiges floríferes de 2-18 cm, amb entre 1-4 flors. Flors d’un blau blanquinós amb 5 sèpals petaloides de 7-16 x 3-8 mm i cinc pètals esperonats de 9-20 mm de longitud. Cada flor dóna lloc a un fruit format per 2-5 fol·licles, amb 4-10 granes cadascun.´

Nombre cromosòmic: 2n=14 cromosomes (Martinell et al, 2007a)

Taxonomia: Es diferencia del seu congènere A. vulgaris L. per la seva mida més petita en tots els òrgans i, especialment per la mida i la coloració de les flors, molt més petites i d’un color més clar (algunes són totalment blanques). El parell A. vulgaris-A. paui s’interpreta com un cas extrem del patró de diversitat a l’entorn del nus filogenètic d’A. vulgaris, que inclou exemples d’altres microespècies derivades, amb el mateix nombre cromosòmic, originades a l’entorn del cercle de formes d’A. vulgaris. De la Mediterrània Occidental, es coneixen casos paral·lels, amb poblacions amb un escassíssim nombre d’individus, com ara A. barbacina Arrigoni & Nardi o A. nuragica Arrigioni & Nardi, de Sardenya). En qualsevol cas, A. paui és el cas amb una més gran diferenciació morfològica, i representa la fixació d’uns genotips particularment adaptats localment a hàbitats d’alta muntanya mediterrània.

La reduïda mida d’algunes flors del corniol dels Ports es pot observar fent-ne la comparació amb una moneda d’un euro (a dalt). L’individu 112 del programa de seguiment, que mostra flors bicolores, amb pètals blancs i sèpals d’un blau pàl·lid (a baix). Juny de 2006. Foto: M. Bosch

El corniol dels Ports va ser descrit inicialment per Font Quer de la base del punt culminant de la serra, el Mont Caro. Tanmateix, es va produir posteriorment una confusió amb materials d’A. vulgaris L. s. str., que també creix al massís però a altituds més baixes, i aquest material va ser distribuït erròniament en forma d’exsiccata (Font Quer & Rothmaler) durant els anys 30, sota el nom d’A. paui (Martinell et al., 2007a); aquest fet va conduir a diverses confusions taxonòmiques sobre la identitat del tàxon (assimilat o combinat com a subspècie d’A. vulgaris), que només recentment ha estat reconegut novament amb entitat específica pròpia (Sàez et al., 2005; Blanché et al., 2006)

=Aquilegia vulgaris subsp. paui (Font Quer) O. Bolòs & J. Vigo

Distribució geogràfica

Es tracta d’un endemisme estricte dels Ports de Tortosa. Des que va ser descrita per Font Quer a la dècada dels anys 20, no havia estat retrobada malgrat els diversos estudis florístics monogràfics realitzats al massís. Darrerament ha estat redescoberta a la zona del Portell del Caro (L. Sàez in Bañares et al., 2003) i l’equip del BioC ha realitzat una exploració intensiva de les àrees properes, de manera que han estat identificats dos nous nuclis poblacionals, més a prop del cim del Caro, a menys de 3 quilòmetres de distància de la localitat clàssica (Blanché et al., 2006). Tot i que existeixen citacions antigues corresponents a la demarcació de Castelló, només han estat confirmades les de Tarragona.

Localització del Massís del Port, d’on és endèmic el corniol dels Ports

Zona culminal del Port, a l’obaga del Caro. L`àrea marcada (900-1400 m) correspon a l’hàbitat potencial d’Aquilegia paui. Els punts exactes dels tres nuclis poblacionals coneguts no s’han marcat per motius de seguretat.

Hàbitat

Replans i peus de parets calcàries orientades estrictament al nord, entre 900 i 1400 m s.m. Sòls molt poc desenvolupats, pedregosos i amb coberta vegetal escassa, en alguns casos, fins i tot en fissures de la roca. Entre d’altres espècies acompanyants, podem destacar Valeriana tripteris var. tarraconensis, Festuca gautieri i Arenaria conimbricensis subsp. viridis.

Hàbitat d’Aquilegia paui. Maig de 2005. Foto: J. López-Pujol.

Reproducció i estratègia vital

Vegetativa: presenta rizomes que li permeten una reproducció clonal limitada, que no permet una dispersió més enllà d’uns pocs centímetres. En canvi, aquestes estructures subterrànies garanteixen la persistència a llarg termini dels individus.

Rebrots de rosetes d’Aquilegia paui sobre sòls de grava i tartera. Maig de 2007. Foto: M. Martinell

Sexual: Flors hermafrodites autocompatibles. L’aspecte de les flors, la coloració i la presència d’esperons nectarífers faria esperar una pol·linització entomòfila especialitzada (com la descrita per a l’esperó de Formentera, vegeu la fitxa corresponent a la Planta del Mes anterior). A la pràctica, els esforços per tal de localitzar insectes pol·linitzadors durant 3 campanyes de camp (2005, 2006 i 2007) han estat totalment infructuosos i, en canvi, s’ha observat la producció de llavors en experiments d’exclusió d’insectes (embossament de flors que prevé l’accés d’insectes; dades inèdites). L’estudi de la posició i dimensions de les peces florals permet observar que els estigmes, quan són madurs, es corben cap enfora fins que entren en contacte amb els estams, de manera que es veu facilitada la pol·linització per autogàmia, en absència d’insectes.

