Mes: setembre de 2009

Actualització de “Noms de Plantes” al TERMCAT

El TERMCAT ha actualitzat el diccionari Noms de plantes, publicat el mes de març passat. Les principals novetats que presenta l’obra són: un disseny renovat de la interfície que facilita la interpretació de les dades (ordenació diferent, canvis en la tipografia i disposició de la informació), la identificació mitjançant un marcatge de les denominacions procedents del DIEC2 i del llibre Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans i la llista de referències bibliogràfiques completa.
Ell diccionari Noms de Plantes ofereix dades d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, patrocinat per Obra Social “La Caixa”, en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Més informació

 

 

 

Novetats bibliogràfiques en BCP

Noves referències bibliogràfiques de llibres i de revistes en BCP, i en especial l'anunci de la propera aparició en català del llibre Conservacion ex situ de plantas silvestres, constitueixen el contingut d'aquesta notícia.

J.M. Camarasa & J.I. Català
2008
Els nostres naturalistes (vol. 2)
Monografies Mètode núm, 2
Universitat de València, 190 p.

 

 

 

Naturalistes com Eduardo Boscà, Josep Rodrigo Botet, Carlos Pau o Ramon Margalef són els protagonistes d aquest segon volum i es completa així el segon número de la col•lecció Monografies Mètode amb una obra que recull el naixement, assentament i consolidació de la nostra tradició naturalista, per mà dels historiadors de la ciència Josep Maria Camarasa i Jesús Ignasi Català.

Més informació

 

 

 

Journal Watch Conservation Magazine

Voleu estar al dia de les darreres troballes en conservació però no teniu temps de llegir totes les revistes així que es publiquen? Des d’ara podeu consultar Journal Watch from Conservation magazine,  que proveeix breus resums de les principals novetats en ciencia de la conservació. Des d’ara es troba inclòs als enllaços del Portal BioC.

Més informació:

 

Bacchetta G.,

Bueno Sanchez A.,

Fenu G.,

Jimenez-Alfaro B.,

Mattana E.,

Piotto B.

Virevaire M. (eds).

2008.

Conservacion ex situ de plantas silvestres.

Principado de Asturias / La Caixa.

378 pp.

 

 

 El llibre, fruit de diverses actualitzacions a partir d’un document inicial del projecte GENMEDOC és disponible ara en versió espanyola, tant en paper com en pdf.

Durant la celebració del IV Congrés de Conservació de Plantes que ha tingut lloc a Almeria fa una setmana, els autors van anunciar la preparació de les versions en anglès i en francès de la primera edició i la propera edició de la traducció també en portugués i en català. La versió catalana, a càrrec d’Antoni Marzo, representarà un text bàsic per a la BCP al nostre país. El Portal BioC seguirà amb atenció l'aparició d'aquest volum.

Desconstrucció del Club Med, al Cap de Creus

Una de les agressions més freqüents als hàbitats naturals és la construcció de tota mena d’infrastuctures i edificis. Per això, és notícia rellevant la reversió d’una alteració significativa al Cap de Creus, a causa de la creació del complex de bungalous del Club Med, cap al seu estat natural, en una actuació de desconstrucció iniciada a principis d'estiu i que comença a ser visible pel trànsit de camions que genera.

L’enderroc, que es va iniciar el mes de juliol d’enguany, és a càrrec del Servei de Costes de l’Estat i, de moment, ha comportat l’eliminació de gairebé un centenar de bungalous. La runa generada, en part constituïda per materials del propi territori, és gestionada per recuperar fragments de roca destinats a la restauració de l’indret i la resta, es destinarà a la construcció d’una marina seca a Roses.
 
Un aspecte interessant és com resoldrà aquest projecte de recuperació la restauració de la vegetació i de la flora d'aquest indret tan particular, que, plantejada com a experiment, amb un seguiment científic adequat, permetria  generar un coneixement sobre gestió de flora amenaçada que el país necessita. Des del BioC anirem informant a mesura que en tinguem noves informacions.

Més informació:

Una imatge de l'inici de l'enderroc de les edificacions, fa justament dos mesos. (Foto: LL. SERRAT / El Punt)

Congrés de la SEBCP, a Almeria

Els proppassats dies 15-18 de setembre ha tingut lloc a Almeria, el IV Congrés de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBCP), organitzat per la Universidad de Almeria. El programa ha abordat, com a temes principals, d’una banda, les disciplines dels estudis de dinàmica poblacional,  genètica de la conservació,  biologia reproductiva i les estratègies de conservació i, de l’altra, aspectes més socials, com ara “Conservació de plantes i Societat” o bé “Canvi Global i Conservació de plantes”. També han tingut lloc diversos tallers de treball (Arxipèlags edàfics i conservació de flora gipsícola; Seguiment de flora com a eina d’avaluació de la BD; Informàtica de la BD i conservació de plantes).

