Mes: gener de 2012

Ombres en restauració de zones humides

Zona humida restaurada a l’Aragó (Foto: D. Moreno-Mateos / UC Berkeley)

La restauració de zones humides és una indústria de mil milions de dòlars als EEUU que té per objectiu crear ecosistemes similars als que han desaparegut durant el segle passat. Però una nova anàlisi dels projectes de restauració demostra que les zones humides restaurades rarament atenyen la qualitat d’una zona humida natural. “Una vegada s’ha degradat una zona humida, no recupera, en molts anys, el seu estol de plantes o les riques acumulacions edàfiques de carboni orgànic, que afecten els cicles naturals d’aigua i de nutrients”, afirma David Moreno-Mateos, un estudiant postdoctoral de l  University of California, Berkeley. “Fins i tot després de cent anys, la zona humida restaurada és encara diferent de com era abans i potser no es recuperarà mai”.

L’estudi, publicat a PLOS fa tres dies, s’origina en la tesi de D. Moreno-Mateos, que va estudiar la restauració hàbitats humits a Espanya i consta d’una metaanàlisi de 124 estudis de seguiment de zones humides en 621 indrets de tot el món, comparant-los amb zones humides naturals. Prop d’un 80% eren als EEUU i algunes havien estat restaurades fa més de 100 anys, en la creença que hom pot recrear els hàbitats destruïts amb facilitat. Aquesta idea també és àmpliament estesa a casa nostra.

L’estudi ha revelat, tanmateix, que les zones humides restaurades contenen c. 23% menys de carboni que les naturals, mentre que la diversitat de plantes silvestres era un 26% inferior de mitjana, després de 50-100 anys de restauració. Tot i que les àrees restaurades poden semblar superficialment similars -i les poblacions animals i d’insectes poden ser similars- les plantes requereixen molt més temps per recuperar la normalitat i establir els recursos de carboni al sòl per fer-ne un ecosistema totalment funcional.

 

David Moreno-Mateos, Mary E. Power, Francisco A. Comín, Roxana Yockteng
Structural and Functional Loss in Restored Wetland Ecosystems
PLOS Biology (2012) en línia

ABSTRACT

Wetlands are among the most productive and economically valuable ecosystems in the world. However, because of human activities, over half of the wetland ecosystems existing in North America, Europe, Australia, and China in the early 20th century have been lost. Ecological restoration to recover critical ecosystem services has been widely attempted, but the degree of actual recovery of ecosystem functioning and structure from these efforts remains uncertain. Our results from a meta-analysis of 621 wetland sites from throughout the world show that even a century after restoration efforts, biological structure (driven mostly by plant assemblages), and biogeochemical functioning (driven primarily by the storage of carbon in wetland soils), remained on average 26% and 23% lower, respectively, than in reference sites. Either recovery has been very slow, or postdisturbance systems have moved towards alternative states that differ from reference conditions. We also found significant effects of environmental settings on the rate and degree of recovery. Large wetland areas (>100 ha) and wetlands restored in warm (temperate and tropical) climates recovered more rapidly than smaller wetlands and wetlands restored in cold climates. Also, wetlands experiencing more (riverine and tidal) hydrologic exchange recovered more rapidly than depressional wetlands. Restoration performance is limited: current restoration practice fails to recover original levels of wetland ecosystem functions, even after many decades. If restoration as currently practiced is used to justify further degradation, global loss of wetland ecosystem function and structure will spread.

Més informació

 

 

 

 

 

Nou mutualisme planta/insecte endèmics de Còrsega

Els darrers dies de 2011 ha aparegut el volum 66 (2) de la revista Candollea, que publica el Conservatoire et Jardin Botaniques de Ginebra, que inclou un interessant article de Jaume Gamisans i col·laboradors, on es descriu una nova espècie de Còrsega, Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot. La particularitat de la nova espècie endèmica és que constitueix el lloc de posta i d’alimentació de Polyommatus coridon Poda, 1761, subsp. nufrellensis Schurian, 1977, un lepidòpter (Lycaenidae) també endèmic de l’illa de Còrsega. Com destaquen els autors, La coévolution de ces deux rares endémiques corses dont l’un des deux est étroitement lié à l’autre et qui ont perduré dans une aire d’extension si limitée est un phénomène extraordinaire qui mérite tous nos efforts de conservation.

