Any: 2012

Mel contaminada per transgènics

El diari electrònic EcoDiari denuncia que la mel de l’estat espanyol no es pot exportar a la Unió Europea -mentre que se segueix comercialitzant a casa nostra- perquè conté traces d’organismes modificats genèticament. La notícia ha passat gairebé desapercebuda, però se n’han fet ressò també el diari Le Monde o el web del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Des que el setembre de 2011 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va pronunciar contra la comercialització de la mel amb traces d’organismes genèticament modificats (OGM), l’exportació de la mel produïda a l’Estat espanyol està “pràcticament paralitzada”, tal com afirma José Luis González, portaveu dels apicultors de la Coordinadora d’agricultors i ramaders (COAG). I els apicultors es troben ara amb “la meitat de l’estoc de la temporada 2011 sense col·locar”. La recent petició del passat 28 de desembre per part de l’empresa Bayer CropScience per conrear a Espanya cotó GHB614 genèticament modificat tolerant al glifosat, el principi actiu de l’herbicida total Roundup®, ha alertat encara més els apicultors, que recorden que, a l’estat espanyol, el benefici de la pol·linització que realitzen les abelles melíferes s’estima que supera els 3.000 milions d’euros anuals només al sector agrari, sense comptar els serveis a la reproducció de la biodiversitat vegetal natural.

Més informació

Silene sennenii, als Annals Empordanesos

S’està distribuint aquests dies el volum 42 de la revista Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, que conté l’article dels membres del BioC

Martinell, M. C., Massó, S., López-Pujol, J., M. Bosch & Blanché, C. (2011). Silene sennenii, un endemisme empordanès en perill d’extinció. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 42: 193-203

on es donen a conèixer les característiques d’aquesta espècie, la seva biologia de la conservació i les mesures de protecció empreses

Aquest volum va ser presentat a finals de 2011, al santuari de la Mare de Déu del Mont (podeu consultar el sumari fent clic aquí)

Més informació

Negocis i Biodiversitat

La versió electrònica de la revista Forbes publicava dimecres la notícia de la publicació del nou llibre “The Economics of Ecosystems and Biodiversity in Business and Enterprise”. Es tracta d’una obra que obre el focus sobre les possibilitats de negoci en maneres sostenibles d’explotació i conservació de la biodiversitat i que analitza els exemples de pràctiques de companyies de diversos sectors, com ara HSBC (banca), Starbucks (restauració) o Rio Tinto (mineria). El llibre és publicat per Routledge TEEB-UNEP

Editat per Joshua Bishop i amb un gran nombre de contribucions, el llibre defensa que “hi ha una necessitat per a totes les empreses de quantificar i valorar els seus impactes sobre la biodiversitat i els ecosistemes, a fi d’evitar o mitigar els riscos i maximitzar les oportunitats positives.” En els capítols sobre l’impacte en el negoci i la dependència de la biodiversitat i sobre el mesurament i presentació d’informes, el llibre presenta l’estat de la tècnica d’orientació sobre com les empreses poden abordar els temes de la biodiversitat. Això inclou seccions sobre el disseny de la informació sobre biodiversitat i els sistemes de comptabilitat o sobre les formes de mesurar i fer el seguiment de la biodiversitat afectada per les activitats de l’empresa. Hom pot considerar l’obra com una aproximació realista a la inclusió de la diversitat biològica en el món de l’economia del s. XXI, segurament tant o més rellevant que les accions que es poden promoure des dels àmbits de la recerca o de les administracions públiques.

Més informació


Jornada sobre el BDBC

El proppassat dia 14 de febrer, va tenir lloc al Departament de Territori i Sostenibilitat una jornada de debat que, sota el títol de “Estat actual i perspectives de futur del BDBC”, va debatre les noves orientacions que pot prendre el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya en els propers anys. La jornada va aplegar una trentena d’experts i col·laboradors del BDBC, usuaris de la informació que s’hi conté i membres dels diversos departaments de l’administració catalana.

