Any: 2016

Posta de sol al Puig Major, amb el perfil de les instal·lacions militars (Foto: Álvaro Carmona CC BY-SA 3.0). La zona culminal és objecte d’un pla de recuperació de flora.

Acaba de publicar-se en línia, a la prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution, l’article One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae), del qual són autors Sergi Masso, Jordi López-Pujol i Cèsar Blanché, membres del BioC i Javier López-Alvarado i Llorenç Sàez, investigadors de la UAB.

 

Mitjançant l’electroforesi d’isoenzims, s’ha analitzat la diversitat genètica d’Agrostis barceloi L.Sáez & Rosselló, endèmica extrema (ENE) del cim del Puig Major, a l’illa de Mallorca, un tetraploide que té menys de 100 individus de població total mundial. Tots els individus analitzats mostren el mateix genotip, amb heterozigosi fixada, que és interpretat com a resultat de la combinació a) d’un efecte fundador des d’un avantpassat continental (event únic), b) d’una petita mida poblacional actual i c) de les amenaces antròpiques derivades de la voladura de part del cim per a construcció d’instal·lacions militars i de la sobrepastura.

 

L’article proposa mesures de conservació com ara preservació de granes i producció de nous individus per a reforçaments poblacionals. Aquestes mesures formen part del conjunt d’accions del Pla de Conservació de la flora del Puig Major, zona on coexisteixen d’altres espècies ENE, rares i amenaçades, que fan d’aquesta zona culminal una autèntica joia de la flora mediterrània.

Més informació

• Massó, S., J. López-Pujol, J. López-Alvarado, C. Blanché & L. Sàez (2016). One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae). Plant Syst Evol [online] – DOI 10.1007/s00606-016-1283-9 – Enllaç a l’article

Ahir va morir i avui ha estat enterrat l’amic Ferran Royo, biòleg i botànic, apassionat i excel·lent coneixedor de la flora de les terres de l’Ebre, després d’una llarga malaltia, contra la qual ha lluitat en els darrers mesos.

 

 

 

Ferran Royo, durant la presentació de l’obra “Plantes del Port”

Ferran Royo Pla nasqué a Santa Bàrbara (Montsià). Estudià la llicenciatura de Biologia i,  resident a Vinaròs, treballà a l’IES Joan Coromines de Benicarló (tot i que es definia com un pagès que fa de professor). Compaginà la seva activitat docent amb la recerca florística i taxonòmica. És autor de la tesi doctoral Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebre i la serra d’Irta (2006), dirigida per Lluís de Torres i Ramon M. Masalles.

 

L’excel·lent coneixement de la flora i el territori ebrenc, i meridional en general, el van dur a la participació en diverses publicacions pròpies o en col·laboració. En particular volem destacar aquí la seva participació com a expert en l’aportació de dades per al Llibre Vermell de Plantes Vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (2010).

 

Portada de la Tesi Doctoral de Ferran Royo

 

A més de la pròpia recerca, Ferran Royo participà durant molts anys en la divulgació del patrimoni natural i cultural del territori i, especialment, en l’organització i dinamització d’un equip d’estudiosos que formen el Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre”, aplegat a l’entorn del Museu del Montsià.

 

Aquesta tasca culminà en la publicació de l’obra “Plantes del Port”, el tercer i darrer volum dels quals veié la llum per Sant Jordi de 2010. El conjunt dels  tres volums, aplegats en un estoig, té 1.290 pàgines impreses a tot color, amb més 370 figures i dibuixos i unes 3.000 fotografies. El recompte d’espècies frega les 1.400, mentre que el de tàxons s’atansa als 1.600.

 

El botànic planer (de la Plana de Santa Bàrbara, al Montsià) encara va coordinar l’any 2012 la publicació, promoguda per l’Associació de Micologia de les Terres de l’Ebre “Bitxac” i el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre,de l’edició del primer llibre de bolets específic del territori meridional titulat “Bolets del Port, Maestrat, Matarranya i Terres de l’Ebre”.I ara fa un any, el febrer de 2015, encara va participar a l’homenatge a Font Quer que va tenir lloc a Prat de Comte.

Descansi en pau un molt bon botànic i millor persona.