El congrés ha inclòs igualment la visita-excursió a Tabernas-Cabo de Gata i l’assemblea anual de la SEBCP, que ha acordat celebrar la V edició a les Illes Balears, d’aquí a dos anys. En aquest congrés hi ha pres part els membres del BioC, amb la presentació de quatre comunicacions (vegeu Notícies del BioC)

Una bona part de les sessions i comunicacions del Congrés s'han dedicat a la memòria de César Gómez Campo, recentment traspassat (Notícia 8/9/2009)

 

Sessió de comunicacions orals moderada per J.M. Iriondo sobre conservació d'avantpassats d'espècies cultivades el 16 de setembre, a la Universitat d'Almeria (Foto: C. Blanché)

 

COMUNICACIONS SOBRE CONSERVACIÓ DE FLORA ALS PAÏSOS CATALANS

Al llarg del congrés d'Almeria,  s’ha presentat un nombre molt considerable de comunicacions, un total de 41, tant orals com en pòster, que afecten tàxons i accions de conservació sobre espècies i espais dels Països Catalans. L’organització del congrés va repartir un pdf amb còpia d’alguns dels pòsters presentats, però pas de la totalitat, ni tampoc un llistat d’assistents o els programes de les sessions, ni els resums de les comunicacions presentades. A fi que els lectors del portal BioC en tinguin coneixement,  us presentem ara la relació exhaustiva, que demostra un gens menyspeable volum de treball en BCP a les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya i la Franja d’Aragó.

 

Agulló, J.C., A. Guilló, A. Juan, M.A. Alonso & M.B. Crespo
DATOS PRELIMINARES SOBRE LA DIVERSIDAD GENÉTICA DE HELIANTHEMUM CAPUT-FELIS (CISTACEAE) BASADO EN MARCADORES AFLP

Albert, F., L. Jaldón, P. Ferrer, I. Ferrando, M.C. Escribá, A. Navarro & E. Laguna
MEDIDAS DE CONSERVACIÓN PARA THYMUS LACAITAE PAU, UNA ESPECIE AMENAZADA PARA LA FLORA VALENCIANA

Ballester G., V.I. Deltoro, P.P. Ferrer, S. Fos, A.J. Navarro & J. Pérez
ESTADO DE EJECUCIÓN DEL PLAN DE RECUPERACIÓN DE SILENE HIFACENSIS ROUY EX WILLK. EN LA COMUNIDAD VALENCIANA

Blanché, C., M.C. Martinell & J. López-Pujol
LECCIONES DE LA GENÉTICA DE LA CONSERVACIÓN PARA UN PLAN DE RECUPERACIÓN DE STACHYS MARITIMA.

Blasco, M.P., J. Fabado, E. Carrió, J.F. Güemes, N. Torres & J. Güemes
ESTADO DE CONSERVACIÓN DE SILENE HIFACENSIS ROUY EX WILLK. EN LA ISLA DE IBIZA.  

Burgarella, C, M. Zabal,  M. Mayol, M. Riba, G. Vendramin & S. González Martínez
GEOGRAPHIC DISTRIBUTION OF GENETIC DIVERSITY IN TAXOL-RELATED GENES FROM TAXUS BACCATA

Colom, A. & J. Font Garcia
REQUERIMIENTOS ECOLÓGICOS EN LA GERMINACIÓN DE TRES PLANTAS AMENAZADAS DE LOS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Cursach, J., A. Mateu,O. López, J.M. Castro & J. Rita
ESTUDIO DE LA BIOLOGÍA REPRODUCTIVA DEL ENDEMISMO BALEAR RANUNCULUS WEYLERI MARÈS EX WILLK.  

Escribà, M.C., I. Ferrando, P. Ferrer, A. Sebastián, C. Peña, P. Albert, A. Navarro, L. Jaldón & E. Laguna
CONSERVACIÓN EX SITU DE LAS ESPECIES ADSCRITAS AL CATALOGO VALENCIANO DE FLORA AMENAZADA.

