Categoria: Notícies BIOC

El treball presentat, que forma part de les recerques del projecte CGL2007-60475/BOS ha dut per títol “Anàlisi de la diversitat genètica de la població garrotxina de Dichoropetalum schottii. Significació biogeogràfica” i ofereix els resultats dels estudis de diversitat al·loenzimàtica a tres escales: i) distribució i nivells de diversitat a la població del Mont;  ii) relació d’aquesta població amb les altres dels Pirineus i iii) significació i singularitat de la població garrotxina en el context biogeogràfic de tota l’àrea de distribució, fins a les serres del Pindus, a Grècia. En són autors M.C. Martinell, J. López-Pujol, M. Soto, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, M. i C. Blanché.

RESUM DE LA COMUNICACIÓ:

En el marc del projecte CGL2007-60475/BOS, s’han estudiat els nivells de diversitat al·loenzimàtica de l’única població ibèrica de Dichoropetalum (=Holandrea = Peucedanum)  schottii, situada a la Mare de Déu del Mont (La Garrotxa), de mida poblacional reduïda (c. 250 individus) i qualificada com a CR segons les categories UICN (2001) i es comparen amb els obtinguts de 3 altres poblacions pirinenques.

D’entre tots els individus estudiats, s’ha identificat un total de 8 genotips diferents, que han estat cartografiats a escala individual i s’ha analitzat la seva distribució local.  Els paràmetres de variació genètica (P99, A, He) per a 8 loci, indiquen valors més baixos a la població garrotxina (25,0; 1,37; 0,100, respectivament) que no pas a la resta de poblacions dels Pirineus (37,5-50; 1,50; 0,112-0,134), congruents amb la més petita mida poblacional i amb la situació marginal excèntrica respecte a una àrea de distribució d’afinitats montanes mediterraneo-orientals.

A partir de l’estudi de l’estructuració de la diversitat a poblacions de tota l’àrea de distribució (incloent-hi poblacions dels Alps marítims, de la regió del Carst a Itàlia/Eslovènia i de la serra del Pindus, al N de Grècia) es conclou que el nucli pirinenc en conjunt pot ser distingit com una fracció significativa de la variació genètica, amb presència d’al·lels privats i d’origen relativament recent, a partir d’una estirp procedent de les muntanyes mediterrànies orientals.

Es conclou la pertinença de la població garrotxina a una unitat funcional de conservació constituïda pel conjunt de poblacions occidentals pirinenques del qual significa un nucli extrem empobrit, al límit dels llindars mínims de mida poblacional i es proposen mesures de conservació, tant in situ com ex-situ.

Més informació
La resta de comunicacions presentades, pot consultar-se l’enllaç amb el pdf de la Jornada.

El proppassat dimarts dia 23 de febrer, va tenir lloc la primera sessió dels Seminaris BioC corresponents a l’any 2010, que va consistir en la visita a les instal·lacions de L’ERA (Espai de Recursos Agroecològics), prop de Manresa, on es duu a terme el projecte ESPORUS. Aquest projecte té per objectiu la recol·lecció de llavors de varietats agrícoles tradicionals i la seva conservació activa (tant en banc de germoplasma com mitjançant la producció de nova llavor cada any). L’equip de Manresa també coordina l’elaboració d’un model unificat de banc de dades sobre aquesta matèria que pugui servir a les desenes d’entitats amb activitats similars, a través d’un projecte finançat per la Fundación Biodiversidad.

Més informació

• Web de ERA (Espai de Recursos Agroecològics)

Precisament, una de les activitats de recerca del BioC consisteix en la catalogació i sistematització de la informació sobre diversitat genètica cromosòmica a través de la producció de dades pròpies, de  l’edició de contribucions com les citades de Flora Mediterranea i, finalment, de la construcció d’instruments de consulta i de metaanàlisi, a través del banc de dades CROMOCAT, integrat al Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya.

Més informació:

Taula de continguts del volum 19 de Flora Mediterranea

Sara López Viñallonga finalitza el seu contracte amb el BioC, atès que ocuparà, des de demà, una plaça de tècnic a l’Institut Botànic de Barcelona. Li desitgem els millors èxits i tota la sort del món, tot i que esperem seguir col·laborant en un futur.

