Per Jordi López-Pujol
Clematis acerifolia Maximowitz, Bull. Soc. Imp. Naturalistes Moscou 54(1): 2 (1879)
Tàxon estudiat per un dels membres del BioC (J. López-Pujol) en col•laboració amb investigadors de l’Institut de Botànica de Beijing (Academia Xinesa de Ciències), primer durant una estada pre-doctoral (juliol-octubre de 2003), i després durant la seva formació post-doctoral (gener 2006-febrer 2008).
Detall d’un individu en flor, a Shangfangshan (abril de 2004). Foto: Xie Lei.
DESCRIPCIÓ I IDENTITAT TAXONÒMICA
Camèfit de 20 a 60 cm, amb les tiges llenyoses, sovint penjants. Fulles palmatilobades amb 5 lòbuls, glabres, de 3-7,5 × 3,5-8 cm, peciolades. Flors amb 5-8 tèpals petaloides blanc-rosats, també glabres, de 3,5-5 cm de diàmetre. Forma aquenis densament pubescents (2,5-3 × 1,2-1,8 cm), amb un estil persistent plumós. Floreix des de l’abril al maig, i fructifica des del maig al juny. Tàxon diploide amb 2n = 16 cromosomes (Gong et al. 1985), com és habitual en el gènere Clematis. Es desconeix tant el seu mecanisme de pol•linització com el seu sistema reproductiu.
Individu en flor, a Shangfangshan (abril de 2004). Foto: Xie Lei.
Algunes de les seves característiques morfològiques, com la forma de les fulles i la manca de pilositat als tèpals, gairebé úniques dins el gènere, justifiquen la inclusió de l’espècie estudiada dins la seva propia subsecció, Acerifoliae. Recentment (Yan et al., 2005) s’ha descrit una varietat (elobata), de mida molt més petita (<20 cm) i amb fulles ovades sense lòbuls, present a la província de Henan (amb una distribució centenars de quilòmetres més al sud que el tàxon típic).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Endemisme del NE de la Xina, limitat a les serralades de Shangfang i Baihua (extrem SW de la Municipalitat de Beijing i petita àrea adjacent de la província de Hubei). L’extensió de presència és d’uns 400 km2, mentre que l’àrea d’ocupació és probablement inferior als 3 km2.
HÀBITAT
Creix a les escletxes i fissures de roca calcària, en parets verticals i extraploms preferentment orientats a solell, situats indistintament en gorges o en llocs més oberts, amb vegetació de tipus arbustiu o en clarianes de bosc, ca. 200 m.
Hàbitat de C. acerifolia. A la foto de l’esquerra s’aprecien diversos individus (setembre de 2007). Fotos: J. López-Pujol.
DIVERSITAT GENÈTICA
S’ha estudiat la diversitat genètica en nou de les seves poblacions mitjançant electroforesi d’isoenzims (López-Pujol
et al., 2005), detectant-se uns nivells de variabilitat prou baixos (
P = 20,5%,
A = 1,27,
He = 0,072). Aquests poden respondre a la petita mida de les poblacions, a la distribució geogràfica tant restringida de l’espècie, a la seva elevada especificitat d’hàbitat, però, també, a la seva regressió i fragmentació durant temps recents (vegeu més endavant).
Totes les poblacions presenten elevats nivells de consanguinitat (més del 50% dels loci presenten un excés d’homozigots), probablement a causa de la seva estructuració en rodals o veïnatges genètics (efecte Wahlund), que dóna lloc a una situació d’autogàmia biparental (biparental inbreeding). La fragmentació de les poblacions podria tenir una contribució decisiva no només a aquest fenomen, sinó també a l’elevada divergència genètica entre poblacions (Fst = 0,273).
DEMOGRAFIA
Les observacions realitzades al camp (2003 i 2007) han revelat que les poblacions de C. acerifolia estan majoritàriament constituïdes per individus d’elevada longevitat, amb les tiges fortament lignificades. La presència d’individus juvenils i plàntules és més aviat escassa, probablement a causa de la la baixa disponibilitat de llocs adequats a la roca (escletxes amb un cert grau d’humitat) per a l’establiment de plàntules. La longevitat dels individus sembla, per tant, el factor essencial que permet el manteniment de les poblacions. És molt probable que el nombre total d’efectius de l’espècie sigui inferior a 10.000.
A l’esquerra, individu juvenil (setembre de 2007; foto: J. López-Pujol), a la dreta, individu adult (abril de 2004; foto: Xie Lei).
No s’ha trobat cap correlació entre l’heterozigosi i diverses mesures de fitness vegetatiu, com ara el diàmetre de la planta, la seva alçada, o el nombre de tiges, tant a nivell individual com poblacional (vegeu López-Pujol et al., 2008). Sí que s’ha trobat, però, una correlació entre un dels paràmetres mesurats, el nombre de fulles per tija, i la cobertura vegetal, que es va mesurar com a un indicador de la qualitat de l’hàbitat. Per tant, la variabilitat detectada en els paràmetres de la fitness sembla que depèn més de factors ambientals que no pas dels genètics.