Fabado Alós, J., C. Torres Gómez, E. Lluzar Buigues, J.X. Soler Mari & O. Mayoral García-Berlanga
ESTUDIO DE LA DISTRIBUCIÓN Y DEMOGRAFÍA DEL ENDEMISMO VALENCIANO CONVOLVULUS VALENTINUS CAV. SUBSP. VALENTINUS

Fernández, J.G., I. Aguinagalde & J.P. Martín
VARIABILIDAD GENÉTICA EN POBLACIONES DE BRASSICA MONTANA POURRET DE LA PENÍNSULA IBÉRICA

Ferrer, P., I. Ferrando, F. Albert, A. Navarro, M.C. Escribá, L. Jaldón & E. Laguna
RESTAURACIÓN CON GYPSOPHILA STRUTHIUM LOEFL. SUBSP. STRUTHIUM EN HÁBITATS GIPSÍCOLAS EN LA PROVINCIA DE VALENCIA

Font Garcia, J.  & M. C. Gifre
ESTADO DE CONSERVACIÓN DE LAS POBLACIONES IBÉRICAS DE POLYGONUM ROMANUM SUBSP. GALLICUM Y POLYGONUM ROBERTII

Fos, S.,  E. Laguna, G. Ballester & V. I. Deltoro
LA NUEVA LEGISLACIÓN DE PROTECCIÓN DE LA FLORA VALENCIANA. EL CATÁLOGO DE FLORA AMENAZADA

Fos, M., E. Gil, A. Navarro, E. Laguna & E. Sanchis
EVALUACIÓN DEL DESARROLLO VEGETATIVO Y REPRODUCTIVO EN ENSAYOS DE PLANTACIÓN DE LIMONIUM DUFOURII

García-Cervigón Morales, A.I., H. Sainz Ollero & R. Sánchez de Dios
GAP ANALYSIS DE LOS BOSQUES ESPAÑOLES: 1997-2009

Govern de les Illes Balears
CONSERVACIÓN DE VEGETALES EN LAS ISLAS BALEARES. ACCIONES DE LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

Guilló, A., M.A. Alonso, M.B. Crespo & A. Juan
LA FRAGMENTACIÓN NATURAL Y LA VARIABILIDAD GENÉTICA EN ESPECIES DE SALADARES: EL CASO DE SARCOCORNIA

Herreros, A., A. Prado, J. Martínez, V. Cerdán, F. Ventimilla & A. Marzo
PROGRAMA DE CONSERVACIÓN DE TILIA PLATYPHYLLOS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA.

Hidalgo, J., R. Castillo & M. Fos
EVOLUCIÓN DE LAS POBLACIONES DE LIMONIUM SCOPULORUM EN EL PARQUE NATURAL DEL MONTGÓ

Jaén-Molina, R., J. Caujapé-Castells, J. A. Reyes-Betancort, H. Akhani, O. Fernández-Palacios, J. Pérez de Paz, R. Febles-Hernández, Á. Marrero-Rodríguez.
INVESTIGANDO LA ENDEMIZACIÓN EN CANARIAS CON GÉNEROS QUE NO HAN RADIADO: EL CASO DE MATTHIOLA

Laguna, E. , D. Rivera, C. Obón de Castro, F.J.Alcaraz, S. Ríos, E. Carreño, C. Inocencio, M.A. Amorós, J.A. Palazón & L. Vázquez
CONSERVACIÓN Y PROTECCIÓN EN EL LÍMITE DE LA TAXONOMÍA: EL CASO DE PHOENIX IBERICA

Laguna, E., G. Ballester, V.I. Deltoro, C. Fabregat, S. Fos, A. Olivares, J.E. Oltra, J. Pérez Botella, P. Pérez Rovira & L. Serra
MICRORRESERVAS DE FLORA: 20 AÑOS DE DESARROLLO DE UNA HERRAMIENTA DE CONSERVACIÓN IN SITU

López-Pujol, J., A. del Hoyo & B. Lasso de la Vega
GENÉTICA DE LA CONSERVACIÓN DEL ENDEMISMO EXTREMO PIRENAICO GLANDORA OLEIFOLIA (BORAGINACEAE)

López-Udías, S. & C. Fabregat
BASES PARA LA CONSERVACIÓN DE FLORA CATALOGADA EN EL PARQUE NATURAL DE PENYAGOLOSA (CASTELLÓN)

Martinell, MC., A. Rovira, S. Massó, C. Blanché & M. Bosch
ESTADO DE CONSERVACIÓN DE DOS POBLACIONES DE SILENE SENNENII: POLINIZACIÓN, ÉXITO REPRODUCTIVO Y VARIABILIDAD GENÉTICA