 

 

GAMISANS, J., L. HUGOT & D. JUTZELER (2011) – Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot (Fabaceae), a new species from Corsica, in relation to an endemic butterfly – Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot (Fabaceae), une nouvelle espèce de Corse, liée à un papillon endémique.
Candollea 66 (2): 273 – 280

RESUMÉ

Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot (Fabaceae) est une nouvelle espèce endémique décrite des montagnes corses (massif du Mont Cintu) qui se distingue aisément des espèces proches, comme Hippocrepis comosa L. Un tableau comparatif et plusieurs photos permettent de montrer les différences morphologiques. Cette plante rare constitue fort probablement le lieu de ponte et la source de nourriture des chenilles de Polyommatus coridon Poda, 1761, subsp. nufrellensis Schurian, 1977, lycène (Lycaenidae) endémique de Corse, dont la répartition actuellement connue résulte uniquement de l’observation d’individus se concentrant en été dans des sites humides pour butiner sur des fleurs. La recherche d’Hippocrepis conradiae a été initiée par la redécouverte en 2001 du subsp. nufrellensis non revu depuis sa première trouvaille en 1975 à l’ouest du Pic La Mufrella, et dont les zones de reproduction restaient entièrement inconnues avant l’observation de cette plante qui fut notée à une certaine distance des aires nectarifères de ce papillon, en 2009. La coévolution de ces deux rares endémiques corses dont l’un des deux est étroitement lié à l’autre et qui ont perduré dans une aire d’extension si limitée est un phénomène extraordinaire qui mérite tous nos efforts de conservation.

Aquest volum de Candollea inclou també un article de M.B. Crespo i col·laboradors sobre nomenclatura i tipificació de Sarcocornia perennis.

Més informació

 

La UE duu Polònia als tribunals

La UE acaba de donar a conèixer a través d’un comunicat de premsa, que la Comissió Europea ha acordat dur Polònia al Tribunal Europeu de Justícia a causa de l’ncompliment d’aquest país de la normativa de conservació de la biodiversitat vegetal, en particular sobre conservació de varietats tradicionals de llavors. La Directiva 2009/145/EC estableix que cal un procediment simplificat de comerç de llavors tradicionals que defensi aquest producte davant de les d’origen industrial o agronòmic a gran escala, a fi de mantenir-ne la producció i garantir que no es produeixen fenòmens d’erosió genètica a la biodiversitat autòctona europea.

A més de la pròpia mesura, la decisió de la UE és rellevant per la justificació, que inclou expressions com ara Protection and conservation of EU regions’ rich biodiversity is of great importance, as well as the protection of EU’s species from extinction. It’s vital to ensure that vegetable seed varieties are used and conserved for the future generations. Protecting this heritage means also respecting the traditional regional farming methods which are usually not required for commercial crop production and, in turn, enhances consumer choice as the range of good quality products to choose from, is increased. Es posa de manifest la potència de la legislació europea -malgrat les seves mancances- com a eina garant de la conservació de la biodiversitat vegetal.

Més informació

Noves dades cromosòmiques mediterrànies

La revista Flora Mediterranea acaba de publicar el seu volum 21, on s’inclou la sèrie Mediterranean Chromosome Number Reports, que ja arriba al report núm. 1752 de dades cromosòmiques de plantes de la regió mediterrània. La sèrie és editada per G. Kamari, C. Blanché & S. Siljak-Yakovlev, en nom de la Comissió de Cariosistemàtica de la societat científica OPTIMA

Kamari, G., Blanché, C. & Siljak-Yakovlev, S. (eds): Mediterranean chromosome number reports – 21. ― Fl. Medit. 21: 355-376. 2011. ― ISSN: 1120-4052 printed, 2240-4538 online.

ABSTRACT

This is the twenty first of a series of reports of chromosome numbers from Mediterranean area, peri-Alpine communities and the Atlantic Islands, in English or French language. It comprises contributions on 16 taxa: Alyssum from Iran, by S. Bolourian, A. Tavassoli & M. Pakravan (Nos 1737-1743); Genista from Italy, Sardinia and Corse by T. Cusma Velari, L. Feoli Chiapella & G. Bacchetta (Nos 1744-1748); Genista from Greece, Cyprus and Israel, by T. Cusma Velari & L. Feoli Chiapella (Nos 1749-1750); Isoëtes from Sicily, by A. Troia, P. Marino & A. M. Orlando (No 1751), Pilosella from Italy, by E. Di Gristina, A. Geraci & P. Marino (No 1752).

Més informació

Estratègia d’adaptació al CC, als EEUU

L’Administració Obama ha obert un període de participació, a través d’un sistema de “webinar” (seminari a través del web) a l’estratègia dels EEUU d’adaptació de fauna i flora al canvi climàtic (Fish, wildlife & plants climate adaptation strategy). A les portes de l’inici de les tasques per a la preparació d’una estratègia catalana de conservació de flora, és especialment pertinent conèixer el desenvolupament i el sistema de treball i de participació d’altres estratègies de conservació de la biodiversitat, així com de la incorporació possible d’accions d’adaptació al canvi climàtic en documents d’aquest tipus. L’estratègia europea de flora vigent (ESPC) ja inclou també epígrafs destinats a la lluita contra les conseqüències del canvi climàtic sobre la biodiversitat vegetal (pàg. 15 i ss).