Flor del corniol dels Ports en visió posterior. Observeu els 5 esperons nectarífers recorbats. Foto: M. Martinell

Flor del corniol dels Ports en visió frontal. Observeu el tub definit per les peces florals que dóna accés als tubs nectarífers dels esperons posteriors, els estigmes i els estams, en nombre elevat, però més petit que en A. vulgaris. Foto: M. Bosch.

Diversitat genètica

S’ha estudiat la diversitat genètica de les poblacions del corniol dels Ports mitjançant estudis d’electroforesi d’al·loenzims, que han detectat nivells de diversitat extraordinàriament baixos (P₉₅= 0,00%; P₉₉=7,14%; A=1,07 i H_e=0,004) i no s’ha observat cap correlació entre la mida poblacional i la diversitat observada (resultats inèdits, parcialment comunicats a Martinell et al, 2007b). Aquests resultats s’han interpretar com a derivats, d’una banda, del reduïdíssim nombre d’individus existents que poden encreuar-se (N_eextremadament reduït), i de l’altra, de l’existència d’autogàmia (absència de processos que facilitin noves combinacions genètiques). Addicionalment, hom pot contemplar el canvi cap un sistema reproductiu autògam com un mecanisme de preservació dels genotips d’A. paui dels de la suposada espècie progenitora (A. vulgaris), que viu al massís, prevenint possibles introgressions per hibridació (Blanché et al., 2005 i dades inèdites), d’altra banda assegurat per aïllament geogràfic i ecològic a escala local. En un futur immediat es preveu la caracterització genètica de tots els individus per mitjà de tècniques amb més resolució (microsatèl·lits de DNA).

Demografia

Des de l’any 2005 s’està fent un seguiment de l’espècie a escala individual. Cada peu és identificat i seguit al llarg dels anys. S’ha observat que la majoria dels individus perduren d’un any al següent, i que el percentatge d’individus que floreix varia entre el 13 i el 29 %, segons l’any. A més, fins a un 30-50 % de les flors no arriben a produir llavors, bé sigui per que avorten, bé per que els fruits immadurs són depredats (dades inèdites). Així, sembla que la persistència a llarg termini dels nuclis poblacionals es basa més en la longevitat dels individus que no pas en la reproducció sexual o en la multiplicació asexual. No obstant, s’ha pogut observar al camp l’aparició de nous individus a partir de granes germinades, tot i que per ara no coneixem encara la contribució quantitativa del reclutament de nous individus via germinació.

El nombre d’efectius totals (mundials) de l’espècie coneguts al final de la campanya de camp de 2007 és de 259, agrupats en tres poblacions amb, respectivament 184 (AP1), 24 (AP2) i 51 (AP3) individus.

•
Conservació

Amenaces

Biòtiques: a) Predació (una gran part dels fruits són ingerits per les cabres -molt abundants a la reserva del caça dels Ports- quan encara són verds, limitant notablement la producció de granes). b) Petita mida poblacional i baixa diversitat genètica (en sí mateixes poden suposar una amenaça a llarg termini per impossibilitat de fer front a canvis estocàstics -demogràfics, ecològics, genètics-, particularment en un context de canvi climàtic i de plantes de muntanya, Blanché et al., 2005). c) Hibridació (possible introgressió amb A. vulgaris, amb risc de pèrdua de la integritat genètica d’A. paui, Martinell et al., 2007b i dades inèdites)
Antròpiques: risc de sobrefreqüentació (escaladors, excursionistes) durant els períodes en què les plantes han emergit i, en particular, al llarg de l’època de floració i de fructifcació

Avaluacions del grau d’amenaça (segons criteris UICN, 2001)

VU – Vulnerable: D2 (Sàez et al., 1998)
DD – Dades insuficients (DD.AA., 2000)
CR – En perill crític: C2a(i) (Sàez in Bañares et al., 2003)
CR- En perill crític: D (Blanché et al., 2005)
CR– En perill crític: D (Martinell et al., 2007a)

Protecció legal

Com a espècie, cap. Les poblacions es troben situades a l’interior del perímetre del Parc Natural dels Ports.

Mesures de conservació proposades

In situ

Microreserva de flora (delimitació de reserves especialment dissenyades i gestionades per a la conservació de la flora, tenint en compte que a les àrees on creix A. paui conviuen, en pocs metres quadrats, un nombre significatiu d’altres espècies de flora endèmiques i amenaçades, com ara Salix tarraconensis, Biscutella fontqueri, Arenaria conimbricensis subsp. viridis, Antirrhinum pertegasii, Thymus willkomii, Valeriana tripteris var. tarraconensis, etc., que defieneixen un hot spot local de biodiversitat vegetal excepcional en el context europeu i mediterrani)
Regulació d’activitats (restricció d’accés d’herbívors, restricció d’escalada)
Seguiment poblacional
Creació d’una nova població (en hàbitat compatible proper, on no creixi l’espècie de manera natural)

Ex situ

Recol·lecció i conservació de granes en bancs de germoplasma
Conreu en Jardins Botànics

Legislatives

Inclusió de l’espècie als catàlegs de flora protegida de Catalunya, Estat espanyol (CNEA) i UE (Directiva Hàbitats)

Situació actual

La feina realitzada durant els darrers anys pels membres del BioC i investigadors col·laboradors han permès la localització de dos nuclis poblacionals addicionals i la identificació precisa de les plantes, de tal manera que el nombre total d’individus coneguts és més gran que el que se suposava a l’inici dels treballs. En qualsevol cas, la mida poblacional segueix essent extremadament petita i en cap cas es pot considerar la rebaixa del grau d’amenaça. A més, s’ha de considerar que la quantitat d’individus que arriba a florir i a fer llavor constitueix una fracció petita de la població i les dades dels darrers tres anys (2005-2007) indiquen que pot fluctuar d’un any a l’altre,

Bibliografia

Bañares, A., G. Blanca, J. Güemes, J.C. Moreno & S. Ortiz (eds). (2003). Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Táxones prioritarios. Dirección General de Conservación de la Naturaleza, Madrid.