Martínez-Laborde, J.B. D. Draper Munt, F. Pérez-García, M.  González-Benito, M. de la Cruz Rot.CONTRIBUCIÓN DEL BANCO DE GERMOPLASMA VEGETAL DE LA UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE MADRID (BGV) A LA CONSERVACIÓN DE PLANTAS EN ESPAÑA

Mateu, A., J. Cursach, J. M. Castro, O. López & J. Rita
BIOLOGÍA REPRODUCTIVA Y DINÁMICA POBLACIONAL DEL ENDEMISMO GIMNÉSICO ERODIUM REICHARDII MURRY.

Morla, C., E. Bermejo Bermejo, M. Génova, F. Gómez, F. Martínez, J.M. Postigo & J. M. Rubiales
SINGULARIDAD , PALEOBIOGEOGRAFÍA Y PROBLEMÁTICA DE CONSERVACIÓN DE LOS PINARES DE PINUS SYLESTRIS L. EN LA PENÍNSULA IBÉRICA  

Navarro, A.J., P. Pérez-Rovira, E. Laguna, E. Sanchos & M. Fos
TRANSLOCACIÓN DE UNA POBLACIÓN DE LIMONIUM DUFOURII (GIRARD) KUNTZE EN CASTELLÓN (COMUNIDAD VALENCIANA)

Navarro, A.J., G. Ballester, E. Laguna, S. Fos, F.J. Albert, V.I. Deltoro, M.C. Escribá, I. Ferrando, P.P. Ferrer, L. Jaldón, J.E. Oltra, C. Peña, J. Pérez Botella, P. Pérez Rovira, A. Sebastián & L. Serra
SEGUIMIENTO Y GESTIÓN DE LOS TÁXONES DEL CATÁLOGO VALENCIANO DE ESPECIES DE FLORA AMENAZADAS

Oltra, J., A. J. Navarro, P. Pérez-Rovira & E. Laguna
ESTATUS DE CONSERVACIÓN DE DOS ENDEMISMOS VALENCIANOS: SILENE DICLINIS (LAG.) LAÍNZ Y LIMONIUM DUFOURII (GIRARD) KUNTZE

Pérez Botella, J.*, Ballester, G. Deltoro Torró, V., Oltra Benavent, J. Pérez Rovira, P.
CONTROL DE PLANTAS INVASORAS EN ACANTILADOS MARINOS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Pérez-Collazos, J. Viruel & P. Catalán
GENÉTICA DE LA CONSERVACIÓN DE LA FLORA RARA, ENDÉMICA Y AMENAZADA DE LAS ESTEPAS IBÉRICAS. 

Puente Cabeza, J.
FERULA LOSCOSII EN ARAGÓN

Rovira, A. M.C. Martinell, M. Soto, J. López-Pujol  & M. Bosch
PRIMEROS DATOS DE DIVERSIDAD GENÉTICA DE LA ÚNICA POBLACIÓN IBÉRICA DE HOLANDREA SCHOTTII.

Sanchos, E., E. Gil, A.J. Navarro, E. Laguna & M. Fos
EVALUACIÓN DE LA ESTRATEGIA DE SIEMBRA PARA LA RECUPERACIÓN DE LIMONIUM DUFOURII (GIRARD) KUNZE

Saura-Mas, S., M. Jover & J. Font García
EVALUACIÓN Y PROPUESTAS DE GESTIÓN: FLORA SINGULAR DE UN MACIZO CALCAREO MEDITERRÁNEO Y ZONAS DUNARES (MONTGRÍ)

Serra, L. & J.X. Soler
FLORA VASCULAR DEL PARQUE NATURAL DEL CARRASCAL DE LA FONT ROJA: ANÁLISIS DE SU DIVERSIDAD Y PROPUESTAS DE CONSERVACIÓN

Villa, J.L., P. Rico, F. Martínez-Flores, M.B. Crespo & M.A. Alonso
RELACIONES FILOGENÉTICAS DEL GÉNERO TAMARIX EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, BASADO EN DATOS MORFOLÓGICOS Y MOLECULARES.