Més informació

• Notícia 19/4/2010 – Portal BioC

• Notícia 22/10/2012 – La Plana Ràdio

• Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre” – Enllaç web

• Tesi doctoral: Ferran Royo (2006) – Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebre i la serra d’Irta.

A cavall del canvi d’any 2015/2016, ha vist la llum una nova edició de “Guia de les Plantes de Menorca“, la segona (corregida; la primera, de 2014, es va exhaurir de seguida). En són autors l’equip dirigit per Pere Fraga, amb Irene Estaún, Mireia Comas i Eva Cardona i és editada pel Consell Insular de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis.

 

Aquesta guia forma part del programa de guies de natura de la Reserva de la Biosfera de Menorca (n’és el volum 4) i és un producte més de la “factoria LIFE”, de les diverses publicacions de qualitat que l’equip finançat per successius projectes europeus LIFE ha dedicat de la conservació de la flora menorquina.

 

El llibre té una introducció sobre la flora menorquina, el paisatge vegetal i les principals comunitats, així com les accions de conservació més rellevants dutes a terme i el gruix de l’obra és dedicat a l’apartat de guia, molt gràfica  -moltes espècies són il·lustrades amb fotografies de detall- on els tàxons són presentats per agrupacions pràctiques, no estrictament taxonòmiques. De vegades són famílies (lleguminoses o compostes), o gèneres (aladerns, o allasses, o bledes) d’altres són grups morfològics (els “cards”), d’altres són agrupades per hàbitats o ambients (plantes de dunes, de pradells o de roques), sempre seguint criteris de practicitat i de senzillesa d’ús. Al final de l’obra, els diversos índexs en faciliten la consulta

 

L’obra, a més de molt útil és fàcil d’emprar i molt bella. No es pot demanar res més!

 

Més informació

• Fraga Arguimbau, P., Irene Estaún Clarisó, Mireia Comas Casademont i Eva Cardona Pons (2015). Guia de Les Plantes de Menorca. Menorca Reserva de la Biosfera, 4. Consell Insular de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis. Menorca. 353 p. ISBN 978-84-15291-14-5 / Dipòsit Legal ME 14/2016.

 

 

Foto: Generalitat Valenciana

 

El cap de gat (Helianthemum caput-felis), una espècie endèmica i amenaçada del SE Ibèric, ha estat estudiat des del punt de vista de la biologia reproductiva per l’equip del CIBIO de la Universitat d’Alacant format per Jonás C. Agulló, Celeste Pérez-Bañón, Manuel B. Crespo i Ana Juan, en un article acabar de publicar a la revista Flora.

 

Els investigadors han identificat diferències en la producció de fruits i llavors entre poblacions continentals i insulars (a les poblacions continentals, l’espècie es comporta principalment com a al·lògama). Els pol·linitzadors de H. caput-felis han resultat ser majoritàriament himenòpters i coleòpters, per als quals l’espècie és la principal càrrega pol·línica.

 

L’article conclou amb recomanacions de gestió derivades del coneixement de la pol·linització.

 

Més informació

• Agulló, Jonàs, C., Celeste Pérez-Bañón, Manuel B. Crespo i Ana Juan (2015) – Puzzling out the reproductive biology of the endangered cat’s head rockrose (Helianthemum caput-felis, Cistaceae). Flora 217: 75-81 – Enllaç a l’article

Segons que informa avui el diari digital El Món,  la comissió de seguiment de la restauració i conservació del Pi de les Tres Branques ha encarregat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que elabori un estudi sobre la instal·lació de càmeres de videovigilància al Pi Vell i al Pi Jove.

 

Aquest arbre catalogat com a monumental per la Generalitat de Catalunya és un exemplar de Pinus sylvestris de prop de 25 m d’alt, situat al pla de Campllong (Castellar de Riu, Berguedà) i és símbol de la unitat dels Països Catalans. S’hi celebren aplecs des de fa dècades però darrerament ha estat objecte de diverses bretolades i actes destructius de manera reiterada, a causa del seu significat nacional, l’últim dels quals, el passat mes de gener.