Blanché, C., J. Molero, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, L. Sàez, J. López-Pujol, M.R. Orellana & M.C. Martinell (2005). Estudi bàsic sobre l’estat de conservació, biologia de poblacions i propostes de protecció per a Aquilegia paui. Memòria del projecte (inèdit). Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Barcelona.

Blanché, C., L. Sàez, M. Sainz, J. Molero, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, M.R. Orellana, M.C. Martinell & J.C. Baiges (2006). Estudi preliminar del Pla de Conservació d’Aquilegia paui. Memòria del projecte (inèdit). Parc Natural dels Ports / Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Roquetes.

DD.AA.(Diversos Autors) (2000). Lista Roja de la Flora Vascular Española (Valoración según categorías UICN). Conservación Vegetal 6 (extra): 11-38

Martinell, M.C., L. Sàez & J. Molero (2007a). Taxonomic assessment of the critically endangered narrow endemic Aquilegia paui Font Quer. XII OPTIMA Meeting, Pisa (Itàlia)

Martinell, M.C., J. López-Pujol, M.R. Orellana, J. Molero, L. Sáez, M. Bosch & C. Blanché (2007b). Diversidad isoenzimática en Aquilegia paui (Ranunculaceae), una especie endémica extrema de Els Ports de Tortosa (Tarragona). III Congreso de Biología de la Conservación de Plantas, Puerto de la Cruz, Tenerife.

Sàez, L., M. Sainz, J. López-Pujol & C. Blanché (2005). Aquilegia paui: cens i estudi demogràfic. Memòria del projecte (inèdit). Parc Natural dels Ports / Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Roquetes.

19/09/2007 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
El corniol dels Ports de Tortosa

Veure vídeo (TVC)

Filmació (18.VI.2007) als Ports de Tortosa sobre Aquilegia paui i els treballs que hi realitza el BioC (M. Bosch, M. Martinell, C. Blanché)

Estudis en curs

Durant la campanya de 2008 és prevista la continuació del cens demogràfic que, des del 2007, incorpora un sistema de georeferenciació basat en programari ArcGis i que situa a les poblacions els esdeveniments del cicle biològic (data d’emergència de la roseta, nombre de fulles, diàmetre, nombre de flors, fenologia, nombre de fruits i granes, etc.), els paràmetres de diversitat genètica, les dades de biologia reproductiva, etc.. D’aquesta manera, es construeix un banc de dades informatitzat del total d’individus per l’estudi de la biologia poblacional (fluxos gènics, fitness, etc.) alhora que esdevé una eina de seguiment i gestió a la microescala adequada per al cas d’endemismes extrems, com és el cas d’Aquilegia paui.

Membres del BioC durant el treball de camp de 2007 a la zona culminal del Massís del Port, en punts de difícil accés per al seguiment demogràfic d’Aquilegia paui.

Agraïments

A més dels membres del BioC, col·laboren en els treballs de recerca sobre la biologia del corniol dels Ports: J.C. Baiges (membre de l’equip en anys anteriors), L. Sàez i M. Sainz (UAB), així com diversos estudiants universitaris. Part dels treballs previs ha estat finançada per la DG de Medi Natural del DMAH i pel Parc Natural dels Ports i, en l’actualitat, el projecte de biologia de poblacions extremadament petites, és finançat per una subvenció del Pla Nacional de I+D+I del MEC.

CITACIÓ – PDF- HANDLE

Accés al pdf de l’article
Citació Handle: URI http://hdl.handle.net/2445/23925

VEURE FITXES ANTERIORS DE LA PLANTA DEL MES

Esperó de Formentera

Esperó de Formentera

Delphinium pentagynum Lam. subsp. formenteranum N.Torres, L. Sàez, Rosselló & C Blanché, Bot. J. Linn. Soc. 133: 371-377 (2000).

L’esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l’illa de Formentera, d’on és endèmic. És conegut d’una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d’efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant.

Descripció i identitat taxonòmica

Descripció

Planta vivaç, amb soca tuberosa i fibrosa. Tiges de 38-55 cm, poc ramificades. Fulles basals palmatipartides. Raïm florífer lax, amb 5-7 flors. Flors d’un blau-violat, de 17-19 mm, amb esperó de 8-10 mm. 5 fol·licles, de 7-9 mm, pubescents. Granes d’un bru fosc a negrós, subpiramidals, cobertes d’esquames estretes.Tàxon diploide amb 2n=16 cromosomes (Torres et al., 2000; Castro & Rosselló, en premsa)

Afinitats taxonòmiques i origen

Es diferencia de la subspècie típica (subsp. pentagynum) per les dimensions més reduïdes de tota la planta i, en especial, per la inflorescencia pauciflora i més laxa i per les flors de mida clarament més petita, de manera que hom pot assimilar les poblacions de la subsp. formenteranum com un esquizoendemisme que comparteix el mateix nombre cromosòmic (2n=16), vicariant illenca adaptada a condicions de sequedad i d’insularitat, derivada de poblacions ibèriques o africanes (sense poder-ne precisar l’origen amb les dades disponibles en l’actualitat, cf. Torres et al., 2000) de les quals s’hauria diferenciat gràcies a l’aïllament geogràfic.