Podeu consultar els documents a:

Mapa col·laboratiu de canvis estranys a la Natura

Una de les potencialitats d’internet és la de permetre la creació de xarxes col·laboratives de dimensions molt variades. Avui mateix, el diari electrònic Vilaweb difon la campanya iniciada pel rotatiu “The Guardian” que ha obert un mapa col·laboratiu on els lectors expliquen les modificacions en la flora a causa del calorós hivern europeu. Al mapa ja hi ha dues observacions provinents de Catalunya.

Més informació

Nou volum de Collectanea Botanica

Aquests dies s’està distribuint el darrer volum de la revista Collectanea Botanica (vol. 30), publicada durant els últims dies de 2011. Per la seva relació amb la BCP, en destaquem els articles sobre la descoberta d’un nou tàxon híbrid per la flora catalana (Teucrium x mailhoi nothosubsp. orientalis, Labiateae) i la detecció d’una nova espècie invasora, Rhaponticum repens (Compositae), al Gironès i al Vinalopó, amb dades genètiques que relacionen les noves poblacions amb plantes invasores d’Estats Units.

Per consultar el contingut del volum i obtenir els pdf dels articles, cliqueu seguir llegint:

 

 

Índex del volum 30 (2011) i accés als pdf

Enllaç amb el web de Collectanea Botanica (Barcelona)

E-flaixos en BCP, 21

E-Flaixos recull notícies curtes d’actualitat en temes de Biologia de la Conservació de Plantes (BCP), en format resumit que arriben al Portal BioC. En aquesta secció trobareu informació sobre l’exposició en record de Josep Cuatrecasas i diverses informacions aparegudes al butlletí de Notícies de la ICHN: el projecte Ophrys-Solsonès, el programa de cursos naturalistes del 2012, el curs de males herbes de la UdL d’enguany o la notícia de publicació de les actes de les II Jornades sobre el teix (Olot, 2008), així com les procedents del web de la SEBICOP (rellançament del projecte MEDUSA, publicació de la reunió d’Alcoi sobre estudis als parcs naturals, Font Roja, 2011), i de la publicació del monogràfic “Botànica estimada” de la revista Mètode.

Podeu accedir als E- Flaixos anteriors (1-20), fent clic aquí


Exposició sobre Josep Cuatrecasas

A la sede Palmira de la Universitat Nacional de Colòmbia s’ha inaugurat una exposició de recordança de la figura de Josep Cuatrecasas i Arumí (1903-1996) i de la seva participació en el coneixement de la flora neotropical, a partir dels més de 15.000 plecs d’herbari del Prof. Cuatrecasas dipositats a l’herbari Valle.

Més informació


Notíces ICHN 99 (2012)

Ha aparegut el volum 99 de Notícies de la Institució, corresponent als mesos de gener i febrer de 2012, del qual destaquem les informacions següents:

  • Ophrys Solsonès

El projecte d’orquídies va endavant. De la mateixa manera que ja es va desenvolupar, amb èxit, a la Garrotxa i continuat al Ripollès, el projecte orquídies s’està duent a terme a la comarca del Solsonès promogut i coordinat pel Grup de Natura i Fotògrafs de Natura del Solsonès (seccions del Centre d’Estudis Lacetans) amb l’empenta, collaboració i ajuda de la Institució Catalana d’Història Natural.

A dia d’avui hi ha 31 membres adscrits al grup d’orquídies, els quals han prospectat unes 20 quadrícules entre els mesos de maig i setembre. En total s’han recollit unes 400 citacions de 36 espècies diferents. Aquest primer any de prospeccions, ha permès trobar dues espècies que encara no havien estat citades a la comarca: Ophrys speculum i Goodyera repens.

  • Cursos Naturalistes

S’ha publicat el programa de cursos Naturalistes de la ICHN. Podeu consultar-lo fent clic aquí

  • 16è curs d’especialització. Tècnicas de reconocimiento de plántulas y diásporas de malas hierbas.

Universitat de Lleida, del 31 de gener al 3 de febrer de 2012. Per a més informació i inscripció: http://www.weedresearch.udl.cat.

  • II Jornades sobre el teix a la Mediterrània occidental (2011)

Publicació de les comunicacions presentades a les jornades, celebrades el 26, 27 i 28 de juny de 2008. Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Olot, 2011. 130 p. A/I: http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarotxa/ index.php., a/e: garrotxa.ichn@iec.cat. ISBN: 978-84-99-9965-053-1.