 

El treball realitzat per Marc Enríquez ha consistit en la revisió de la informació continguda al total de registres que conformen el banc de dades cromosòmic dels Països Catalans (CromoCat), després de 10 anys de tasca de buidatge. Les informacions corresponents a les dades del Principat de Catalunya, finançades per un conveni amb la Generalitat de Catalunya, són consultables on line a través del BDBC (mòdul CromoCat), però no pas la totalitat d’informacions corresponents a la resta de territoris (Principat d’Andorra, Franja de Ponent, País Valencià i Illes Balears). Les conclusions principals del treball són les següents:

1. El contingut acumulat durant 10 anys (1999-2009) per CromoCat representa una captura de dades sobre diversitat cromosòmica de la flora dels Països Catalans molt considerable, amb més de 50.000 registres, tant de fitxes com bibliogràfics (disponibles en format paper a través de petició als autors)

2. La revisió preliminar de la qualitat de la informació recopilada ha permès comprovar l’adequació de la major part de les dades i  detectar alguns buits en camps de CRO-IN (adscripció a comarques, a territoris, etc.) que ara es troben identificats i en disposició de ser esmenats.

3. El grau de coneixement citogenètic de la flora, en general, és satisfactori (c. 85%) però resta un 15% d’espècies sense cap dada cromosòmica

4. La relació dels tàxons sense dades cromosòmiques inclou un bon nombre d’espècies endèmiques o subendèmiques i, per tant, identifica una necessitat de coneixement que pot definir futures prioritats de recerca.

5. El grau de coneixement citogenètic de la flora no és distribuït homogèniament: la zona pirinenca i les illes Balears disposen d’un nombre de dades molt superior al del País Valencià o de les comarques interiors de Catalunya.

6. La informació continguda a CromoCat en aquests moments permet iniciar la preparació d’un “Atlas cromosòmic de la flora dels Països Catalans” que equipari el territori a d’altres zones geogràfiques amb un Atlas publicat. Aquesta futura obra de síntesi no exclou la necessitat de seguir els treballs de captura de dades en format de banc de dades actiu i permanentment actualitzat

 

 

Marc Enríquez, treballant en la introducció de dades de CromoCat (Foto: J. Simon)

 

 

 

 

L’any 2009 ha vist la llum un nou article de recerca d’investigadors del BioC al volum 44 de la revista Folia Geobotanica [SCI], que edita l’Acadèmia de Ciències de la Reública Txeca (Praga)

Orellana, M.R., C. Blanché, J. Simon & M. Bosch
Genetic diversity within and among disjunct populations of the Mediterranean island endemic Delphinium pictum and D. requienii (Ranunculaceae)
Folia Geobotanica, 44, no. 1 (2009): 47-63

L’article, que forma part dels treballs de la tesi doctoral de M.R. Orellana i del projecte REN 03-1815 GLO dirigit per M. Bosch, aporta dades sobre diversitat al·loenzimàtica de 13 poblacions de Delphinium requienii i de D. pictum, espècies endèmiques de les illes de la Mediterrània Occidental, tot demostrant la hipòtesi d’un origen recent, les relacions d’afinitats entre ambdues, la compartimentació de la diversitat genètica a escala d’illa i la necessitat d’ampliar la cobertura de la conservació legal dels tàxons. Es tracta d’espècies que han estat recol·lectades a les illes de Mallorca, Sardenya, Còrsega i Ièras, en diverses campanyes del BioC.

Més informació

• Enllaç al resum i a l’article – Worldcat

 

L’avaluació de l’espècie segons criteris habituals (B,C,D) era, fins al moment: EN B1ab(iii,iv,v)+2ab(iii,iv,v); C1. L’aplicació dels criteris A i E de la UICN (no emprats mai abans per a avaluar espècies de flora de Catalunya) ofereix els resultats següents a les dues poblacions estudiades de D. bolosii
(convé recordar que aquests criteris d’avaluació tenen en compte la projecció de dinàmica demogràfica poblacional i, per tant, són a escala de població, no de tàxon)

Ulldemolins (Priorat)- La reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 0,4%. El criteri A3b li confereix la categoria de “Quasi Amenaçat”
La probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys és del 0%, mentre que per a l’interval de 100 anys és del 78%. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”

Rubió de Baix (La Noguera) – La reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 69%. El criteri A3b li confereix la categoria de “En Perill”
La probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys és inferior als límits establerts i a  100 anys, del 100 %. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”

Macroglossum stellatarum pol·linitza D. bolosii (Foto: M. Bosch).