Mapa de distribució de D. pentagynum subsp. pentagynum (ratllat) i subsp. formenteranum (triangle), segons Torres et al. (2000)

Experimentalment (Bosch, 1999) s’han obtingut híbrids de caràcters intermedis, a partir d’encreuaments amb espècies properes de la ser. Pentagyna B. Pawl., que demostren l’existència de barreres genètiques febles i de divergència genètica també petita i que suggereixen que el model de diversitat del grup es basa mecanismes d’aïllament de tipus geogràfic, fenològic o ecològic (com ara la insularitat). En aquest context, es troba suport a la hipotesi que la subsp. formenteranum s’hauria originat per aïllament del conjunt de les poblacions ibèrico-nordafricanes de D. pentagynum s.l.)

Distribució geogràfica

Endemisme de les Pitiüses (Formentera). Restringit inicalment (Puget et al., 1995; Torres et al., 2000) a la capçalera del Torrent de Cala Saona, on hi ha uns pocs nuclis poblacionals. Darrerament, Castro & Rosselló (en premsa) han indicat una nova població (N. Torres & J.A. Rosselló legerunt) prop de la localitat típica, en brolla calcícola sota coberta de Pinus halepensis i, a les fitxes-recull del Projecte BioAtles (2007), ja s’indica de 8 quadrats UTM de 1 x 1 km de costat a Formentera, des de la zona d’es Cap fins a la base de la Mola, de manera que tindria una àrea superior a la que es pensava, segons dades del mapa de B. Klahr.

Quadrats UTM amb presència de l’esperó de Formentera, segons mapa de B. Klahr (in BioAtles, 2007), redibuixat sobre la imatge de software lliure http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Formentera_sat.png

Hàbitat

Clarianes dels fragments romanents de la màquia de Pistacia lentiscus i Juniperus phoenicea, de vegades amb Pinus halepensis, entre la brolla de Juniperus oxycedrus i Rosmarinus officinalis i en pastures seques d’aquestes clarianes, dominades per Brachypodium retusum, sobre materials calcaris. 20-50 m s.m

Individu en flor a les clarianes de la màquia amb pins del centre de l’illa, al maig de 2002 (Foto: C. Blanché)

Reproducció i estratègia vital

Vegetativa: La producció de rizomes permet un creiexement clonal vegetatiu limitat que, tanmateix, assegura la pervivència de les poblacions en el temps i en l’espai. Pot representar una estratègia alternativa de manteniment per fer front a canvis ambientals excepcionals (sequeres, predació, manca temporal de pol·linitzadors)

Sexual: Hermafrodita, entomòfila especialitzada i al·logama autocompatible. Sense problemes aparents i amb bones taxes de producció de granes. Pol·linització. Presenta flors proteràndriques (en què els estams maduren abans que els estigmes siguin receptius). Les flors presenten recompenses abundants (nèctar i pol·len) que ofereixen atracció als insectes pol·linitzadors, que les visiten afavorint la pol·linització encreuada. Els vectors pol·linitzadors legítims aterren a la superfície generada per l’extensió dels sèpals inferiors i, forçant la separació dels pètals laterals que actuen com a cortina, atenyen el nèctar contingut al fons de l’esperó. En aquest moviment, la regió ventral del cos de l’insecte entra en contacte amb els òrgans reproductors per recollir el pol·len (en la primera fase, masculina, els grans de pol·len s’adhereixen al cos de l’insecte) o per alliberar-lo (en la segona fase, femenina, que té lloc 1-3 dies després del marciment dels estams, on els estigmes receptius i oberts es troben en la posició exacta on recullen els grans adherits a la regió ventral). D’aquesta manera, és impossible que el pol·len es dipositi als estigmes de la mateixa flor, evitant l’autopol·linització atès que ambdues fases es troben separades en l’espai i en el temps (dicogàmia i hercogàmia); no obstant, pot existir un petit solapament, suficient per a la producció de granes en absència de pol·linitzadors (5 % d’autopol·linització espontània en experiments d’embossament experimental de flors, dades inèdites), que actuaria com a mecanisme de seguretat alternatiu.Un cop formades les granes, es dispersen per gravetat i boleoautocòria, aprofitant l’efecte de catapulta del vinclament de les tiges fructíferes (a causa del vent, del trepig dels animals, etc.), on a l’extrem, els fol·licles secs s’han obert per la sutura ventral i permeten la sortida de les llavors.

Floració: V-VI – Fructificació: VI-VII

Individu en floració, maig de 2002. (Foto: C. Blanché)

Diversitat genètica

Ha estat estudiada amb tècniques de diversitat al·loenzimàtica (López-Pujol et al., 2003), que han detectat nivells moderats de diversitat (P= 40,5%; A= 1.6 i He= 0,180), equivalents als reportats per a d’altres esperons (Delphinium) de característiques biològiques similars i superiors als de la majoria d’endemismes insulars. Pot contrubuir al manteniment d’aquests valors de diversitat l’existència d’un estratègia de rizomes dorments, que mantindrien determinats genotips d’un any per l’altre, variant a l’alça els valors de Ne (nombre real efectiu disponible d’individus interfèrtils, més gran al llarg dels anys, per emergència de rizomes temporalment latents, c. 50% anual), així com el contacte amb d’altres poblacions properes.