Viñas, J, R. Castillo & M. Fos
EVOLUCIÓN DE LAS POBLACIONES DE LIMONIUM RIGUALII EN EL PARQUE NATURAL DEL MONTGÓ

Més informació
Web del IV Congreso de Biología de la Conservación de Plantas

El BioC present al Congrés de la SEBCP

Els membres del BioC: Jordi López-Pujol, M.Carmen Martinell i Cèsar Blanché s’han desplaçat a Almeria, per prendre part al IV Congrés de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBCP), on han presentat quatre comunicacions científiques, fruit dels treballs d’investigació en curs, que són els següents:

  • Blanché, C.,  M.C. Martinell & J. López-Pujol

LECCIONES DE LA GENÉTICA DE LA CONSERVACIÓN PARA UN PLAN DE RECUPERACIÓN DE STACHYS MARITIMA.

  • Martinell, M.C., A. Rovira, S. Massó, C. Blanché & M. Bosch

ESTADO DE CONSERVACIÓN DE DOS POBLACIONES DE SILENE SENNENII. POLINIZACIÓN, ÉXITO REPRODUCTIVO Y VARIABILIDAD GENÉTICA

  • Rovira, A., M.C. Martinell, M. Soto, J. López-Pujol & M. Bosch

PRIMEROS DATOS DE DIVERSIDAD GENÉTICA DE LA ÚNICA POBLACIÓN IBÉRICA DE HOLANDREA SCHOTTII.

  • López-Pujol, J., A. del Hoyo & B. Lasso de la Vega

GENÉTICA DE LA CONSERVACIÓN DEL ENDEMISMO EXTREMO PIRENAICO GLANDORA OLEIFOLIA (BORAGINACEAE)

Seu del Congrés de la SEBCP, al Campus de la Cañada de la Universidad de Almería (Foto: C. Blanché)

El BioC, a l’IRBIO

Ahir va tenir lloc, a la seu de la Fundació Agustí Pedro i Pons de la UB, la sessió de presentació dels equips de recerca que fan part de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBIO).

El BioC hi va ser representat per C. Blanché, que hi va exposar la composició d'investigadors, les línies de recerca, els organismes estudiats i les metodologies de treball.

L'IRBIO neix com a nova estructura que agrupa els investigadors en Biodiversitat de la UB, amb la voluntat d'establir sinèrgies, aprofitar els recursos i aconseguir un millor finançament de la recerca i la seva projecció pública a la societat, sota la coordinació del Prof. Carles Ribera. La sessió de presentació pública de l'IRBIO tindrà lloc el proper 22 d'octubre.

Més informació

Estada de Sergi Massó a Brussel·les

El membre del BioC Sergi Massó ha iniciat aquest setembre una estada semestral a la Universitat de Brussel•les, per a l’estudi de biogeografia de manglars, en el marc dels intercanvis del Programa Erasmus de la seva llicenciatura en Biologia.

 

Foto: Laboratoire de Complexité et Dynamique des Systèmes Tropicaux de Bussel•les, on fa l’estada S. Massó (Foto S. Massó)

L’estada de S. Massó és al Laboratoire de Complexité et Dynamique des Systèmes Tropicaux de la Université Libre de Bruxelles i el professor responsable de l’estada és el Professor Farid Dahdouh-Guebas.

Durant aquests mesos treballarà en la implementació del banc de dades Aphia Mangrove Database, que identifica les espècies que viuen a cada manglar i en precisa les coordenades geogràfiques per dreçar el mapa de cada espècie i, després, fer els pertinents estudis biogeogràfics. El banc de dades és coordinat pel VLIZ (Vlaams Instituut voor de Zee, Institut Flamenc del Mar) des d’Oostende.

Sergi Massó, que ja ha col•laborat els darrers anys en temes de biologia de poblacions i en bases de dades d’informació genètica (CROMOCAT i GENOCAT) amb el BioC, romandrà a Bèlgica fins al febrer del 2010

 

 

Mor el Professor Gómez Campo

Segons un comunicat que acaba d'emetre la Fundació Carl Faust, dissabte passat va morir, als 76 anys, el professor César Gómez Campo, creador del banc de germoplasma de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), un dels més actius i reconeguts en el món i pioner en el camp de la conservació de flora a la Península Ibèrica.
 