Durant la sessió, el responsable del BDBD, Xavier Font, va presentar l’estat de desenvolupament assolit -amb volum d’informació heterogeni entre els diversos grups d’organismes- i la producció de nous dispositius Android associats, al qual va seguir l’opinió d’usuaris de diversos camps (empreses que empren les dades del BDBC, museus, experts en divulgació de la biodiversitat), en un debat moderat per Salvador Grau, cap de Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. Es va considerar la possibilitat d’ampliar les prestacions del BDBC a usuaris no especialitzats, així com obrir la possibilitat d’incorporar dades d’altres organitzacions que també tenen reculls de dades de biodiversitat, així com la necessitat de seguir incrementant les dades de grups poc o gens representats al banc actual i de mantenir el finançament per disposar sempre de la informació actualitzada. Aquesta ha estat la primera ocasió de reflexió sobre el BDBC, que tindrà continuïtat en d’altres consultes i debats que vagin orientant el futur d’aquest instrument estratègic per a la conservació de la biodiversitat de Catalunya.

Més informació

Descoberta la germinació de Seseli farrenyi

Els treballs de seguiment de Seseli farrenyi promoguts pel Parc Natural del Cap de Creus i la Delegació de Medi Natural de Girona han permès descobrir la germinació d’aquesta espècie endèmica amenaçada i legalment protegida a Catalunya.

Podeu accedir al resum que en fa M.C. Martinell (NatBioC) al nostre web, donant a conèixer els primers resultats de la seva recerca, que seran presentats en una jornada monogràfica que tindrà lloc demà al Parc Natural.

Observada la germinació de Seseli farrenyi

Fruit dels estudis que la nostra companya M.C. Martinell (NatBioC) va duent a terme per encàrrec del Parc Natural del Cap de Creus i la Delegació de Medi Natural a Girona, en el marc del pla de seguiment de l’espècie, s’han pogut detectar estadis fenològics poc coneguts dels quals ens presenta el resum següent:

Observada la germinació de Seseli farrenyi al camp: una important troballa per a la seva conservació

M.C. Martinell

Fa uns mesos, us informàvem en aquest mateix bloc de la campanya d’estiu del BioC al Cap de Creus, que tenia com a missió determinar l’àrea de distribució i la mida poblacional actual de Seseli farrenyi, una espècie endèmica del Cap de Creus i estrictament protegida.

La prospecció, fruit de la iniciativa del Parc Natural del Cap de Creus i de l’Àrea del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de Girona, va fer confirmar la alarmant  situació de l’espècie, ja apuntada en una publicació de l’any 2010 (López-Pujol et al., 2010). El nombre d’individus existents actualment a l’hàbitat natural és extremadament petit, i suposa aproximadament el 10% del que hi havia deu anys enrere. A més de la prospecció, es va iniciar durant l’estiu de 2011 un estudi demogràfic i un pla de seguiment, que tenien com a objectiu monitoritzar l’espècie i identificar les causes de la greu disminució poblacional. Tot i que no es poden extreure encara conclusions definitives, ja que els estudis demogràfics de qualsevol espècie vegetal requereixen sèries de dades plurianuals, si que van servir per identificar alguns punts claus i certes mancances en els coneixements sobre Seseli farrenyi, com per exemple, sobre la seva germinació al camp en condicions naturals.

 

Parcel·la de seguiment de Seseli farrenyi [Fotografia: Josep Mª Dacosta, 2011]

Tot i que Seseli farrenyi s’havia cultivat anys enrere en el Jardí Botànic de Barcelona amb èxit, no es tenia cap coneixement sobre com i quan es produïa la germinació al camp. Era necessari, per tant, visitar les parcel·les marcades pel seguiment demogràfic al llarg de tot l’any, per tal de poder identificar el moment de la germinació. En una visita a primers de desembre es van poder observar, per primera vegada, plàntules de S. farrenyi a les poblacions naturals. La quantitat de plàntules trobades va ser molt alta, tenint en compte el baix nombre d’individus reproductors existent, arribant a comptar fins a 250 plàntules en menys 3 m2.


Plàntules de Seseli farrenyi poc després de germinar. Es poden veure els cotilèdons i les primeres fulles [Fotografia: Mª Carmen Martinell, 2011]

Aquesta troballa ens ha proporcionat informació molt important sobre l’espècie. En primer lloc, saber que la germinació es dóna a la tardor, fet que desconeixíem fins ara, i que pot produir-se de manera natural. Segon, s’ha evidenciat que la gran majoria de nous individus creixen a pocs centímetres de plantes que havien florit durant l’estiu de 2011, fet que explica la distribució agregada dels individus adults en l’espai i la distribució de la diversitat genètica entre les poblacions (López-Pujol, 2002), i sembla indicar que no hi hauria un banc de llavors perdurable al sòl.