 

Segons declaracions de l’alcalde del municipi afectat s’espera que la càmera de vídeovigilància pugi tenir efecte disuassiu o en tot cas permeti la identificació dels agressors, a més de les mesures ja preses com ara el reforç del tronc amb plaques d’acer. L’ús de vídeos en la protecció d’elements de flora no és freqüent al nostre país  (tot i que s’ha emprat com a instrument de seguiment en treballs científics de biologia de la conservació i de gestió), mentre que és ja un element habitual en el seguiment de la fauna.

 

 

 

Més informació

• Notícia 18/2/2016 – El Món
• Notícia 11/2/2015 – Portal BioC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto: Diputació de Barcelona

Segons que informa la Diputació de Barcelona, el Parc del Garraf ha recuperat el conreu de la col brotonera o espigall, una hortalissa originària d’aquesta zona, concretament a la finca de Can Grau. El projecte, promogut per la Fundació Miquel Agustí, vinculada amb l’Escola d’Agricultura de la UPC i dedicada a la recuperació de varietats agrícoles tradicionals i els productes autòctons, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Parcs Naturals, comporta una línia de recerca entorn aquesta varietat tradicional, posant les bases per a la millora del seu rendiment en explotacions productores al Parc del Garraf.

 

Els brotons i els espigalls són dues parts de la col brotonera, una varietat cultivada de la col (Brassica oleracea) que corresponen a fases diferents del creixement d’aquesta planta, originària i tradicional de la zona del Garraf. Durant els mesos d’octubre i novembre li creixen uns brots amb molta fulla, que són els brotons, i al gener, abans que tingui lloc la floració, apareixen els espigalls –inflorescències immadures–, que es poden collir fins al març i es consumeixen localment a Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Més informació

• Notícia 11/2/2016 – Nota de Premsa/Diputació de Barcelona
  

 

 

 

• Mas de Xaxars, G., García-Fernández, A., Barnola, P., Martín, J., Mercadé, A., Vallès, J., Vargas, P., Vigo, J., Garnatje, T. 2015. Phylogenetic and cytogenetic studies reveal hybrid speciation in Saxifraga subsect. Triplinervium (Saxifragaceae). Journal of Systematics and Evolution, 53: 53-62.

 

• Mas de Xaxars, G., Vallès, J., Garnatje, T., Mercadé, A., Martín, J., Barnola, P., Vigo, J. 2014. Relacions entre diverses espècies de Saxifraga dels Pirineus i de les muntanyes Catalanídiques. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 78: 51-61.

 

• Mas de Xaxars, G., Fridlender, A., Garnatje, T., Vallès, J. 2015. Molecular and cytogenetic confirmation of the hybrid origin of Jacobaea ×mirabilis (Asteraceae, Senecioneae), with nomenclatura notes on this name. Phytotaxa, 234: 271-279.

 

• Mas de Xaxars, G., Garnatje, T., Pellicer, J., Siljak-Yakovlev, S., Vallès, J., Garcia, S. 2015. Impact of dysploidy and polyploidy on the diversification of high mountain Artemisia (Asteraceae) and allies. Alpine Botany, publicat en línia.

Les cabres als penyals d’Es Vedrà. Foto: Periodico de Ibiza

 

Segons que informa la premsa d’avui, tècnics de l’IBANAT i del Govern Balear han iniciat la campanya d’erradicació de les cabres domèstiques presents des de fa uns 25 anys a l’illot des Vedrà, davant les costes d’Eivissa. Dels cinc exemplars inicials, s’ha arribat a comptar-ne més de 80.  L’actuació ha de comportar la mort d’unes quaranta cabres. Es tracta d’una mesura valenta, avalada per diversos informes científics de biòlegs de la conservació, que el Govern ha tingut en compte.

 

L’illot d’Es Vedrà, davant la costa d’Eivissa

Algunes persones i grups han mostrat la seva disconformitat amb l’acció. No obstant, el perill de la sobrecàrrega de cabres per a la flora endèmica i amenaçada d’Es Vedrà era coneguda des de fa temps. Finalment els propietaris de l’illot han reconegut que els animals no són seus.

 

Més informació

• Notícia 11.11.2005 – Diario de Ibiza
• Notícia 4.2.2016 – Diario de Ibiza
• Notícia 5.2.2016 – Última Hora
• Notícia 5.2.2016 – El Confidencial
• Notícia 5.2.2016 – Periodico de Ibiza