Igualment s’han trobat nivells de consanguinitat moderats, probablement a conseqüència de l’estructura genètica de les poblacions (biparental inbreeding), que s’estructuren en nuclis poblacionals que presenten riquesa al·lèlica correlacionada amb el cens d’individus reproductius del rodal. Els fragments més petits tenen una dràstica erosió genètica, la qual cosa recomana mantenir la mida poblacional suficient. No sembla haver-hi impediments al flux gènic entre rodals propers.

Demografia

No s’ha realitzat un seguiment demogràfic sistemàtic continuat en els anys. Les dades d’observacions de camp dels anys 1999, 2001, 2003 i 2004 indiquen l’existència de 3 nuclis poblacionals (un d’ells amb només 3 individus) on les plantes se situen en rodals o veïnatges genètics. Les plantes produeixen rosetes de fulles basals (finals d’abril); el percentatge de rosetes que arriba a florir és del 40-50% en els anys observats, mentre que la resta entren en període de repòs (en d’altres endemismes mediterranis de Delphinium, no s’ha trobat cap relació entre nivells de diversitat genètica o d’heterozigosi i paràmetres de fittness com ara les taxes de floració; els percentatges de rosetes florides podrien deure’s més aviat a la disponibilitat de recursos cf. Orellana et al., 2007). Hi ha un percentatge de rizomes dorments/latents no avaluat.

Els censos més detallats que coneixem corresponen a l’any 2001, on van ser identificats 249 adults reproductors corresponents a un total de 480 rosetes foliars, cobrint una superfície de 0,75 quilòmetres quadrats (àrea d’ocupació). Desconeixem els resultats dels censos encarregats en els darrers anys pel Govern Balear.

Conservació

Amenaces

Biòtiques: Predació: c. 10 % dels individus florífers (observacions de 2003) mostraven les tiges i les flors mossegades i desaparegudes a causa de la predació animal (probablement pastura d’ovelles i/o cabres) . Mida poblacional petita, per sota dels valors de MVP que asseguren efectius suficients per fer front a esdeveniments estocàstics de tipus ecològic, demogràfic o genètic.

Abiòtiques: Principalment relacionades amb el camí que limita la població: accessibilitat en vehicle, aparcament accidental, polseguera; trepig, abocaments accidentals (la proximitat a l’abocador afavoreix la presència de vehicles amb càrrega de residus de tota mena que en ocasions s’han abocat a l’entorn dels rodals de la planta: sacs, matalassos, terres, etc.) i qualsevol eixamplament del vial immediat (moviment de terres, aparcament de vehicles industrials, millora de l’asfaltat, etc.).Incendis: en la darrera dècada s’han produït diversos episodis d’incendis a la mateixa població, que s’han agreujat per l’abandó de restes vegetals a les proximitats.Urbanització i artificialització de l’hàbitat (en aquest cas, a més, risc d’empobriment o manca de fauna de pol·linitzadors que asseguri els serveis reproductius necessaris).

Avaluació

CR – En Perill Crític (Sàez & Rosselló, 2001)
CR -Críticament amenaçada: CR A3c; B1ab(i.ii.iii)+2ab(i,ii,iii) (López-Pujol et al., 2004)

Protecció legal

En perill d’extinció (Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades – Decret 75/2005)

Mesures de conservació proposades (López-Pujol et al., 2004)

Conservació de granes en bancs de germoplasma.
Inclusió del tàxon al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (CNEA).
Vigilància de l’hàbitat i del camí proper per agents forestals.
Creació de microreserva de flora.
Conreu i micropropagació en jardí botànic.
Protecció de la població amb mesures visualment poc impactants (troncs, roques, etc.), neteja de restes d’abocament, llenya i altres combustibles. Definició d’un pla d’estudi i de seguiment específic.
Control de la regeneració de la màquia circumdant.

Situació actual (2007)

Indicada com a en “moderada regressió” (Projecte BioAtles, 2007). No existeix cap pla de recuperació aprovat sobre el tàxon, ni de protecció sobre l’espai o l’hàbitat que ocupa.

Afectació de la localitat clàssica per la instal·lació d’un parc de plaques d’energia solar (v. notíciaa la pàgina principal, de BioC, octubre de 2007). El Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear ha autoritzat l’actuació amb l’adopció de mesures correctores (delimitació física de la parcel·la, prohibició de maquinària pesant i d’herbicides, seguiment per part de tècnics, etc.) i l’estudi de camp corresponent (maig de 2007) que ha comportat el reconeixement de diverses localitats addicionals a l’illa on s’ha detectat la presència de l’esperó de Formentera (cf. mapa anterior)

Bibliografia

Bosch, M. (1999). Biologia de la reproducció de la tribu Delphiniae a la Mediterrània Occidental. Arxius de la Secció de Ciències, 120. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Lopez-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon & C. Blanché (2003). Population genetics and conservation priorities for the critically endangered island endemic Delphinium pentagynum subsp. Formenteranum. Biodiversity and Conservation 12: 1937-1951.

López Pujol, J., M. Bosch, J. Molero, A. Rovira, J. Simon & C. Blanché (2004). Delphinium pentagynum subsp. formenteranum N. Torres, L. Sàez, Rosselló & C. Blanché. In: A. Bañares et al. (eds.), Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España, 2ª ed. . Ed. Dirección General de Conservación de la Naturaleza, Madrid: 216-217.