Més informació:

• Notícia 29/11/2009 – Portal BioC
• Fitxa “Planta del Mes” – Esperó de Bolòs – Portal BioC

 

Ahir van ser lliurades als responsables del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC), que dirigeix Xavier Font,  les actualitzacions corresponents a l’any 2009 dels mòduls CromoCat (diversitat cromosòmica de flora) i GenoCat (diversitat genètica molecular de flora), fruit del treball de buidatge i de catalogació de les dades que han dut a terme els investigadors del BioC (GReB) Joan Simon (responsable del projecte),  Marc Enríquez i Cèsar Blanché durant aquest any.

CD amb dades del mòdul CromoCat

Amb aquestes dades, el volum d’informació contingut a CromoCat és de 50.508 registres, amb 7078 referències bibliogràfiques. En aquests moments, disposem d’informació cromosòmica sobre el 86,5% dels tàxons de la flora vascular dels Països Catalans (pteridòfits, licopodiòfits, gimnospermes i angiospermes), tot i que només el 28,4% de les dades es refereixen a recomptes procedents de poblacions de localitats del territori (taula CRO-IN de CromoCat). La revisió de les dades contingudes a CromoCat, ara que compleix 10 anys de funcionament, indica la necessitat d’incrementar la recerca en aquest àmbit al conjunt dels Països Catalans per homologar-nos a d’altres països o territoris.

Pel que fa al mòdul GenoCat, en el seu quart any de funcionament (es va iniciar el 2006), s’han incorporat 1224 nous registres, que, fan ja un total de més de 7000 dades introduïdes. El contingut actual del mòdul incorpora dades moleculars sobre 1185 tàxons (el 24,2% del tesaure taxonòmic total emprat) dels Països Catalans. La velocitat d’aparició de noves dades i la necessitat de crear instruments tecnològics per a la seva anàlisi i gestió són els reptes que l’equip encara per a l’any 2010, on hi ha prevista una evolució a una nova versió del mòdul (GenoCat v. 4.0).

Els proppassats dies 24 i 25 de novembre ha tingut lloc a Brussel•les el Young Botanists’ Day, les jornades que la Royal Botanical Society of Belgium dedica als seus joves investigadors. Aquest any, el YBD ha tingut com a seu la Université Libre de Bruxelles (ULB) i la seva temàtica ha girat entorn a l’evolució en la botànica des de Darwin fins al paper de les dones (Evolution in Botany: from Darwin to women). És per això que s’ha fet coincidir el primer dia de la sessió amb el 150è aniversari de la publicació de On the Origin of Species (el 24 de novembre de 1859) i s’ha celebrat també el centenari de la primera dona premiada per la Belgian Royal Academy of Sciences, la botànica i artista belga Hélène Durand, per la publicació de Sylloge florae Congolanae (Phanerogamae).

El YBD ha tingut forta presència internacional, amb 36 comunicacions en format pòster provinents de 17 països diferents i 13 comunicacions orals, totes provinents de Bèlgica i amb temàtiques molt diferents que van des de l’origen de la flora briofítica macaronèsica fins a experiments de transplants ex-situ d’Arnica montana, passant per estudis de l’únic tàxon de plantes vasculars endèmic de Bèlgica (Sempervivum funckii var. aqualiense) i pels estudis d’invasibilitat del gènere Fallopia.

En el marc d’aquesta jornada dedicada als joves, el BioC hi ha tingut presència, amb la presentació del pòster The Mangrove Reference Database and Herbarium a càrrec de Sergi Massó, que fa una estada a la Universitat Lliure de Brussel·les.

Fragment de la comunicació en pòster (Massó Alemán, S., Bourgeois, C., Appletans, W., Varhoorne, B., De Hauwere, N., Steoffelen, P., Heughebaert, A. & Dahdouh-Guebas, F. (2009), The Mangrove Reference Database and Herbarium), presentada al simposi Evolution in Botany: from Darwin to women. Brussel·les, 24-25 de novembre.

Com a continuació de la sèrie Seminaris BioC que organitza el nostre equip de recerca, el passat dimecres, dia 28 d'octubre, va tenir lloc el seminari "Biodiversitat de grans altituds: Tibet i Nepal", a càrrec de Joan Simon.

El seminari va repassar, a partir de la projecció fotogràfica, l'expedició realitada durant l'estiu per J. Simon, complementada per les observacions de J. López-Pujol en expedicions anteriors, sobre la diversitat del paisatge vegetal, la flora i els hàbitats de les altes terres dels Himàlaias i va comptar amb un debat obert amb els assistents.

La sessió va tenir lloc a la Sala de Reunions de la Unitat de Botànica (Facultat de Farmàcia). Ben aviat hi haurà nous seminaris que seran anunciats oportunament a través d'aquest Portal BioC, en sessions obertes a la participació de les persones interessades.