Més informació
Notícies de la ICHN, 99 – Web de la ICHN

Jornadas estatales de estudio y divulgación de la flora en parques nacionales y naturales

El llibre ‘Jornadas estatales de estudio y divulgación de la flora en parques nacionales y naturales’, del qual és editor el Dr. Lluis Serra Laliga, recull les ponències que s’hi van presentar el passat. La reunió va tenir lloc el passat mes d’octubre a Alcoi. El volum acaba de publicar-se, en edició de la CAM. Les jornades van ser coorganitzades per la SEBICOP i al seu web s’hi pot obtenir el llibre en paper i l’enllaç al pdf. 

Més informació

 


Crida a la col·laboració amb la base de dades MEDUSA

La SEBICOP informa que, des del Mediterranean Agronomic Institute of Chania (MAICh, Creta) s’ha comunicat l’interès dels Drs. Panos Kefalas (panos@maich.gr) i Erika Weiss (erika@maich.gr), en obtenir la col·laboració d’experts i interessats en estudis etnobotànics i etnofarmacèutics, per tal de millorar el banc de dades MEDUSA, sobre espècies i usos d’interès a la conca mediterrània.  l

Més informació

Botànica estimada

Botànica estimada – Els humans i les plantes han estat en estreta relació des de ben antic. Aquest és l’objecte d’estudi de l’etnobotànica, una ciència interdisciplinar, protagonista de l’últim número de la revista Mètode.

Més informació

Recuperada la falguera mascle, extingida del Puig Major

La falguera mascle (Dryopteris filix-mas) havia desaparegut de la zona culminal del Puig Major, a Mallorca, fa una vintena d’anys, com a conseqüència de la degradació del seu hàbitat (probablement per la pressió de ramats de cabres, la dessecació ambiental o la recol·lecció). A partir d’espores conservades en plecs d’herbari provinents de la localitat original (i, per tant, pertanyents a genotips localment adaptats), s’han pogut obtenir sis exemplars que han estat reintroduïts amb èxit en el marc del pla de recuperació de la flora del Puig Major que duu a terme la Conselleria de Medi Ambient de Balears.

D. filix-mas tenia la categoria RE (“Regionally extinct”) al Llibre Vermell de Balears (Sàez & Rosselló, 2001) i era una de les prioritats del pla de recuperació. A instàncies de la Conselleria, durant els tres últims anys s’han cultivat al Centre Forestal de les Illes Balears les espores de l’únic exemplar d’aquesta espècie conservades al Jardí Botànic de Sòller i se n’han obtingut exemplars nous. A finals d’any s’ha pogut replantar la falguera al cim del Puig Major, en un hàbitat adequat i protegit de les cabres. S’espera que a partir d’aquests primers sis exemplars es pugui reconstruir l’única població balear d’aquesta interessant espècie, testimoni de temps passats i que pot actuar com a indicador futur de canvis ambientals i climàtics a l’illa, en l’entorn de la Serra de Tramuntana, declarada recentment Patrimoni Mundial de la UNESCO (vegeu notícia BioC). Aquest tipus d’actuacions permeten dreçar les anomenades “Llistes Blaves” (Gigon et al., 2000), de tàxons l’estat de conservació dels quals ha millorat com a resultat de les accions empreses.

Més informació

Buxbaumia viridis, retrobada al Montseny

La raríssima molsa Buxbaumia viridis, descoberta per la Dra. Creu Casas al Montseny i que es donava per extingida en aquest massís dels de l’any 1985, ha estat retrobada per Llorenç Sàez, professor de Botànica de la UAB.  La troballa ha estat objecte d’un reportatge del programa “El Medi Ambient” de TV3, que podeu veure enllaçant des del Portal BioC.

Buxbaumia viridis es troba legalment protegida atès que fa part del Catálogo estatal de especies amenazadas (categoria “Vulnerable”) del Reial Decret 139/2011 (enllaç) i, a més, aquesta població es localitza a l’interior del Parc Natural del Montseny, que ja ha encarregat l’estudi per a emprendre les accions de conservació necessàries.

Per a L. Sàez, aquest cas de retrobament és un exemple del que per a mi és, en Ciència i en Conservació, que “l’absència d’evidència no és evidència d’absència” i ve a ratificar que cal mantenir un seguiment continuat de les poblacions d’espècies amenaçades, fins i tot si no són retrobades durant anys. La pròpia UICN estableix una caució de com a mínim 50 anys de cerca continuada sense retrobament per donar una població determinada per extingida. En el cas de B. viridis, la dificultat prové del reduït nombre d’experts capaços d’identificar briòfits al nostre país, un aspecte que cal tenir en compte per assegurar el necessari relleu generacional d’especialistes dels diversos grups vegetals que, en el cas de les molses, s’han agrupat a la unitat de Botànica de la UAB, a l’escola de la Dra. Creu Casas.

 

Més informació