Orellana, M.R., J. López-Pujol, C. Blanché & M. Bosch (2007). Relationships between heterozygosity and fitness in the Iberian threathened larkspur Delphinium bolosii. Flora 202: 161-168

Projecte BioAtles (2007). Delphinium pentagynum subsp. formenteranum in Projecte BioAtles, Servei de Protecció d’Espècies. Fitxa col·leccionable, 2 pag. Text de L. Sàez i C. Blanché; Mapa de B. Klahr. Edició Agost de 2007. Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears, Palma.

Puget, G., M. Stafforini & N. Torres (1995). Notes florístiques de les Illes Balears, V. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears 38 :63-74

Sáez, L. & J.A: Rosselló (2001). Llibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears. Servei de Biodiversitat. Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears, Palma.

Torres, N., L. Sàez, J.A. Rosselló & C. Blanché (2000). A new Delphinium from Formentera (Balearic Islands). Botanical Journal of the Linnaean Society 133: 371-377

Citació / pdf / handle

Treball de camp

Voleu veure’ns treballant?

A continuació us mostrem algunes fotografies del nostre treball al camp durant els 10 anys del BioC (1997-2007)

Visita als vivers de producció de cultivars de Delphinium elatum a Vilassar de Mar (Maresme), a la primavera de 1996-97. D’esquerra a dreta: P. Cabot (IRTA), E. Roig, D. Lagarda, C. Blanché, M. Cosp, J. Simon, M. Torrell, M. Margelí i Marta Estrada (Fotografia: M. Bosch)

Julià Molero (d) i Teresa Franquesa (e), al Cap de Creus (Alt Empordà), durant la primera campanya de prospecció de Seseli farrenyi. Setembre de 1997. (Fotografia C. Blanché)

Jordi López Pujol durant el mostratge longitudinal de fragments foliars de Petrocoptis pardoi per a anàlisi isoenzimàtica a Aiguaviva (Maestrat). Abril de 2000. (Fotografia: M. Bosch).

Cèsar Blanché, Julià Molero i Anna Rovira, en un dia de forta tramuntana al Cap de Creus (Alt Empordà) durant l’estudi de la biologia reproductiva de Seseli farrenyi Setembre de 1998. (Fotografia: M.Bosch)

Julià Molero (d) i Cèsar Blanché (e), durant una visita a la pedrera La Martinenca (Alcanar, Montsià) per als treballs de restauració ecològica encarregats per Valenciana de Cementos S.A. Abril de 2001. (Fotografia: M. Salgot).

Maria Bosch en el moment de la troballa d’una població de Delphinium staphisagria a l’illa de Creta (Grècia), durant l’abril de 2005, en una campanya de recol·lecció de mostres per a estudis de diversitat isoenzimàtica. (Fotografia: C. Blanché)

D’esquerra a dreta, Josep M. Seguí, Xavier Santaeufemia, Núria Gàzquez i Cèsar Blanché a la platja del Prat (Baix Llobregat), durant la campanya de seguiment de Stachys maritima. Setembre de 2006.(Fotografia: X. Santaeufemia)

D’esquerra a dreta: Mane Martinell, Cèsar Blanché, Llorenç Sàez i Julià Molero (amb gorra vermella) durant els treballs de seguiment d’Aquilegia paui per al Parc Natural dels Ports. Maig de 2006. (Fotografia: M. Bosch)

Anna Rovira durant els treballs de censos de pol·linitzadors d’Aquilegia vulgaris, al Parc Natural dels Ports. Maig de 2006. (Fotografia: M. Bosch)

M. Renée Orellana, en un descans durant la campanya de recol·lecció de mostres de Delphinium pictum a l’illa de Còrsega, per a l’anàlisi de la diversitat isoenzimàtica de grups disploides endèmics mediterranis. Maig de 2005. (Fotografia: M. Bosch)

Gianni Bacchetta i Cèsar Blanché a Acquaresi (SW de Sardenya) durant la campanya de recol·lecció i fixació de mostres per a estudis cromosòmics de Delphinium pictum. Maig de 2005. (Fotografia: J. Simon)

Mane Martinell en un accés difícil a alguns individus d’Aquilegia paui per al cens realitzat per al Parc Natural dels Ports. Maig de 2006. (Fotografia: M. Bosch).

Julià Molero durant els treballs de cens de Spiraea crenata subsp. parvifolia per al projecte AFA, el maig de 2007. Sant Pere de Casserres (Osona). (Fotografia: C. Blanché)

Mane Martinell prenent dades demogràfiques d’Aquilegia paui per al Conveni signat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, als Ports de Tortosa (Baix Ebre). Abril de 2007. (Fotografia: M. Bosch)

Mane Martinell i Laia Guasch, durant els treballs de biologia de la pol·linització de Silene sennenii, als fossats del Castell de Sant Ferran de Figueres (Alt Empordà). Agost de 2007. (Fotografia: L. Guasch)

Estades a l’estranger

Estades d'estudi i de recerca dels membres del BioC (des de 1997)

M. Bosch

Estats Units

Department of Biology, University of California (Riverside) & Rocky Mountain Biological Laboratory (Colorado)

Prof. N.M. Waser

Estada Postdoctoral 1997 -1998

A. Rovira

Paraguai

Departamento de Biologia (Genética) de la Facultad de Ciencias de la Universidad Nacional de Asunción

Projecte (MEC-AECI 1997) CROMOPAR (Diversidad genética de la Flora Silvestre del Paraguay)

1998

J. Simon

Paraguai

Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

Projecte CROMOPAR i expedició científica als Departaments de Misiones i Paraguarí

1998

Museo Nacional de Historia Natural i Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

Projecte CROMOPAR i expedició científica als Departament sde San Pedro, Amambay i Ybiturutzú

1999

Museo de Historia Natural del Paraguay. Dirección General de Protección y Conservación de la Biodiversidad. Secretaría de Ambiente (SEAM), San Lorenzo.