Aquestes dades ens ajuden a entendre la dinàmica poblacional i les limitacions reproductives d’aquest endemisme. Tanmateix, encara queden molts interrogants per resoldre, ja que no sabem quina és la taxa de supervivència d’aquestes plàntules ni si l’episodi de germinació massiva d’enguany és un fet habitual o la conseqüència de les peculiaritats meteorològiques d’enguany. És imprescindible en aquests moments, fer un monitoratge regular de les plàntules, emmarcat en un pla de seguiment de l’espècie.

Bibliografia citada i més informació

  • López-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon, & C. Blanché (2002). Allozyme variation and population structure of the very narrow endemic Seseli farrenyii (Apiaceae). Botanical Journal of the Linnean Society 138: 305-314.
  • López-Pujol, J. , M. C. Martinell , S. Massó, C. Blanché & J. Molero (2010). Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d’extinció? Collectanea Botanica (Barcelona) 29: 51-58.

  • Rovira, A. (2008) Seseli farrenyi. Planta del Mes [en línia]. Portal BioC – Enllaç

Beca per a Elisabet Aguilar

Elisabet Aguilar ha obtingut una beca de col·laboració del MEC que li permetrà continuar vinculada al BioC. Les tasques que ha de desenvolupar estan relacionades amb les activitats d’innovació docent en Botànica que duen a terme els membres de l’equip vinculats al GIBAF, grup d’innovació docent dirigit pel nostre company Joan Simon.

E. Aguilar es va incorporar ahir com a nova becària, situació que es perllongarà fins a final del curs acadèmic.

Anunci de les III Jornades de Flora, a Lleida (juny 2012)

S’acaba d’anunciar la celebració de les III Jornades de Conservació de Flora, que tindran lloc del 14 al 16 de juny a Lleida, organitzades per la UdL i el DAAM de la Generalitat de Catalunya.

Les modalitats de participació, fulls d’inscripció, presentació de resums, programa, etc. són disponibles des d’avui mateix al web de les Jornades

Més informació

III Jornades de Conservació de Flora – Web UdL /Fundació

En aquesta nova edició es volen plantejar dos nous fòrums de debat, a més dels aspectes de recerca científica ja encetats en passades Jornades relatius a la conservació de la diversitat vegetal de plantes superiors. L’un fa referència a potenciar els estudis sobre diagnòstic i conservació de plantes inferiors (algues, briòfits, fongs i líquens) i un segon en el que es vol debatre la gestió de la flora en els espais agrícoles.

Ombres en restauració de zones humides

Zona humida restaurada a l’Aragó (Foto: D. Moreno-Mateos / UC Berkeley)

La restauració de zones humides és una indústria de mil milions de dòlars als EEUU que té per objectiu crear ecosistemes similars als que han desaparegut durant el segle passat. Però una nova anàlisi dels projectes de restauració demostra que les zones humides restaurades rarament atenyen la qualitat d’una zona humida natural. “Una vegada s’ha degradat una zona humida, no recupera, en molts anys, el seu estol de plantes o les riques acumulacions edàfiques de carboni orgànic, que afecten els cicles naturals d’aigua i de nutrients”, afirma David Moreno-Mateos, un estudiant postdoctoral de l  University of California, Berkeley. “Fins i tot després de cent anys, la zona humida restaurada és encara diferent de com era abans i potser no es recuperarà mai”.

L’estudi, publicat a PLOS fa tres dies, s’origina en la tesi de D. Moreno-Mateos, que va estudiar la restauració hàbitats humits a Espanya i consta d’una metaanàlisi de 124 estudis de seguiment de zones humides en 621 indrets de tot el món, comparant-los amb zones humides naturals. Prop d’un 80% eren als EEUU i algunes havien estat restaurades fa més de 100 anys, en la creença que hom pot recrear els hàbitats destruïts amb facilitat. Aquesta idea també és àmpliament estesa a casa nostra.

L’estudi ha revelat, tanmateix, que les zones humides restaurades contenen c. 23% menys de carboni que les naturals, mentre que la diversitat de plantes silvestres era un 26% inferior de mitjana, després de 50-100 anys de restauració. Tot i que les àrees restaurades poden semblar superficialment similars -i les poblacions animals i d’insectes poden ser similars- les plantes requereixen molt més temps per recuperar la normalitat i establir els recursos de carboni al sòl per fer-ne un ecosistema totalment funcional.