CONSERVACIÓ
Situació general
C. acerifolia constitueix una de les espècies més amenaçades del NE de la Xina, que ha sofert una declinació dràstica pel que fa tant al nombre com a la mida de les seves poblacions. Basant-nos en una revisió dels plecs dipositats a l’herbari PE (Herbari Nacional de la Xina, Beijing), corresponents a recol•leccions realitzades majoritàriament entre els anys cinquanta i setanta, i en les dades que s’aporten a la Flora de Beijing (publicada a principi dels vuitanta; He, 1984), l’espècie era localment força abundant només fa unes poques dècades.
Amenaces
Biòtiques: (a) Taxes de reclutament probablement molt baixes (la presència de plàntules i d’individus juvenils és molt reduïda a les poblacions); (b) Petita mida poblacional a la majoria de localitats observades (generalment per sota dels 100 exemplars), prop o sota dels límits de la MVP (minimum viable population), i (c) nivells reduïts de diversitat genètica.
Abiòtiques: (a) Destrucció i/o fragmentació del seu hàbitat, bàsicament com a conseqüència de la construcció de noves carreteres (o millora de les existents) i d’infrastructures turístiques, com ara complexos hotelers i resorts. Moltes de les àrees on creix l’espècie (Shidu, Yesanpo, Shangfangshan, Baihuashan) s’han convertit en una destinació turística de primer ordre per als habitants de la capital xinesa, donada la seva proximitat (a menys d’un parell d’hores) i la bellesa dels seus paratges. La pujada del nivell de vida fa pensar que els impactes derivats de l’activitat turística puguin incrementar-se de forma notable en els propers anys; (b) Pol•lució degut a activitats mineres (extracció de carbó) a les immediacions d’una de les localitats més grans (Jayukou): s’han observat dipòsits de polsim de carbó considerables a sobre de les fulles en molts dels individus; i (c) Risc d’incendis forestals.
Infrastructures turístiques a Shidu, localitat que conté diverses poblacions.
Construcció d’una carretera a les immediacions de Shangfangshan, locus classicus de C. acerifolia.
Avaluació del grau d’amenaça (segons criteris IUCN, 2001)
CR (en perill crític): B2ab(i,ii,iii,iv,v) (López-Pujol et al., 2005)
Protecció legal
No existeix cap mesura de protecció legal a nivell l’espècie. Algunes de les seves poblacions estan situades dins de reserves naturals (Shangfangshan, Baihuashan).
Mesures de conservació proposades
In situ: (a) Protecció del seu hàbitat natural (creació de noves reserves naturals que protegeixin el màxim nombre possible de localitats); (b) Seguiment poblacional i vigilància de l’hàbitat; (c) Reintroduccions i/o reforçaments poblacionals.
Ex situ: (a) Recol•lecció de llavors i conservació en bancs de germoplasma; (b) cultiu i micropropagació en jardins botànics.
Altres: (a) Inclusió al Llibre Vermell de la Flora Xinesa i a la Llista Nacional de Flora Protegida; (b) Realització d’estudis addicionals per assolir un grau més profund de coneixement de l’espècie (demografia, pol•linització, sistemes reproductius, etc.).
Referències
Gong WZ, Long YY & Li MX. 1985. Karyotype studies on Clematis from Beijing, China. J
ournal of Wuhan Botanical Research, 3: 371-379.
He SY, Xing QH, Yin ZT & Jiang XP. 1984. Flora of Beijing. Beijing Press, Beijing. pp. 246-247.
López-Pujol J, Zhang F-M & Ge S. 2005. Population genetics and conservation of the critically endangered Clematis acerifolia (Ranunculaceae). Canadian Journal of Botany, 83: 1248-1256.
López-Pujol J, Zhang F-M & Ge S. 2008. No correlation between heterozygosity and vegetative fitness in the narrow endemic and critically endangered Clematis acerifolia (Ranunculaceae). Biochemical Genetics, published on line, 12 April 2008 (DOI: 10.1007/s10528-008-9161-y)
Yan, S-X, Wang P-F, Zhu C-S, Yang Q-S, & Kong D-Z. 2005. Clematis acerifolia var. elobata, a new variety of the Ranunculaceae from Henan, China. Acta Phytotaxonomica Sinica, 43: 76-78.
Citació/pdf/handle
FITXES ANTERIORS DE “La Planta del Mes” aparegudes al Portal BioC
L’objectiu principal d’aquestes segones jornades dedicades al teix ha estat conèixer la situació actual de l’espècie i els hàbitats on es troba, en el context de la Mediterrània Occidental, per tal de poder adoptar les mesures necessàries de cara a la conservació d’aquesta espècie forestal protegida.
Logo de les I JCCF, disseny de Richard Martín