Projecte SIIDIGE / Projecte Guía Ilustrada de Cactus del Paraguay

2001

Mèxic

Centro de Recursos Informativos (CERI), Centro Universitario de Ciencias Económico-Administrativas de la Universidad de Guadalajara, Guadalajara.

Projecte de formació universitària semipresencial

2005

Centro de Recursos Informativos (CERI), Centro Universitario de Ciencias Económico-Administrativas de la Universidad de Guadalajara, Guadalajara.

Impartició curs: Gestión Bibliográfica Personal.

2006

Jordi López-Pujol

Xina

Laboratory of Systematic and Evolutionary Botany, Institute of Botany, Chinese Academy of Sciences (IBCAS). Beijing.

Prof. Song Ge

2003

Laboratory of Systematic and Evolutionary Botany, Institute of Botany, Chinese Academy of Sciences (IBCAS). Beijing.

Prof. Song Ge

Estada Postdoctoral (2006-2008)

M.C. Martinell

Itàlia

Centro Conservazione Biodiversità. Università degli Studi di Cagliari, Sardenya

Prof. G. Bachetta

2005

Institute of Evolution, University of Haifa, Israel

Prof. Amots Dafni

2008-2009

J. Molero

Paraguai

Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

Projecte CROMOPAR i expedició científica als Departaments de Misiones i Paraguarí

1998

Museo Nacional de Historia Natural i Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

Projecte CROMOPAR i expedició científica als Departaments de San Pedro, Amambay i Ybiturutzú

1999

Museo Nacional de Historia Natural del Paraguay. Asunción

Projecte CROMOPAR II (Diversidad Genética Flora Silvestre de Paraguay, MEC-AECI 2000/2001)
2001

Museo Nacional de Historia Natural de Asunción (Paraguay) – Instituto de Botánica del Nordeste,

Corrientes (Argentina).
Projecte SIIDIGE (Diversidad Genética y Específica de la Flora Silvestre de Paraguay)
2002

Renée M. Orellana

Austràlia

Department of Environment and Conservation, Western Australia

Prof. D. Coates

2005

Holanda

Department of Plant Sciences, Laboratory of Genetics, Wageningen University

Prof: H. De Jong

2006

Premis i distincions

Rebuts pels membres del BioC (des de 1997)

Premi Artur Bofill i Poch. Institut d’Estudis Catalans

(Barcelona, 1997)

Maria Bosch i Daniel

Pel treball Estudis sobre biologia de la reproducció a la Tribu Delphiniae Warming (Ranunculaceae) a la Mediterrània Occidental.

Silver Medal 2001. OPTIMA (Palermo)

Joan Simon Pallisé i Josep Vicens Fandos

Premi al millor treball publicat durant l’any 2001 sobre botànica mediterrània per a Estudis biosistemàtics en Euphorbia a la Mediterrània Occidental

Premi per a estudiants de la Institució Catalana d’Història Natural (Barcelona 2001)

Jordi López i Pujol

Pel treball Diversitat genètica en espècies amenaçades de Catalunya

Premi Pius Font i Quer. Institut d’Estudis Catalans. (Barcelona 2008)

Jordi López i Pujol

Pel treball Estudis de diversitat genètica d’espècies endèmiques i/oamenaçades de la Mediterrània Occidental

Premi Jaume Vicens Vives. Generalitat de Catalunya (Barcelona, 2009)

GIBAF (Grup d’Innovació Docent en Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques)

Joan Simon (Cood.), Carles Benedí, Cèsar Blanché, Anna Rovira, Maria Bosch, M. Carmen Martinell

“Pels resultats obtinguts en la millora i la innovació de la qualitat docent en l’àmbit de la introducció de noves plataformes tecnològiques de suport a la docència”

Premi Jaume Vicens Vives. Generalitat de Catalunya (Barcelona, 2014)

Joan Simon Pallisé

“Distinció 2014 a la qualitat docent universitària. El premi, atorgat per la Generalitat de Catalunya, distingeix la trajectòria docent del professor Simon i les seves aportacions a l’aprenentatge mitjançant recursos digitals i noves eines d’avaluació”

Àlbum fotogràfic

Album de fotos

MÈDIA

Presència dels membres del BioC als mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV, internet)

2017

Presentació a Internet 13/12/2017 – Vídeo promocional de l’IRBio – Enllaç web IRBio
Notícia 11/10/2017 – Plantació d’un drago a la Facultat de Farmàcia – Web UB
Notícia 19/ 10/ 2017 – Drago de Canàries: un arbre de llegenda per a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació – Web UB
Entrevista 5/11/2017 a C. Blanché – Ràdio 4 (Vida Verda) – L’arbre d’Hipòcrates (enllaç – min 22’00 a 36’46)

2016

Notícia 7/3/2016 – “La Guàrdia Urbana decomissa els exemplars de peiot que es venien a la Rambla” (Entrevista a J. Simon)
Entrevista a C. Blanché – BTV (Verd Primera) 28/11/2016 – El Jardí Ferran Soldevila de la UB (enllaç)