 
C. Gómez-Campo (1933-2009) (Imatge: Web de Flora Iberica )

El comunicat de la FCF segueix informant del perfil biogràfic de professor Gómez Campo:

Biòleg i enginyer agrònom, el professor Gómez Campo va desenvolupar les seves línies de recerca en el camp de la biologia de la conservació i de la família Brassicaceae (en concret, de la tribu de les Brassiceae). Fou professor del Departament de Biologia Vegetal de la citada ETS d’enginyers agrònoms on va desenvolupar la seva tasca de conservació ex situ, o sigui, en lloc diferent de l’hàbitat originari de l’espècie (jardins botànics, bancs de llavors). L’any 1966 va fundar l’embrió del banc de germoplasma de la UPM el qual es troba especialitzat en dues vessants: a) la conservació ex situ dels endemismes botànics singulars de la Península Ibèrica, Balears, la regió Macaronèsica, així com els compartits amb els territoris veïns (nord d’Àfrica), i b) els recursos fitogenètics silvestres d’una de les famílies vegetals de més interès econòmic per a la nostra espècie (la Brassicaceae o Crucíferes) constituint una col·lecció de referència d’àmbit mundial. Les originals tècniques de conservació als bancs de germoplasma que ell va dissenyar –utilitzant gel de sílice deshidratat i guardant les llavors dins tubs de vidre tancats a la flama– foren molt ben acollides per la comunitat científica estatal e internacional la qual la va adoptar ben aviat gràcies als cursos i seminaris que regularment impartia arreu del món.

Gómez Campo havia rebut diversos premis i era president d’honor de l’Asociación Ibero-Macaronésica de Jardines Botánicos. Al Jardí Botànic Marimurtra hi ha un camí que ja li va ser dedicat en vida.

Descansi en pau, amb el reconeixement profund del BioC.

 

Més informació

Premi Vicens Vives a Investigadors del BioC

El GIBAF (Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques) on desenvolupen l’activitat docent universitària diversos membres del BioC (MC. Martinell, M. Bosch, A. Rovira, C. Blanché, amb C. Benedí, sota la coordinació de J. Simon) ha estat reconegut amb el Premi Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària.
 
 
 
 
 
 
 
Aquesta activitat docent es desenvolupa a la Universitat de Barcelona, als ensenyament de grau de Farmàcia i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, així com en diversos postgraus (Màsters europeus) que s'imparteixen a les Facultats de Farmàcia i de Biologia, així com en cursos de formació al professorat a través de l'ICE de la UB.
 
Joan SImon, en el moment de recollir el premi de mans del President de la Generalitat José Montilla, el Conseller d'Universitats Josep Huguet i de la Rectora de la UOC, Imma Tubella
 
El premi, atorgat  “pels resultats obtinguts en la millora i la innovació de la qualitat docent en l’àmbit de la introducció de noves plataformes tecnològiques de suport a la docència”, serà lliurat el proper dia 18 de setembre durant els actes d’inauguració del curs acadèmic universitari a Catalunya, a la seu de la UOC.

Més informació:

Modificacions als límits d’ENP a Catalunya

En aquestes darreres setmanes d’agost s’han produït diverses notícies relacionades amb les tramitacions de modificació de diverses zones protegides, d’entre les quals destaquem la zona ZEPA afectada pel Canal Segarra-Garrigues i la proposta d’ampliació de la zona d’influència del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Inici del procediment d’informació pública d’ampliació de zones ZEPA

En data 27 d’agost, s’ha publicat al DOGC l’anunci d’informació pública i notificació de la proposta d’ampliació de diverses zones de protecció especial per a les aus (ZEPA) delimitades per l’Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per a les aus. Aquesta modificació té conseqüències en la modificació (ampliació de la Xarxa Natura 2000 al sector estèpic de Catalunya) de la zona de regadius del Segarra-Garrigues, sotmesa també a informació pública, per tal de complir la sentència europea sobre el projecte de regadiu.

 

  • Més informació:

Notícia 21/08/2009 (1) – Web del DMAH
Notícia 21/08/2009 (2) – Web del DMAH

Modificació de la superfície del PN Aiguamolls de l’Empordà inclosa al Pla especial

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat, després de l’oposició del territori, ha rebaixat un 54% la superfície protegida inclosa en el pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que encara es troba pendent d’aprovació, 25 anys després de la inauguració del PN. La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, i el director dels serveis territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, van presentar el dia 26 a alcaldes i pagesos la nova proposta del departament. En aquesta, també se suavitzen les restriccions d’ús en les poc més de 2.000 hectàrees de superfície que es mantindran per garantir la connexió biològic dels aiguamolls amb el cap de Creus i el futur parc del Montgrí. Això fa que finalment quedin exclosos cinc dels set municipis que s’havien incorporat a l’espai protegit amb el pla especial fet públic al març.

  • Més informació:

Notícia 27/08/2009 – Punt Diari
Notícia 21/08/2009 – Europa Press