 

David Moreno-Mateos, Mary E. Power, Francisco A. Comín, Roxana Yockteng
Structural and Functional Loss in Restored Wetland Ecosystems
PLOS Biology (2012) en línia

ABSTRACT

Wetlands are among the most productive and economically valuable ecosystems in the world. However, because of human activities, over half of the wetland ecosystems existing in North America, Europe, Australia, and China in the early 20th century have been lost. Ecological restoration to recover critical ecosystem services has been widely attempted, but the degree of actual recovery of ecosystem functioning and structure from these efforts remains uncertain. Our results from a meta-analysis of 621 wetland sites from throughout the world show that even a century after restoration efforts, biological structure (driven mostly by plant assemblages), and biogeochemical functioning (driven primarily by the storage of carbon in wetland soils), remained on average 26% and 23% lower, respectively, than in reference sites. Either recovery has been very slow, or postdisturbance systems have moved towards alternative states that differ from reference conditions. We also found significant effects of environmental settings on the rate and degree of recovery. Large wetland areas (>100 ha) and wetlands restored in warm (temperate and tropical) climates recovered more rapidly than smaller wetlands and wetlands restored in cold climates. Also, wetlands experiencing more (riverine and tidal) hydrologic exchange recovered more rapidly than depressional wetlands. Restoration performance is limited: current restoration practice fails to recover original levels of wetland ecosystem functions, even after many decades. If restoration as currently practiced is used to justify further degradation, global loss of wetland ecosystem function and structure will spread.

Més informació

 

 

 

 

 

Nou mutualisme planta/insecte endèmics de Còrsega

Els darrers dies de 2011 ha aparegut el volum 66 (2) de la revista Candollea, que publica el Conservatoire et Jardin Botaniques de Ginebra, que inclou un interessant article de Jaume Gamisans i col·laboradors, on es descriu una nova espècie de Còrsega, Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot. La particularitat de la nova espècie endèmica és que constitueix el lloc de posta i d’alimentació de Polyommatus coridon Poda, 1761, subsp. nufrellensis Schurian, 1977, un lepidòpter (Lycaenidae) també endèmic de l’illa de Còrsega. Com destaquen els autors, La coévolution de ces deux rares endémiques corses dont l’un des deux est étroitement lié à l’autre et qui ont perduré dans une aire d’extension si limitée est un phénomène extraordinaire qui mérite tous nos efforts de conservation.

 

 

GAMISANS, J., L. HUGOT & D. JUTZELER (2011) – Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot (Fabaceae), a new species from Corsica, in relation to an endemic butterfly – Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot (Fabaceae), une nouvelle espèce de Corse, liée à un papillon endémique.
Candollea 66 (2): 273 – 280

RESUMÉ

Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot (Fabaceae) est une nouvelle espèce endémique décrite des montagnes corses (massif du Mont Cintu) qui se distingue aisément des espèces proches, comme Hippocrepis comosa L. Un tableau comparatif et plusieurs photos permettent de montrer les différences morphologiques. Cette plante rare constitue fort probablement le lieu de ponte et la source de nourriture des chenilles de Polyommatus coridon Poda, 1761, subsp. nufrellensis Schurian, 1977, lycène (Lycaenidae) endémique de Corse, dont la répartition actuellement connue résulte uniquement de l’observation d’individus se concentrant en été dans des sites humides pour butiner sur des fleurs. La recherche d’Hippocrepis conradiae a été initiée par la redécouverte en 2001 du subsp. nufrellensis non revu depuis sa première trouvaille en 1975 à l’ouest du Pic La Mufrella, et dont les zones de reproduction restaient entièrement inconnues avant l’observation de cette plante qui fut notée à une certaine distance des aires nectarifères de ce papillon, en 2009. La coévolution de ces deux rares endémiques corses dont l’un des deux est étroitement lié à l’autre et qui ont perduré dans une aire d’extension si limitée est un phénomène extraordinaire qui mérite tous nos efforts de conservation.

Aquest volum de Candollea inclou també un article de M.B. Crespo i col·laboradors sobre nomenclatura i tipificació de Sarcocornia perennis.

Més informació