2014

Notícia Delphinium bolosii – L’informatiu dels Parcs (Diputació de Barcelona) 4/11/2014

2013

Entrevista a C. Blanché – La Brolla – 29: 8-9
Medalla pòstuma Font Quer 12/12/2013– Diari de Tarragona

2012

Article 13/11/2012 – El BioC aporta dades a la conservació de Silene sennenii – Hora Nova (Figueres)
Article Escalades clàssiques, orígens oblidats – J. Molero- Vèrtex 244 (setembre-octubre 2012)
Conferència 28/9/2012 sobre docència universitària– J. Simon- Web Xarxa Vives
Entrevista 23/12/2011 modif 9/1/2012 – J. López-Pujol – Corriere della Sera
Article sobre Silene sennenii març 2012 – S. Massó – La Brolla 25:10-11

2011

Entrevista 10/12/2011 – (J.López-Pujol) – Onda Regional de Murcia (“Adelantos”)
Entrevista i notícia 29/11/2011 – (J. López-Pujol) – SINC
Entrevista 30/10/2011 – (MC. Martinell) – Diari de Girona
Entrevista 28/8/2011 – (J. Simon)- Web de la UB
Entrevista 6/2011 (C.Blanché) – Conservación Vegetal 15
Entrevista 8/7/2011 – (C.Blanché) Web de COM Ràdio

Presentació del Llibre Vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

Notícia 10/1/2011 – Portal Universia
Reportage 18/1/2011 – Revista El Temps
Reportatge 1/2/2011 – Hora Nova
Reportatge 1/3/2011 – Revista Metropolitan
Article maig 2011 – Revista Talaia 300: 26-29 (AE Talaia)
Entrevista 8/7/2011 – Web de COM Ràdio

2010

Presentació del Llibre Vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

Notícia 14/12/2010 – Blog de la SEBIOCP
Notícia 14/12/2010 – Web de la UB
Notícia 14/12/2010 – Web de la Generalitat de Catalunya
Notícia 14/12/2010 – EcoDiari
Notícia 15/12/2010 – Diari AVUI / El Punt
Notícia 15/12/2010 i vídeo – 3/24. cat
Notícia 17/12/2010 – La Vanguardia

2009

14/04/2009 Presentació del llibre Tradicions, costums i creences de la Catalunya Septentrional, de Joan Muntané (C. Blanché)

Notícia RàdioSeu

2008

Novembre 2008

25/11/2008 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient): Silene sennenii, una empordanesa en perill

Veure vídeo (TVC)

Filmació (17.VIII.2008) a l’Alt Empordà sobre Silene sennenii i els treballs que hi realitza el BioC (S. Massó, MC. Martinell i C. Blanché)

5/11/2008 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
Holandrea schottii, una raresa d’Orient

Veure vídeo (TVC)

Filmació (18.VIII.2008) a l’Alta Garrotxa sobre Holandrea schottii i els treballs que hi realitza el BioC (S. Massó, MC. Martinell, C. Blanché)

Octubre 2008

20/10/2008 Notícia a Correo Farmacéutico (per B.G.S.)

Barcelona convierte la ‘wikipedia’ en una herramienta docente (declaracions de J. Simon)

Enllaç a l’article (Correo Farmacéutico)

Juliol 2008

21/07/2008 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)

Decret de Flora Amenaçada de Catalunya (N. Gàzquez, C. Blanché)

Veure Vídeo (TV3)

01/07/2008 Article a Sàpiens, 69: 46-51(Juliol 2008)

La carn dels déus. Les plantes sagrades visionàries en la cultura asteca.
Àlex Novials, amb l’assessorament de Joan Simon

Enllaç a la revista (Sàpiens, Grup Cultura 03)

Abril 2008

04/04/2008 Emissió a TV3 (Programa Els Matins)
Banc de Germoplasma al Jardí Botànic de Blanes (J. Masbernat, C. Blanché)

2007

Setembre 2007

19/09/2007 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
El corniol dels Ports de Tortosa

Veure vídeo (TVC)

Filmació (18.VI.2007) als Ports de Tortosa sobre Aquilegia paui i els treballs que hi realitza el BioC (M. Bosch, M. Martinell, C. Blanché)

Juliol 2007

23/07/2007 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
Stachys marítima, fregant l’extinció

Veure vídeo (TVC)

Filmació (1.VI. 2007) a la platja de Pals (Baix Empordà) sobre la situació de conservació i cens de Stachys maritima (C. Barriocanal, C. Blanché)

Maig 2007

12/05/2007 Emissió a Catalunya Ràdio (Programa “L’Internauta”)

Entrevista de V. Partal a J. Simon. Aprenentatge i educació universitària a través de les TIC. Experiències de Botànica a la Viquipèdia.
(Gravació dia 10/05/2007)

Abril 2007

30.IV.2007- Full Informatiu de la Reial Academia de Farmàcia de Catalunya, 25 : 2

Recepció de nous acadèmics:
12 de març. Ingrés de l’Il•ltre. Dr. Cèsar Blanché i Vergés, amb lectura del discurs “Biodiversitat i Salut. La Salut de la Biodiversitat ». El presentà el Molt Il•tre. Dr. Josep Boatella i Riera

Enllaços

A continuació s'ofereixen enllaços a adreces de centres i grups de recerca en Biologia de la Conservació de Plantes (BCP), així com a institucions, administracions, societats científiques, biblioteques, revistes, fundacions, i d'altres organismes relacionats amb el nostre camp d'actuació.